dissabte, 28 d’octubre del 2006

Miscel·lània de campanya


Falten 4 dies per les eleccions, i sembla que tot el peix ja està venut. Gairebé totes les enquestes donen guanyador a CiU i també la possibilitat aritmètica de tornar a reeditar el tripartit.
Sense la figura carismàtica d’un líder, Catalunya no es país de majories absolutes, per tant els pactes postelectorals seran necessaris per governar. Per aquesta motiu no entenc aquesta campanya tan agressiva que ha fet CiU. Crec que si guanya amb força diferencia, governarà amb minoria i en Mas te el compromís d’en Zapatero que la federació catalana del PSOE, no molestarà. CiU no vol socis per governar o socis que no molestin, tipus PPC. No hi haurà pacte amb ERC, els interessa que res es bellugui i que tota segueixi igual, la política de anar fent .
Aquí va la meva porra: CiU 49, PSC 38, ERC 24, IC 11, PP 13.

Després d’aquest dies de campanya, tinc algunes opinions sobre els diferents candidats:

Montilla: Dona la sensació de ser un persona gris, li falta expressivitat, no te carisma de líder i dona sensació de falta de seguretat. També es nota que no te el bagatge intel·lectual d’altres líders socialistes com Maragall, Obiols, Raventos etc.

Mas: Un prepotent, una mica “Xulo”, te mol més carisma que en Montilla, però per mi no transmet confiança i honestedat.

Carod Rovira: Amb la seva línea, bon orador amb un discurs intel·lectual potent, en aquesta campanya li he notat falta d’entusiasme.

Saura: Dogmàtic, sembla que no hagi trencat mai un plat, clarament el ECO del socialistes.

Piqué: Brillant en les seves intervencions, no te res a fer, es mol difícil amb arguments racionals defensa les postures del PP.