dilluns, 6 de juny de 2011

La caçadora de cossos de Najat El Hachmi.



Editat per Columna, 239 pàgines. Novel·la, dividida en dos parts, la primera la podríem nomenar, tipus catàleg, fa una descripció dels seus amants en funció de la seva nacionalitat (el gallec, el basc, l'extremeny, l'anglès, el ghanès, etc.) o en funció d'alguna característica ( l'eteri, el cec, etc.), es tracte de descripcions de les respectives relacions sexuals, amb pèls i senyals.
La segona part relata la relació de la protagonista, que fa de dona de fer feines, amb un escriptor del que li neteja el seu estudi de treball, el que acaba convertint en el seu amant.
Com anècdota, la protagonista treballa també netejant en una fàbrica, on explica els detalls de la seva feina, sense que la nomeni, es pot deduir que es tracte de una famosa fàbrica de pizzes congelades ubicada a la comarca d'Osona.
La història està escrita en primera persona i te trets autobiogràfics, però sincerament aquest cop la Najat m'ha decebut, esperava més d'aquest llibre, no m'ha dit res, ni com a novel·la eròtica és bona, vaja un llibre per oblidar.
Llegint el llibre em va venir al cap la frase de Grocho Marx “Per què diuen amor quan volen dir sexe?”.