diumenge, 28 de març del 2010

El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau


Editat per Cossetània Edicions, 123 pàgines. Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una bona novel·la. Sobre els contes, en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa, en algunes d'aquests experiències m'he sentit identificat (som coetanis), per exemple “El germà preferit”.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.

dissabte, 20 de març del 2010

VII lliga social de fotografia de l'AFA.


Tercera entrega de la lliga, amb el tema gent, he presentat aquesta foto de la Costa da Morte, concretament del Far Punta de la Barca, puntuació de 6,50 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 16 de 20 amb un 18,53.

diumenge, 14 de març del 2010

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó


Editat per Quaderns Crema, 252 pàgines. Selecció d'articles escrits entre 2001 i 2004, -l'abans i el després de la guerra l'Iraq- el gruix dels articles són una crònica de l'arribada al poder de l'imperi de la plastilina, que ell anomenar la Internacional Papanates, personatges que en nom del progressisme, fan el ridícul; feminisme versus masclisme, multiculturalitat, religió, turisme, etc.
Soc un assidu lector de Monzó, hi m'agradant molt els seus articles, mai et deixen indiferent, sempre tenen aquest punt d'ironia, tant necessari avui en dia. A vegades aconsegueix que un article sigui com un petit conte.

diumenge, 7 de març del 2010

El Cafè de la Granota de Jesús Moncada



Editat per Edicions 62, en una magnifica edició de butxaca, a càrrec d'Hèctor Moret, que inclou un estudi preliminar, amb una biografia de l'autor, comentaris sobre la seva obra, un glossari i comentaris de text.
Llegir aquest comentaris m'ha servit per descobrir, els diferents tipus de contes en funció de la seva estructura narrativa, així hi ha els soliloquis, els soliloquis epistolars i les cròniques.
Es un llibre que fa de bon llegir, els contes son divertits i escrits amb una gran riquesa de vocabulari, amb una fina ironia que reflecteix de manera molt gràfica la vida d'un poble els anys 50 i 60 del segle passat.

La memòria dels peixos.


Aquesta crisi no és la primera que hem patit, ni serà l'última. Recordo per exemple la del 92, després dels Jocs Olímpics, moltes empreses tenien dificultats, també hi havia problemes de finançament empresarial. Dic això perquè molts empresaris tenen la memòria dels peixos (2 segons), per a ells no existeixen les paraules: RESERVES, PROVISIONS I DOTACIONS, eines comptables que utilitzades correctament en èpoques d'expansió servirien ara per poder passar la crisi d'una forma menys traumàtica.
Ara ens trobem amb empreses amb una feble estructura financera que el primer contratemps estan condemnades a tancar. La culpa no sempre és dels altres.