Editat per Quaderns Crema,
109 pàgines. Novel·la curta però intensa, l’he llegit en un parell d’hores. Història ambientada
en un hotel a principis del segle XX, només tres personatges, Edgar el nen,
Mathilde la seva mare, i el Baró. Explica
el pas de l’Edgar, de 12 anys, del món infantil al món adult en pocs dies.
El Baró vol seduir a la mare del nen, i l’utilitza per
acostar-s’hi. El Baró és el caçador, la mare la presa i el nen el medi. Però el
nen se sent traït no vol compartir l’amistat del Baró amb la seva mare, passa
de la veneració a l’odi.
El nen no coneix
el món del adults, no s’adona del joc de Baró i ho viu com una traïció. Aquí és
contraposen la ingenuïtat dels infant versus la hipocresia dels adults.
Interessants com sempre són les descripcions de Zweig.
Amb l’avinentesa que és primavera aquí us deixo la seva descripció:
“En l’aire se sentia la primavera. Flotaven al cel uns
núvols inquiets i blancs, típics de maig
i juny: aquells companys blancs, encara joves i bellugadissos que, juganers,
corren per la ruta blava i s’amaguen de sobte darrere les altes muntanyes; que s’abracen
i s’esmunyen, que ara es rebreguen com mocadors, ara desfilen en formació per
finalment, entre bromes posar gorres blanques a les muntanyes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada