dissabte, 8 de març de 2008

Eleccions 9 de març del 2008



Des de l’any 1991, aquestes eleccions, son les que he viscut d’una manera més passiva. No he anat a cap acte electoral, no he penjat ni un cartell, no he vist cap dels dos cara a cara, ni he vist el debat dels cinc candidats catalans a TV3, cada dia la política en motiva menys. Si que he seguit una mica la campanya a través de la premsa escrita i d’alguns blocs.

Sobre els dos candidats espanyols, d’en Rajoy que voleu que us digui, es el representant de la dreta mes rància, reaccionaria i espanyolista, pobra Catalunya si guanya.
En Zapatero a part de ser un mentider compulsiu, com hem pogut comprovar els catalans, vol nedar entre dos aigües per una part defensa aquesta idea de l’Espanya plurinacional que cada dia te menys adeptes dintre de la família socialista i les posicions de “Una grande y libre” que defensa l’inefable Bono.
Diu un amic meu convergent que el PSOE i el PP, son iguals, jo crec que no, com a mal menor prefereixo el PSOE, encara que si en alguna cosa es posem d’acord es en putejar Catalunya.
En relació als candidats catalans: La Chacón no tinc gaires referències per treure un conclusió. En Duran, ja sabeu la simpatia que li tinc, podeu mirar un altre apunt d’aquest bloc dedicat a ell. En Ridao, es un bon element, no m’agrada’t la campanya que ha fet Esquerra, la trobo superficial. En Herrera, dogmàtic com el seu partit, només fan propostes sense contingut, de cara la galeria, viuen en un altre mon. La Nadal, impresentable com el seu partit, l’ús que fan de la llengua en la campanya, mesura el grau de misèria política que tenen.
Res més ho deixo aquí, esperem que Déu i faci mes que nosaltres.