divendres, 9 de desembre de 2011

Escolta la meva veu de Susanna Tamaro.


Editada per Columna, 195 pàgines. És la segona part de Vés on et porti el cor, veieu apunt. Diuen que “nunca segundas partes fueron buenas”, doncs aquí és compleix el presagi.
La protagonista , torna a la casa on va créixer. Entre baguls, cartes i quaderns reconstrueix les peces del seu passat. Diu la contraportada, entre altres coses, que descobrirà les seves arrels més profundes i aconseguirà trobar-se a si mateixa.
El argument i l'idea del llibre pot donar per molt, però jo l'he trobat una novel·la plana, sense sorpreses, sense trempera. Per definir-la podríem dir que és un a novel·la, incolora, insípida i inodora. L'únic moment amb una mica d'emoció és quan  retroba el seu pare. Si és autobiogràfica, no valia la pena fer una novel·la sobre aquesta part de la seva vida i si no ho és, demostra l'autora molt poca imaginació per fer una obra de ficció.
Si de la primera part s'ha van vendre més de 13 milions de exemplars, no crec que ni de bon tros, aquest segon llibre hi arribi