"La Geria", és un forat cònic excavat en capes naturals de grava volcànica de diversos metres de profunditat, al centre del qual es planta una vinya, a la vora de la qual es col·loca una mitja lluna de roques com a protecció contra el vent. Filera rere filera d'aquests perfectes buits tenyits de verd, ocre i negre produeixen un paisatge únic al món.
L’objectiu d’Espanya pel que fa a Catalunya sempre ha estat el mateix d’ençà fa més de 300 anys, eliminar Catalunya com a nació i com que molta part de la Catalunya com a nació se sustenta en la llengua, una vegada eliminada aquesta bona part de la feina ja estarà feta.
Espanya vol que ens rendim i entreguem la nació per fer-nos espanyols.
Davant la rendició només queda la independència.
Editat per Ediciones Akal, 182 pàgines. Biografia no autoritzada de l’empresari i president del Real Madrid Florentino Pérez. L’autor explica com des de els seus inicis com a Regidor de l’Ajuntament de Madrid fins l’actualitat, ha aconseguit un patrimoni de 2.000 milions d’euros. Utilitzant primer els seus contactes amb polítics franquistes i ja més endavant a través de la llotja del Bernabeu. Ha erigit la seva fortuna, plena d’amiguisme i corrupció, ha sabut ser amic de polítics i empresaris que han sigut fonamentals en el seu progrés. No en va el seu nom surt a totes les trames de corrupció política que hi hagut a Espanya.
En el llibre queda clar que Espanya és un país d'oligarques, de les 400 famílies que component la classe extractiva i parasitària que viuen del BOE.
També detalla tots el periodistes que té en nòmina, que només parlant o escriuen sobre allò que a ell li interessa.
Queda clar que ens trobem davant un tipus amb una supèrbia immensa que actua com un veritable mafiós. Segur que en un país del nostre entorn estaria entre reixes.
Editat per Ara Llibres, 253 pàgines. Llibre dur, punyent on la protagonista explica tot el seu procés personal sobre la seva identitat de gènere. Tots el problemes, impediments incomprensions, estigmes que ha patit al llarg de la seva vida, posar amb evidencia els problemes que té la societat per assumir la diferència o el que «surt de la normalitat».
No és un llibre fàcil de llegir en el sentit emocional, a mi ha vegades m’ha fet patir, també té una riquesa literària que ha fet que hagués de consultar la Viquipèdia més d’una vegada.
En el llibre també hi ha una crítica raonada sobre els plantejaments que té el món científic en l'àmbit de la identitat de genere i la transsexualitat, però l’autora ho fa des de la seva autoritat intel·lectual com a doctora en física, investigadora i per tant científica i també des de la seva autoritat moral com a dona trans. Crec que no és habitual que des del món científic es qüestionin plantejaments majoritàriament assumits.
La Judith és una dona, una dona trans, una dona valenta.
Cinquè lliurament de la Lliga social de fotografia de l’Afa. Tema obligat; Arquitectura, he presentat aquesta foto d’un gratacels de Nova York . En l’apartat social he tret 9,75 punts quedant en primera posició de 15 participants i en l’apartat popular he quedat en sisena posició. En la classificació general en l’apartat social vaig en desena posició i en el popular també.
Editat per La Campana, 339 pàgines. Basat en el programa del mateix nom de Catalunya Ràdio i TV3. Narració novel·lada de set casos reals d'assassinats i segrestos, amb el subtítol de pecats capitals; supèrbia, avarícia, luxúria, enveja, etc. són també passions moltes vegades lligades al comportament humà, el possible mòbil del crim sempre és una d’aquestes passions.
Igual que en els programes de ràdio i televisió, Porta sap mantenir la tensió narrativa, captivar al lector i fa que el llibre sigui de bon llegir, crea en el lector la necessitat com a mínim d’acabar el capítol una vegada començat.
Totalment recomanable pels seguidors dels programes de ràdio i televisió i pels amants de la novel·la negra.
Quart lliurament de la Lliga social de fotografia de l’Afa. Tema obligat; Desenfocs, he presentat aquesta foto feta a l’aplec sardanista d’Arenys de Mar. En l’apartat social he tret 7,45 punts quedant en tretzena posició de 16 participants i en l’apartat popular he quedat en onzena posició. En la classificació general en l’apartat social vaig en tretzena posició i en el popular vaig en catorzena posició.
Editat per Edicions 62, 171 pàgines. Per Sant Jordi, m’han regalat aquest llibre, el tenia a la llista de preferències. Ara veig que està catalogat com a llibre de temàtica juvenil, a partir de 14 anys, en tot cas veig que m’escau perquè ja fa uns quants anys que vaig fer els 14.
Crec que és un llibre interessant, val la pena que hi hagin llibres que parlin de llengua d’una manera àgil i desenfada, jo el vaig llegir el mateix dia de Sant Jordi com aquell que es menja un préssec. Enhorabona a l’autora pel llibre i per la feina que fa a les xarxes socials.
Segon lliurament de la Lliga social de fotografia de l’Afa. Tema obligat; Reflexes, he presentat aquesta foto feta a Castellnou d’Arri a prop de Tolosa de Llenguadoc (Occitània). En l’apartat social he tret 7,21 punts quedant en catorzena posició de 18 participants i en l’apartat popular he tret 21 punts quedant en vuitena posició. En la classificació general en l’apartat social vaig en onzena posició i en el popular vaig en tretzena posició.
Un any més comença la Lliga social de fotografia de l’Afa, enguany la dinovena edició. Primera entrega tema lliure, he presentat aquesta foto feta a Tailàndia, un retrat de carrer a un conductor de taxi-tricicles. En l’apartat social he tret 9,58 punts quedant en tercera posició de 18 participants i en l’apartat popular he tret 18,5 punts quedant catorzena posició.
La nostra gossa Duna, ens ha deixat després de conviure més de catorze anys amb nosaltres, ha mort un amic fidel, era un més de la família. Trobarem a faltar la seva dolça mirada, el tacte suau de les seves orelles, la seva companyia, la seva alegria quan tornàvem després d’una absència, els seus petons.
Com deia Lord Byron en l’epitafi del seu gos; els gossos tenen totes les virtuts de les persones i cap dels seus defectes.
Editat per Edicions de la ela geminada, 130 pàgines. Conjunt de quatre relats, alguns han estat editats en altres edicions de relats curts, però aquesta és la forma conjunta que va donar Zweig originalment al llibre.
Els relats: «La col·lecció invisible», «Un episodi del llac de Ginebra», «Leporella» i «El llibreter Mendel», constitueixen un crònica literària de l’Europa d’entreguerres amb un fort component autobiogràfic.
Els relats segueixen la pauta de ser petites cròniques com a gènere periodístic d’uns fets quotidians però importants, on es traspuar el Zweig pacifista, històries del passat per entendre el present.
Avui és un bon dia per penjar aquesta foto de la tomba del Comte Guifré El Pilós que hi ha al Monestir de Ripoll. Avui fa 1125 anys que va morir.
Editat per la butxaca d’edicions 62, 366 pàgines. Escriptora d’èxit i guardonada. Novel·la negra de l’anomenada literatura nòrdica. Història que és desenvolupa en un poble rural de la zona polar de Suècia, a partir de l’assassinat d’una rectora, el cos de la qual apareix penjat a dins l'església.
Al meu entendre li falta tensió narrativa, hi ha molta palla, surten molts personatges totalment aliens als fets principals, m’ha avorrit força. Per altre banda el fet principal és el mateix que un altre llibre de la mateixa autora, Aurora Boreal, on també assassinen a un clergue, en aquest cas un predicador.
Cinquè lliurament d’aquesta edició de la Lliga, tema obligat street foto. He presentat aquesta foto feta al barri de jueus ortodoxes de Nova York. En l’apartat social he tret 7,40 punts quedant en desena posició de 13 participants i en l’apartat popular he tret 7,70 punts quedant en setena posició. A la classificació general en l’apartat social vaig en novena posició i en l’apartat popular vaig en cinquena posició.
Quart lliurament d’aquesta edició de la Lliga, tema obligat paisatge. He presentat aquesta foto feta a la tardor al Central Park de Nova York . Al jurat no li va agradar les persones que surten a l’esquerra, diuen que distreuen, però no vam tenir en compte que darrera els arbres hi ha més de 8 milions de persones. En l’apartat social he tret 7,45 punts quedant en tretzena posició de 14 participants i en l’apartat popular he tret 7,73 punts quedant en tercera posició. A la classificació general en l’apartat social vaig en desena posició i en l’apartat popular vaig en cinquena posició.
Tercer lliurament d’aquesta edició de la Lliga, tema obligat el cos humà. He presentat aquesta foto feta durant una sessió de bodypainting . En l’apartat social he tret 8,50 punts quedant en sisena posició de 13 participants i en l’apartat popular he tret 6,3 punts quedant en dotzena posició. A la classificació general en l’apartat social vaig en desena posició i en l’apartat popular vaig en novena posició.
Segon lliurament d’aquesta edició, tema obligat retrat. He presentat aquesta foto feta a Tailàndia. En l’apartat social he tret 7,36 punts quedant en tretzena posició de quinze participants i en l’apartat popular he tret 6,7 punts quedant en dotzena posició.
Editat per L’Altra Editorial, 338 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor. A mi en general no m’ha agradat gaire i ara veient l’allau de bones crítiques i premis que té el llibre, en fa certa vergonya confessar-ho.
L’Albert Jordi, el protagonista és un ciutadà normal, com podria ser tu o jo, treballa en una llibreria, un dia confessa a la seva actual parella que fa deu anys va matar a la seva dona. L’autor crec que vol destacar la fina línia que separa un assassí d’un persona normal. Les dues dones coprotagonistes, l’Èlia i la Teresa, son també persones que podríem anomenar «normals», no així el «Mercury i l’Andrés», dos individus tèrbols que la seva incorporació a l’obra només te sentit si vols contraposar-ho a la normalitat dels altres personatges.
A mi el llibre se m’ha fet llarg i pesat, especialment els episodis protagonitzats per en «Mercury i l’Andrés», entrats una mica en calçador.
Amb el relat curt titulat «Connexió unidireccional», vaig guanyar el V Premi Pi d’en Xandri en la categoria Sant Medir. Premi instaurat per Omnium de Sant Cugat del Vallès i el Consorci per a la Normalització Lingüística. L’entrega del premi va ser el passat 4 de novembre a la Casa de Cultura de Sant Cugat.
Sisena i última entrega de la Lliga fotogràfica d’aquest any. En aquesta entrega, el tema era lliure, he presentat aquesta foto d’una nena en una botiga de Koh Lipe.
En l’apartat social amb 6,5 punts, he quedat en catorzena posició i en l’apartat popular amb 6,7 he quedat en vint-i-unena posició.
En la classificació final, en l’apartat social he quedat en catorzena posició i en l’apartat popular en onzena posició. Ara toca preparar la del proper any.
Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial.
El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés.
Al llarg del segle XIX i inicis del segle XX s'aixecaren la majoria de safareig o rentadors que formaven part de la geografia urbana de la majoria de pobles i ciutats. En el que en podríem anomenar el primer centre de socialització femení. Així, es va passar de rentar en rius i fons a rentar en llocs especialment dissenyats per a aquesta finalitat, cosa que millorava en funcionalitat.
Els safareigs es van convertir, e un lloc de tertúlia mentre les dones rentaven, i aquest fet va afavorir la creació de dites populars que han arribat fins a l’actualitat. Com ara «fer safareig», «passar bugada», «perdre un llençol a cada bugada», «Ai! senyor! Tanta roba i tan poc sabó», etc.
Entre el 1950 i el 1960, es van anar abandonat els safaretjos, amb la canalització de l’aigua a les llars i posteriorment amb la introducció de les rentadores automàtiques.
Penelles és un petit municipi (462 habitants) de la comarca de la Noguera a tocar amb l’Urgell. És conegut perquè els seus carrers estant plens de murals d’art urbà, cada any s’hi celebra el GarGar Festival, un festival que vol difondre la cultura artística al món rural. Aquest any 2021 s’ha fet la sisena edició i actualment hi ha 125 murals d’artistes d’arreu del món.
Con aquell que no vol la cosa aquest bloc fa 15 anys. És un bloc discret, sense pretensions, poques publicacions, anys més prolífics que altres. Compleix el seu objectiu: expressar les meves reflexions personals, les meves opinions polítiques, els comentaris d’uns quants dels llibres que llegeixo i també penjar-hi algunes de les meves fotos. Tot amb discreció. A tall de resum: 567 entrades i 58.052 visualitzacions.
L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
El 8 de novembre de 1344 l’infant Pere d’Aragó i Anjou (1305-1381) funda l’Hospital del Coll de Balaguer. Situat en un lloc de pas al Coll de Balaguer prop de l’antiga Via Augusta, tant per atendre els viatgers com per establir un punt de vigilància en aquell pas. Al seu voltant es formà el poble de L’Hospitalet de l’Infant, que prendrà el seu nom d’aquest edifici.
Edifici modernista inaugurat el 15 de novembre del 1918, obra del Govern de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), govern que va fer una obra ingent per modernitzar el país. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».
Mural de Rocblackblock, situat a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa).
Les revoltes remences van ocupar durant el segle XV part de la Garrotxa. L’alçament dels pagesos contra els senyors per abolir els mals usos ha deixat petja a la comarca on s’aixeca la que, segons Vicenç Vives, és “la més insigne fortalesa de la defensa remença de muntanya”. El castell d’Hostoles és el monument principal i de referència de la revolta que va encapçalar Francesc de Verntallat.
Era un dels trams del Camí Ral que passava per Sant Feliu i comunicava les viles d’Olot amb Santa Coloma de Farners. Conserva la forma de l’empedrat antic, de quan era Camí Ral i per això trobem en algunes de les cases, llindes que demostren l’existència d’antics obradors (carreters, ferrers, etc) els quals oferien els seus serveis als qui hi passaven. De totes maneres, el Carrer del Puig comença a prendre forma pels vols del segle XVI i de seguida es converteix en un dels traçats més característics del nucli antic de Sant Feliu de Pallerols. La major part de les edificacions foren propietat de clergues de la vila, i fins hi tot s’ubicà la mateixa rectoria del poble. També s’hi troben les cases d’alguns personatges il·lustres de la vila, com la casa del doctor en medicina Rafael Matheu (ara Ca La Manela) comprada l’any 1767 o la del cèlebre compositor Josep Saderra (1883-1970).
Cinquena entrega de la Lliga fotogràfica de l’AFA. En aquesta entrega, el tema obligat era «Siluetes», he presentat aquesta foto d’una parella amb la posta de sol, feta al Cap d’Artrutx a Menorca.
En l’apartat social amb 3 punts, he quedat en dissetena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 7,3 he quedat en tretzena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en setzena posició i en l’apartat popular en vuitena posició.
 |
Quarta entrega de la Lliga fotogràfica de l’AFA. En aquesta ocasió, el tema obligat era «Llarga exposició, 1 segon o més», he presentat aquesta foto nocturna de la Platja de Sant Pol de Mar.
En l’apartat social amb 6 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 8,5 he quedat en tercera posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en onzena posició i en l’apartat popular en vuitena posició.
Editat per La Campana, 383 pàgines. Relat en forma de dietari escrit pel periodista Xevi Xirgo. Correspon a l’etapa de l’exili (2018-2020). Relata les experiències viscudes pel President Puigdemont a l’exili. On es constata la internacionalització del procés. Però sobretot la batalla judicial davant la justícia europea. Sens dubte dos aspectes positius que cal acreditar al President Puigdemont.
En el llibre també quedant al descobert els problemes internes originats en l’entorn ex-convergent a partir de la creació de JuntsXCat, penso però que reflectits d’una manera suavitzada.
M’agrada que reconeix errors, però no es vol autoflagel·lar, ho entenc, si reconeix que és va equivocar no declarant la independència, jo també ho penso, potser ara no estaríem on som.
Tal com va passar en el primer volum una bona part la dedica a explicar les desavinences i menyspreus per part d’ERC.
En aquesta part veig un Puigdemont una mica messiànic: jo tinc la veritat.
Crec que no es just amb els judicis de valors que fa d’ERC, per exemple diu que ERC té «gana» de poder, ho diu ell, que ha estat fins fa poc militant de CDC que ha estat governant la Generalitat durant 30 dels últims 40 anys !
Al llarg del llibre expressa en diverses ocasions que no creu amb l’estratègia de la taula de diàleg, però en el llibre surt publicat l’article que va escriure el 21 d’octubre del 2019 i va publicar Time (EEUU) on diu textualment «És més urgent que mai que el govern de Madrid s’assegui i parli. Pedro Sánchez ha de reconèixer el problema i fer front a la realitat [...]. Demano al president Sánchez que s’assegui i parli»
Un llibre imprescindible si es vol conèixer de primer mà aquest convulsos anys de la política catalana.
En l’apartat social amb 6,5 punts, he quedat en dissetena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en novena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en catorzena posició i en l’apartat popular en dotzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en vintena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en desena posició i en l’apartat popular en catorzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 7,2 he quedat en dotzena posició.
Mural creat per Mychael Barrat, porta per títol el nom del carrer. Per encàrrec del propietari de l’edifici, el despatx d’advocats TV Edwards. Simbolitza alguns del edificis emblemàtics del barri i alguns dels personatges famosos de la zona.
.jpg)
