diumenge, 16 de maig de 2010

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.


Editat per Randon House Mondadori, SA, en edició de Debolsillo, 495 pàgines. Llibre considerat un clàssic de la literatura del segle XX, com a tal tenia moltes ganes de llegir-lo, n'havia sentit ha parlat moltes vegades i sempre de manera positiva, la veritat es que m'ha decebut una mica, potser es per les expectatives creades. Es la història d'una família, però no una família qualsevol, ni una història qualsevol, es una història plena de fantasia i situacions irreals, jo esperara una novel·la costumista, no fantasiosa. El fet que hi hagin tants personatges amb noms similars, fa que que hi hagi moments que costi saber de quin personatge esta parlant.
Com anècdota curiosa, hi surt un personatge català: “ Fue él quien le indicó que en el callejón que terminaba en el rio, y donde en los tiempos de la compañía bananera se adivinaba el porvenir y se interpretaban lo sueños, un sabio catalán tenía una tienda de libros donde había un Sanskrit Primer...”. Que en un moment donat “maldice” Collons !!!.
En definitiva en bon llibre, en que destacaria la seva qualitat literària i la gran riquesa de llenguatge.

1 comentari:

kathleen carter steeves ha dit...

Thank you I think I may it to difficult to read