diumenge, 28 de desembre de 2014

Nocturn de primavera de Josep Pla.



Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres de ficció     que va escriure.
La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de Vilaplana, capital de comarca, ciutat  de mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal.  A mida que van arribant els convidats, el narrador fa una perfecte descripció física,  moral i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.
La trama es desenvolupa a partir de les peculiars relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt pot irrompre en qualsevol moment.
La novel·la traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.
Si voleu llegir un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre segur que us ho passareu bé.