diumenge, 15 de febrer de 2015

Les reflexions de Joan Margarit



Escolto l’entrevista que fa Sílvia Cóppulo  al poeta  Joan Margarit en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. M’han agradat dues interessant reflexions, que ha dit: la primera sobre l’opulència:
 “ Som uns essers que no estem preparats per l’opulència, estem preparats per la necessitat, quan creues la ratlla en que ja no necessites res en converteixes en un esser objecte. Es aquell ser que necessitar un llit d’un quilòmetre, quan tan sols per jeure  necessitem dos metres.”
I la segona sobre l’interior: “ La ciència t’ajudarà a no patir físicament de la intempèrie que és l’univers, del fred, del gel, estem bé perquè algú ha inventar la calefacció, només prement un boto et salva de la intempèrie física. Ara si la intempèrie moral t’ataca, em vols explicar qui botó premeràs? Quan et deixa un ser estimat, algú que necessites, no ni ha de botó, només et queda una sèrie de coses, com ara: la poesia, la música, la filosofia, per alguns la religió i no gaires més, sis o set coses”.