dissabte, 27 de novembre del 2010

Dia de reflexió


Tenia ganes d'escriure un apunt sobre les eleccions, però a mesura que anaven passant els dies. cada vegada en feia més mandra, i esperat l´ultim dia.
De la campanya electoral, m'ha agradat la de IC, en fet una campanya seria, sense sortides de to, també es cert que tenen poc marge de maniobra, son la “muletilla” del PSC, si els socialistes no fan un bon resultat, ells cap a la oposició.
També m'ha agradat la de CiU, tenen clar que guanyaran i no han arriscat. ERC, en general ha fet una bona campanya electoral, està demostrat que els mitjans de comunicació no ens estimen gaire, la sortida de to d'en Puigcercos, s'hagués pogut estalviar, encara que te tota la raó del món.
Els socialistes en fet una campanya trista, sembla que estant resignats a perdre, el vídeo del orgasme una anècdota, la premsa li ha donat més importància de la que te.
PP i Ciutadans, com sempre fent bandera de la demagògia, ja sigui amb la llengua o amb la immigració.
Dels resultats de demà aquí va la meva porra: Ciu 59, Psc 32, ERC 16, PP, 15, IC 10, Ciutadans 3 i Solidaritat 1.
Aquest son els resultats que crec que hi hauran demà, altre cosa es el que m'agradaria que passes.
No acabo d'entendre com és que després de la sentencia del TC i de la gran manifestació del 10-J, els partits sobiranistes no obtenen més representació. La fragmentació dels partits independentistes no es la resposta.
No entenc tampoc, aquest càstig tan gran a ERC, s'ha pogut equivocar, però aquest governs ha aprovat lleis hi ha fet polítiques des de el punt de vista nacional que CiU no havia fet en 23 anys. ERC ha governat amb honestedat, sense fotre la mà al calaix.

diumenge, 14 de novembre del 2010

La casa de gel de Joan Pons

Malgrat ser un llibre recent editat (2010), el vaig comprar per 5 euros a la Fira del llibre vell i usat de Barcelona el setembre passat.

Editat per Edicions Bromera, 204, pàgines. Guanyadora del XXI Premi de novel·la Ciutat d'Alzira.
Tenia les referencies del Quellegistes que havien fet una lectura compartida.
Estic d'acord en molts de vosaltres, alguns hi heu vist més coses que jo. M'agradat la forma d'articular el llibre a traves de microcapitols o microrelats, fa de molt bon llegir.
La trama la trobo una mica extravagant: Primer la lluita del protagonista amb ell mateix, el seu físic, després, la lluita per conquerir el seu gran amor, l'Eulàlia i entre mig el passat del seu pare, veterà de la “División Azul”.  Crec que aquestes tres línies argumentals donarien per més i sobre tot per aconseguir un final amb més força.