diumenge, 15 de juny de 2008

Crònica del 25è Congrés Nacional d’ERC


Ahir vaig participar en el congrés d’ERC, i les coses no varem anar del tot bé. La part positiva, es va aprovar la ponència política, els informes del president i del secretari general sortints i el dos sector crítics, reagrupament.cat i esquerra independentista, es van comprometre ha seguir en el partit i expressar les discrepàncies amb la direcció, per els conductes reglamentaris, si be resulta lògic i normal, abans del congres jo no ho tenia tan clar. Com aspectes negatius en destacaria dos, un el congrés no ha servit per tancar ferides i anar tots a una i l’altre com a conseqüència de la primera es que l’executiva només representa un sector, es una executiva de vaig perfil polític, amb aires de provisionalitat.

A part voldria fer algunes consideracions:

1ª/ Estic una mica cansat del que sempre a Esquerra, hi hagi tants sectors, clans, capelletes, etc. i crec no equivocar-me si aquesta opinió es compartida per una amplia majoria de militància. Si be enriqueix el debat, la majoria de vegades més que diferencies ideològiques o estratègiques el que hi ha son diferencies personals.

2ª/ Jo no vaig votar a Puigcercós i a Ridao, però la majoria els ha escollit president i secretari general, per tant ara son el meu president i el meu secretari general.

3º/ El objectiu d’ERC es d’independència, aquest fet ens fa incomodes davant la majoria de mitjans de comunicació, i fa que es donin un tracte despectiu i parcial, un exemple: El procés modèlic d’escollir el president i el secretari general per sufragi universal, cas únic a l’estat espanyol i que ha merescut elogis de la premsa estrangera, part de la premsa d’aquí, el contrari, ho destaquen només com un enfrontament.

4ª/ Els votants i militants d’ERC, som molt autocrítics, jo diria que som masoquistes, ens agrada fuetejar-nos, potser som massa apassionats, hem de ser conscients que el camí cap a d’independència es una camí llarg i costos. Hem comés errors i hem fet coses malament i altres molt malament, en els darrers comicis electorals hem perdut molts vots, però parafrasejant la ja famosa frase d’en Laporta diria “al loro, que no estamos tan mal”.