dissabte, 6 d’octubre de 2007

El vel islàmic


La prohibició de portar a l’escola el vel islàmic, ha obert el debat sobre els símbols religiosos. A mi personalment no m’agraden les prohibicions.

El fet de portar mocador, es més una costum que un fet religiós, fa 50 o 60 anys les dones d’aquest país també anaven tapades i en mocador. Si no, mireu a casa retrats familiars de la primera meitat del segle XX i veure les vostres avies i besàvies ben tapades. Les dones musulmanes a mesura que vaigin conquerint més llibertats personal aniran deixant el mocador.

En el que si hem de ser enèrgics, es en mantenir la religió (sigui la que sigui) en el seu àmbit privat, s’ha vessat molta sang per aconseguir un estat laic i no podem permetre tornar enrere.
En molesta el discurs d’aquest falsos progressistes que en nom de la multiculturalitat, la tolerància etc., defensen moltes vegades actituds intransigents d’alguns col·lectius religiosos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

En realitat l'ús del vel i altres símbols religiosos són un atemptat a la nostra cultura, llengua i tradicció.
Es evident que s'esta faltant el respecte a les nostres tradiccions, només cal sortir a fer un tomb pel carrer per adonar-te'n, ja que el que estem patint a Catalunya s'en podria dir invasió islàmica, així doncs, com qualsevol person racional, és lògic pensar que per tal de contribuir a la convivència s'hauria de prohibir radicalment.-
M'agradaria fer una proposta, perquè no pensem en com reaccionarien ells si entressim en una mesquita amb les sabates posades??
Segurament molt malament fins al punt de fer-te sortir a puntades de peu.
el mateix passaria si el que demanessim fops construir una esglèsia al Marroc, la contesta crec que és evident.
Per això jo em pregunto perquè el nostre país no actua contra l'inavsió de la nostra identitat com a poble, si més no la renovació de la llei d'extrangeria contribuiria notablement. Des del meu punt de vista hauriem d'actuar de la mateixa manera que ho fan països tan avançats com el Regne Unit o Alemanya; els quals es preocupen per a preservar les seves tradicions. Aquí no perquè això és com un 2n tercer món per a ells. Perquè això no és més que la pura veritat, és aquest el motiu pel qual a vegades sento vergonya de viure aquí.