Editada per Columna,
300 pàgines, crec que actualment està descatalogada. He llegit La Salvatge i algun altre llibre d’aquesta
autora. En aquest llibre ens parla de quatre veïns del mateix carrer que tenen en comú cert “voyeurisme”, els protagonistes són en Ramon, la Laia, la
Vicenta i en Jordi.
En Ramon; segurament el més “voyeur” de tots, espiar s’ha
convertit en la seva principal activitat, minusvàlid, va en cadira de rodes i
regenta una rellotgeria, des de la finestra de casa seva observa els altres tres
veïns que viuen davant. Coneix detalls íntims de la seva vida i la seva obsessió
el fa intervenir anònimament en les seves vides, el que no sap, es que les
seves “víctimes” saben que ell els observa.
La Laia; una jove i tendra estudiant, que es despulla expressament davant
la finestra perquè sap que es observada, coneix al rellotger sense descobrir-li
el seu secret.
La Vicenta; A partir del desenllaç final de la seva “relació”, la
Vicenta li explica a Ramon la història de la seva vida, on li descobrirà, entre
altres coses, que ella va estar molt enamorada
del seu avi.
En Jordi; la Laia i la Vicenta tenen o han tingut una relació directa
amb en Ramon, no es el cas d’en Jordi on el únic lligam és el veïnatge i que també
és víctima del seu “voyeurisme” però la història sembla entrada amb calçador.
Dels quatre relats, el de la Vicenta és el que m'ha agradat més,
segurament perquè també és el més commovedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada