diumenge, 12 d’agost del 2012

Novel·la d'escacs de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 103 pàgines. Ara ja conec Zweig, és el meu segon llibre, el tinc ja com autor de capçalera.
M'ha sorprès que les dues novel·les que he llegit, el protagonista, te en certa manera una malaltia mental; obsessió, neurosis, paranoia. No sé si és una constant al llarg de la seva obra. Zweig és va suïcidar, era un malat mental, potser aquests protagonistes reflecteixen algun tret de la seva personalitat.
La novel·la és llegeix en un tres i no rés, curta però intensa. En un viatge en vaixell, de Nueva York a Buenos Aires, on hi ha de passatger el campió del món d'escacs, un personatge arrogant i de personalitat plana, te lloc una partida d'escacs contra un contrincant enigmàtic, a partir de la confrontació coneixem la història del personatge, la seva detenció per la Gestapo, el captiveri, els interrogatoris i l'explicació de l'obsessió pels escacs.
La descripció del campió del món d'escacs: la seva incultura era enciclopèdica, tenia una arrogància freda que sovint ostentava grollerament, m'ha fet pensar en alguns esportistes actuals d'elit.