diumenge, 31 de juliol del 2016
dimecres, 27 de juliol del 2016
dimarts, 26 de juliol del 2016
Absències.
Avui, 26 de juliol, diada de Santa Anna, fa vint-i-cinc anys que va
morir el meu pare. Jove, 66 anys, com aquell qui diu acabat de jubilar, tres
quarts de vida. Després de treballar de valent més de 40 o 50 anys. Una injustícia
vaja. Recordo com m’explicava, que de jove treballava llargues jornades, res de
vuit hores, també els dissabtes i algun diumenge el mati, les vacances pagades,
una utopia.
Estimava el país i la seva llengua malgrat no saber escriure
correctament, li sabia greu i s’esforçava. Ell em va transmetre, entre altres,
aquests valors; país i llengua.
D’ofici lampista, des de molt jove, tota la vida, li agradava la feina
ben feta, era meticulós.
Te set nets, però només et va conèixer un, una injustícia.
Hi ha qui diu que des del més enllà, segur que ens observa, però jo
dubto que hi hagi quelcom, més enllà, només pols o cendra. Una injustícia.
diumenge, 24 de juliol del 2016
Les filles del fred de Camilla Läckberg.
Editat per Arallibres,
471 pàgines. Primer llibre que llegeixo d’aquesta autora sueca. A partir de l’èxit
de la trilogia Millenium, s’ha traduït al català diversos llibres d’autors nòrdics,
bàsicament de novel·la negra.
M’agrada de tant en tant llegir novel·la negra, habitualment son llibres
que mantenen la tensió narrativa.
En aquest cas, en un petit pobla de pescadors de la costa sueca, troben
morta una nena en el mar, inicialment es pensa que ha estat un accident, però li
troben aigua amb detergent en els pulmons,
tot indica que ha estat un assassinat. Paral·lelament als esdeveniment actual l’autora
explica una història ocorreguda a partit
del 1923, el final es descobreix que te relació directa amb els fets actuals.
La trama està molt ben construïda,
amb diversos personatges que enriqueixen la novel·la i diferents episodis, no
centrals, que ajuden a completar la història: pederàstia, violència domestica,
etc.
En definitiva una bona novel·la del seu gènere, que manté al lector amb
tensió, no es fins molt al final del llibre, on s’intueix l’entrellat.
dissabte, 23 de juliol del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)