diumenge, 19 de gener del 2014

Vint i Ramon Barnils de Laia Altarriba



Editat per Edicions Dau. 199 pàgines. Inclou un DVD amb el reportatge “Barnils tal com raja”. Recull d’entrevistes a vint persones que el vam conèixer al llarg de la seva vida, des de la infància fins els seus últims dies;  amics, companys de feina, col·laboradors, alumnes.
Queda reflectida la peculiaritat del personatge, un home vital, un periodista insubornable, independentista fins el moll de l’os.
Intel·lectual d’ampli bagatge i empedreït lector. Deia i escrivia  el que pensava. Volia viure la seva catalanitat amb normalitat de país, tenia en el seu cap el model de país que volia per Catalunya, si ara visques segur que estaria cofoi del moment polític actual.
A mi en Barnils em va influir, el vaig descobrir  a principis dels 80 en el programa de Catalunya Ràdio “El mínim esforç”, després el vaig llegir assíduament a les pàgines de la revista “El Temps”, començava sempre per el seu article. He llegit també “La torna de la torna”, el recull d’entrevistes d’El Lloro  o el recull de articles publicat per La Magrana.
Barnils ha passat a forma part de la llista de grans periodistes que ha donat aquest país. Tretze anys ja, sense ell, el trobo a faltar.

dijous, 16 de gener del 2014

X Lliga social de fotografia de l'Afa


Ahir va començar una nova edició de la Lliga fotogràfica, aquest any celebrem el desè aniversari. En aquest primer lliurament he ppresentat aquest retrat fet a Lisboa. Es tracta d’un venedor de la “Feira de Ladra” en el Campo de Santa Clara, situat al barri d’Alfama, mercat de rampoines molt conegut. La puntuació obtinguda es de 7,47 sobre 10, he quedat en dotzena posició de 26 participants.

diumenge, 12 de gener del 2014

El carrer Estret de Josep Pla

                                                                                                                           


Llegeixo un exemplar de la quarta edició (1982), fa 32 anys, editat per la desapareguda Edicions Destino. Història sobre un jove veterinari de Barcelona que arriba  a Torrelles (una població fictícia -que s'identifica amb Palafrugell) el jove veterinari s’identifica amb el propi Josep Pla, per el tarannà i les opinions que te sobre el mon rural i de poble.
Seguint els consells de la viuda del seu predecessor, s’instal·la en  un pis del carrer Estret, acompanyat d’una cuinera, Francisqueta, que resulta ser una de les dones més xafarderes del poble.
Pla fa unes acurades i divertides descripcions dels personatges que viuen al carrer, així com de diferents situacions i circumstancies que van succeint en el poble.  Pla es un mestre de la narració i la descripció, són increïbles les seves descripcions, aquest llibre tot ell és una descripció.
La descripció de las tertúlia del “Recreatiu”: “Aquesta tertúlia es un fenomen vilatà típic; esta formada per uns senyors que ho saben tot, paorosament intel·ligents....”. Aquesta descripció, valdria també per les actuals tertúlies radiofòniques o televisives.
La tertúlia dels botigues: “El tema  principal era el negoci, del qual parlaven amb un criteri sistemàticament pessimista. No anaven mai be. No guanyaven mai diners”. No em direu que no es actual. Passant els any però tot segueix igual.