11S2015

Avinguda Meridiana, 11 de setembre del 2015.

L'espia

 

 La "guerra freda" no ha acabat. Praga (República Txeca), novembre del 2014.

No hi ha terceres persones d'Empar Moliner

Editat per Quaderns Crema, 165 pàgines. Recull de deu relats o contes, escrits amb l'estil característic de la Moliner, aquesta especie d'ironia una mica “monzoniana”, que a vegades arriba a ridiculitzar el protagonista.

En algun cas fa una sarcàstica crítica de situacions quotidianes, com el fet de tenir adoptat una fill natural d'un altre país, els restaurants de cuina moderna, les relacions extramatrimonials, el fet de ser pares, etc..

Són relats curts de fàcil i lleugera lectura, que fa que passis un estona divertida, ideal per aquest dies de vacances.

Sa Tuna

Sa Tuna -Begur- (Baix Empordà).

Unionistes independentistes.

En el meu àmbit laboral amb relaciono amb moltes persones, en el transcurs de les converses ni ha que parlen del procés, doncs bé hi ha unionistes que jo els anomeno unionistes independentistes o també independentistes optimistes. En el sentit que veuen la independència molt propera, per ells sembla que el dia 28 de setembre és proclamarà la república catalana, tenen clar que els independentistes guanyarem, ja m'agradaria que els independentistes o tinguessin tots tan clar.

Ara bé, aixi com són molt optimistes en quan el resultat del procés, són molt pessimistes en quan a les conseqüències, albiren una catàstrofe econòmica, “corralito”, sortida de l'euro etc ....

13 de juny, nou Ajuntament.

Ahir és va constituir el nou Ajuntament, sortit de les passades eleccions del 24M. Finalment ha estat escollit Alcalde Estanis Fors, de Junts per Arenys, com a força més votada amb sis regidors, empatat amb Annabel Moreno, cap de llista d'ERC, que ha comptat amb el suport de la regidora d'IC i un de la CUP.

Ho havia la possibilitat de fer una govern d'esquerres, amb ERC, PSC, CUP i IC, que sumarien un total de 9 regidors de 17.

Com a segona força més votada ERC ha encapçalat les negociacions: Per part d'IC hi hagut una plena disposició, però inexplicablement la CUP ha dit que facilitaria l'elecció d'Annabel com Alcalde, però sense entrar al govern, finalment ha optat per aquesta formula que no entén ningú de donar un vot a ERC i l'altre a ells mateixos. No entenc aquesta postura de la CUP de tenir la possibilitat de governar i no fer-ho, no entenc perquè és presentant.

El PSC, ha tingut durant aquestes setmanes de negociació una postura de certa indefinició, ara no, ara si, per finalment votar-se a si mateixos. La decisió no se si es en clau nacional, per no afavorir l'elecció d'una Alcaldessa independentista, o a en clau local, en aquest últim cas també de difícil justificació.

Tot plegat comportarà que Arenys tornarem a tenir durant quatre anys més un Alcalde, per dir-ho d'alguna manera “peculiar”, un personatge que ni el seu propi partit ha acceptat com Alcalde, un personatge que denota prepotència i narcisisme, un Alcalde que com arenyenc em fa sentir certa vergonya.

Programa EFEC

El Conseller Mas-Colell, en la jornada de cloenda.

En aquest curs acadèmic 2014-2015, he estat voluntari del programa d'educació financera a les escoles de Catalunya (EFEC), organitzat per l'Institut d'Estudis Financers, òrgan de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

He pogut participar com a voluntari, gràcies a que l'empresa on treballo és col·laboradora del programa.

EFEC es un programa de tallers d'educació financera a adolescents de 4at d'ESO de Catalunya.

Fer de voluntari d'aquest programa ha estat molt gratificant, primer pel fet de poder retornar a la societat part dels meus coneixement, i per l'altra part posar el meu granet de sorra, amb la mesura del possible, perquè aquest joves quan siguin adults tinguin la màxima informació per gestionar correctament les seves finances personal, i no cometin errors que en molts casos són irreversibles, com hem pogut comprovar durant aquesta greu crisi que ens ha tocat patir.

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d'aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta al Solsonès. La puntuació ha estat de 6,89 punts sobre 10, he quedat en dotzena posició de divuit participants. Finalment a la classificació general he quedat catorzè de divuit participant amb 40,43 punts.

La cinquena Lliga de Campions

Ahir mentre veia per televisió com el Barça guanyava la seva cinquena Lliga de Campions i tancava la temporada amb un històric triplet, em recordava del meu pare, soci i afeccionat del Barça, que va morir el 1991.

Ell va viure uns anys on el Barça pràcticament no guanyava mai res, les desil·lusions de Berna i Sevilla i tantes altres. Com gaudiria ara, amb aquesta generació de jugadors que han portat al Barça a dominar Europa, com gaudira ara veien el Camp Nou ple d'estelades i com s'emocionaria en el minut 17:14.

Llosa de Cavall

 

 Embassament de la Llosa de Cavall - Vall de Lord - (Solsonès).

24-M: crònica del debat i porra electoral.

Avui diumenge, s'ha fet al Teatre Principal, el tradicional debat electoral de les properes eleccions municipals, novetat d'enguany, hi ha 10 candidatures que per un població de 15.000 habitants Déu n'hi do !
Josep M López (Arenys si pot): Només Jo. Ha personalitzat gran part de les seves intervencions en que ell està a l'atur i que l'Ajuntament no ha ajudat prou a l'associació que va crear. Potser és presenta per solucionar aquest problema, el seu problema.
Rosa Zaragoza (Ciutadans): Enfadada. Aquesta noia sempre fot una cara de mala llet que sembla que estigui emprenyada amb el món sencer. Ha dit algunes tonteries, com per exemple que un Ajuntament no ha de tenir superàvit.
Belen Quintero (PP): Simpàtica. Li agraeixo l'esforç que ha fet en parlar en català, ja m'agradaria que el seu partit fes el mateix. Les seves intervencions han estat correctes i conciliadores.
Àlex Acero (SI): Cregut. A Catalunya tenim un problema que és una lacra, l'atur, i aquest senyor amb les seves polítiques de promoció econòmica, diu que ha fet baixar l'atur Arenys. Està mal aprofitat, hauria de tenir fites polítiques més altes.
Estanis Fors (JXA): Prepotent. Desafiant, anava de sobrat. S'ha atribueix ell el merit que hi hagi tans grups al govern, com el motiu és que per alguns regidors l'ajuntament és l'única possibilitat de col·locació laboral.
Josep M. Nogueras (CiU): Desubicat. És nou en política i és nota, imprecís, nerviós i contradictori en algunes intervencions.
Annabel Moreno (ERC): Segura. Coneix l'Ajuntament, parlar amb seguretat, ha exposat algunes de les seves propostes. Ha entrat en el cos a cos amb l'Acero i l'Estanis.
Ramon Vinyes (PSC): Professional. Coneix l'ajuntament i l'administració, parlar amb seguretat. Jo a n'en Ramon li diria “que hace un chico como tu en un partido com este”.
Isabel Roig (IC): Nerviosa. La Isabel sempre ha estat en un segon terme, crec que no es troba còmoda anant de número u. I una altre cosa, hi ha vida intel·ligent més enllà de les polítiques socials.
David Caldeira (CUP): Alternatiu. En línia i coherència amb el seus postulats, m'ha sorprès que llegís gran part de les seves intervencions.

I la meva porra electoral per aquest 24 de maig és la següent:

JxA: 4 regidors, ERC: 3 regidors, CiU: 2 regidors, IC: 2 regidors

PSC: 2 regidors, CUP: 2 regidors, Ciutadans: 1 regidor, PP: 1 regidor

SI: 0 regidors, AsP: 0 regidors.

Desclassificat: 9-N de Vicent Partal

Editat per RBA la Magrana, 143 pàgines. Crònica periodística apassionat del 9N, dels mesos abans amb la preparació i les negociacions, els nervis i reunions del dies previs i les pressions i actuacions del Govern espanyol.
Escrit en 10 capítols, no és un assaig polític sinó un llarg article que narra els fets. Probablement, els catalans encara no som conscients del que va ser i significar políticament el 9-N. Jo llegint el llibre hi va haver moments que em vaig emocionar.
Es significatiu el comentari que va fer un observador basc, de l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández: “Herri bat”, un poble. Si anem units som imparables.

Maureta

Ahir a Bescanó (Gironès) ens vam reunir en un dinar, la família Maureta, descendents dels germans Josep i Jaume Maureta, originaris de Molló (Ripollès) que és vam establir a Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà). La descendència dels Maureta, va ser principalment femenina, fet que ha motivat que el cognom Maureta no ha hagi tingut gaire propagació.

Actualment la família està dispersa en diverses poblacions principalment de les comarques gironines: Bordils, Girona, La Bisbal, Sant Martí Vell, Peratallada, Bàscara, Figueres, Banyoles, Arenys de Mar, etc.

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta a Porto. La puntuació ha estat de 6,55 punts sobre 10, he quedat en catorzena posició de divuit participants, malt resultat. A la classificació general continuo a la catorzena posició en 33,53 punts.

A l'ombra del Decameró

Editat per Editorial Gregal, 111 pàgines. Catorze relats eròtics escrits per catorze lletraferits. Un llibre semblant a Deu pometes té el pomer del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb la diferencia que aquells eren escriptors professionals i aquest són amateurs.

El llibre és fresc i divertit, eròtic però amb humor, el llegeixes com si res. Hi ha relats més reeixits que altres, però en conjunt està força bé.  El que més m'ha agradat és l'últim, De quatre grapes, una parodia molt divertida del periodista P.J. Ramírez.

30 anys

Ets un oasi en el desert

d’on ve l’oratge en que t’escric.

Ets una sínia de colors

on gira i gira el meu desig.

Ets art i part de mi.

Ets el meu temps que va passant

qui dóna ritme al meu respir.

En el meu dubte ets la llum,

combat dolcíssim al meu llit.

Trenta anys i sembla ahir.

Si ha fet calor, m’he capbussat

en una platja dels teus ulls.

I si fa fred, trobo recer

a la vall dolça que duu just

al centre del teu pit.

Que els déus ens deixin veure’ns envellir.

(Aniversari de Joan Isaac)

La mirada dels gossos

La oxitocina, la hormona del amor, une a perros y personas

 El vínculo entre ambas especies se basa en el mismo circuito neural que refuerza la relación entre madres e hijos durante la lactancia

Cuando un perro y su amo se miran a los ojos, ambos disfrutan de una descarga de oxitocina que refuerza el vínculo afectivo entre ellos, según demuestra una investigación dela Universidad Azabu de Sagamihara (Japón) que se presenta en la revista Science. Esta hormona es clave para reforzar el vínculo afectivo entre madres e hijos cuando se miran a los ojos durante la lactancia. Los autores de la investigación concluyen que los perros se han adaptado al circuito neural humano que había evolucionado para reforzar el vínculo entre madres e hijos.
Además de su importancia durante la lactancia, la oxitocina se ha involucrado también en el sentimiento de pertenencia a un grupo social, las relaciones de pareja y la conducta sexual. Se trata de una hormona que induce sentimientos de afecto positivos.
Los investigadores dela Universidad Azabu han observado a treinta personas interactuando con sus perros. Una primera encuesta ha revelado que las personas que dicen querer más a sus perros son las que más les miran a los ojos, lo que sugiere que la mirada es importante en la relación entre ambas especies.
Pero los resultados más interesantes de la investigación son los de los análisis de oxitocina, que se han realizado a partir de muestras de orina antes y después de que personas y perros interactuaran. Cuanto más mira un perro a su amo, señalan los investigadores, más aumenta el nivel de oxitocina tanto en la persona como en el perro.
Un experimento igual realizado con lobos que habían sido criados desde cachorros por una persona no ha detectado ningún aumento significativo de oxitocina. Por lo tanto, el vínculo basado en la oxitocina entre perros y personas tiene que haber evolucionado recientemente, en los últimos miles de años, después de que el linaje de los perros y el de los lobos se separaran.
En otro experimento, los investigadores han administrado oxitocina a un grupo de perros antes de que interactuaran con sus amos. Esto ha hecho que el nivel de oxitocina aumentara también en las personas y que los perros les miraran más. Un fenómeno similar se observa cuando se administra oxitocina a padres y madres de niños pequeños, lo que provoca un aumento de la hormona también en sus hijos.
“Los perros se han aprovechado de nuestra sensibilidad parental, utilizando conductas como mirarnos a los ojos, para provocarnos sentimientos gratificantes y actitudes protectoras”, escriben Evan MacLean y Brian Hare, investigadores dela Universidad Duke  de Durham (EE.UU.) que no han participado en el estudio, en otro artículo de Science.
Esta adaptación mutua entre perros y personas en los últimos miles de años explica que se hayan familiarizado con gestos humanos que resultan mucho más difíciles de aprender para los grandes simios (que son especies más próximas a nosotros) o para los lobos (que tienen una inteligencia similar a la canina y también son animales sociales).  Así, los perros responden de manera espontánea a gestos humanos de interacción social como señalar con un dedo, seguir la dirección de la mirada o reaccionar correctamente ante palabras como “ven” o “siéntate”. “Los perros –escriben MacLean y Hare- tienen mucho más que decirnos sobre la cognición, y sobre nosotros mismos, de lo que muchos hubieran imaginado”.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150416/54429974798/perros-oxitocina-hormona-ojos.html#ixzz3XgB5bzFS

 

Article publicat a La Vanguardia el divendres 17 d'abril del 2015.

Els que ens agraden els gossos, sempre havíem pensat que només els faltava parlar i que amb la seva mirada transmetien alguna cosa. Aquest estudi confirma que quan et miren es comuniquen i transmeten els seus sentiments a diferència d'altres animals que no et miren sinó només et observen.

 

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia nocturna de Praga. La puntuació ha estat de 6,51 punts sobre 10, he quedat en tretzena posició de vint-i-un participants, mediocre resultat, a la classificació general continuo a la catorzena posició en 26,98 punts.

Els Manaies

     
Els Manaies, Setmana Santa de Girona.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Caca de gos

Aviat  hi haurà eleccions municipals, ja se sap que la problemàtica de les caques de gos, és un tema recurrent a totes les campanyes electorals, a molts votants, el tema  els apassiona; poden estar a l’atur, a punt de ser desnonats de casa seu, en llista d’espera a la sanitat, però les caques de gos continua sent el gran problema.

Hi ara un colla d’Ajuntaments  que per saber qui són els propietaris incívics que no recullen les caques, incorporen un sistema per detectar a través de l’ADN, quin gos és l’autor de la defecació i de retruc  el responsable incívic de no recollir-la.

 Les dades s'obtindran de la base de dades del registre de gossos de cada municipi,  aquí és on veig el problema. Com a propietari civilitzat d'un gos, que està degudament censat amb xip i amb totes la vacunes en regla, estic convençut que els propietaris incívics que no recullen la merda del seu gos, el més probable es que tampoc el tinguin censat, amb xip i en alguns casos ni vacunat.

Per tant els Ajuntaments és trobaran amb molta merda, però  que no sabran de qui és.

Això em recorda, el cas del defraudadors fiscals, Hisenda sempre fa inspeccions a partir de la seva base de dades, és a dir inspecciona els que declaren, però no fa inspeccions els que no declaren, perquè com que no els te a la seva base de dades, no sap qui són. El defraudadors fiscals queden impunes, com quedaran impunes els porcs que no recullen la merda del seu gos.

Riu Ohre

Terezin (República Txeca)

Confusión de sentimientos de Stefan Zweig

Versió en espanyol, editada per Acantilado, 105 pàgines. Novel·la curta però intensa, com ens te acostumats Zweig. Un prestigiós professor, evoca els seus anys d'estudiant quan aleshores un brillant professor, li desperta la passió per l'estudi i el coneixement, l'idolatra, queda emmirallat davant les seves classes , la manera que te de transmetre el seus coneixements. Serà el seu deixeble i l'ajuda acabar las seva gran obra sobre la història del teatre de Globe de Londres. Però la relació mestre-deixeble, no serà fàcil, Roland, l'alumne, a vegades se sent ignorat o tractat en menyspreu, el mestre mostra distancia i poc agraïment per la feina del deixeble.

Vol fugir, perquè es fica al llit amb la dona del mestre, la relació marital es peculiar i el mestre li confessar que es un matrimoni de compromís. Però Roland ho considera una traïció. Finalment el mestre li confessa els motius de la seva actitud, reconeix la seva homosexualitat, el turment que suposa viure la seva sexualitat i li confessa que està enamorat d'ell.

Novel·la intensa, saviesa, veneració, sofriment, amor, passió, etc. Una vegada més Zweiz entra dins el cor i en la profunditat dels sentiments humans.

La dona de verd

Fes (Marroc)

La torre mestra de Jennifer Egan.

Editada per Edicions de 1984, 313 pàgines. L'autora no és gaire coneguda aquí, només hi ha dos llibres seus traduïts al català, però a EEUU ha guanyat els premis Pulitzer i Nacional de Crítica. Història de dos cosins, en Howard i en Danny, marcats per una experiència traumàtica d’infantesa. En Howard és un triomfador, ric i jubilat als 34 anys, en Danny és un fracassat de la vida, es reuneixen vint anys després per restaurar un castell medieval mig abandonat perdut en mig de la República Txeca, propietat d'en Howard que el vol convertir en un hotel de luxe. El narrador però, es en Ray un pres tancat a la presó, que fa un curs d'escriptura i està enamorat de la seva professora, la Holly a qui intentar impressionar.
L'autora alterna relats de la narració de Ray amb l'historia d'en Howard i en Danny al castell. 

Per mi la novel·la s'ha fet molt pesada, no es fins el final que agafa una mica d'interès. L'autora acostuma escriure novel·les angoixants i amb perfil psicològic, la seva narrativa és coneguda per poc convencional.

Pizzeria Giovanni

Praga (2014)

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Tercer lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia feta al Barri de la Barceloneta de Barcelona. La puntuació ha estat de 6,48 punts sobre 10, he quedat en desena posició de vint participants, bon resultat, a la classificació general he pujat dos llocs ara vaig catorzé amb 20,47 punts.

Arenys inesperat

La meva aportació a l'exposició col·lectiva de l'AFA, "Arenys inesperat".

Carrrer Dues Soles

Carrer Dues Soles de Vic (Osona)

No m’agraden els animals.

Darrerament  he escoltat o llegit aquesta frase, queda molt snob, sobretot si ets un intel·lectual. Em recorda fa 30 o 40 anys, com quedava molt bé dir que no t’agradava el futbol, (era cosa del populatxo), fins que Vázquez Montalban, va dir que li agradava molt, que anava cada diumenge al Camp Nou, a partir d’aquí el futbol era art i anar al Camp Nou  com anar al Liceu, hi ha gent que les seves opinions són com el penells.

Doncs bé a mi si que m’agraden els animals, sobretot els de la meva mateixa especia i de sexe contrari, m’agraden tant que comparteixo la meva vida amb un d’ells, amb la qual fins i tot he tingut descendència.

Després hi ha els animals de altres espècies,  que també m’agraden, però aquests cuinats, estic pensant amb el pollastre rostit, l’entrecot de vedella a la brasa, o el porc del que s’aprofita tot. I els peixos; un llobarro, un rèmol, un besuc al forn amb patates i ceba. També hi ha altres espècies que no et fan gens de gràcia i com més lluny millor, rèptils, depredadors, etc.

Però entre tots els animals no racionals ni ha un de molt especial: el gos;que fa “només” 14.000 anys que fou domesticat i conviu amb els humans.

El meu gos m’espera cada dia quan arribo, sempre esta content, perquè ells mai tenen un mal dia, remena la cua, està apunt per sortir a caminar, perquè ell sempre en te ganes, i sortim cada dia a caminar que fa que millori els meu nivell de colesterol i la meva salut cardiovascular.

Es una amic fidel, que et  mira, t’ observa, et llepa, et crida, sempre està al teu costat, però mai té un mal dia, té totes les virtuts del humans i cap del seus defectes.

Les reflexions de Joan Margarit

Escolto l’entrevista que fa Sílvia Cóppulo  al poeta  Joan Margarit en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. M’han agradat dues interessant reflexions, que ha dit: la primera sobre l’opulència:

 “ Som uns essers que no estem preparats per l’opulència, estem preparats per la necessitat, quan creues la ratlla en que ja no necessites res en converteixes en un esser objecte. Es aquell ser que necessitar un llit d’un quilòmetre, quan tan sols per jeure  necessitem dos metres.”

I la segona sobre l’interior: “ La ciència t’ajudarà a no patir físicament de la intempèrie que és l’univers, del fred, del gel, estem bé perquè algú ha inventar la calefacció, només prement un boto et salva de la intempèrie física. Ara si la intempèrie moral t’ataca, em vols explicar qui botó premeràs? Quan et deixa un ser estimat, algú que necessites, no ni ha de botó, només et queda una sèrie de coses, com ara: la poesia, la música, la filosofia, per alguns la religió i no gaires més, sis o set coses”.

Vinarna

Terezin (República Txeca).

Santi Vidal

Resulta que el Jutge Vidal, que viu apassionadament la seva professió, que no és un funcionari gris, si no un intel·lectual, català i independentista, en les  seves hores lliures, amb altres persones, s'ha dedicat a escriure un esborrany de la que pot ser la futura constitució catalana. Per aquest fet pot perdre la seva feina, bé gairebé segur que la perd, una feina que és la seva vocació, una feina que la fa de gust. Això pot passar, passarà, perquè a Espanya, s’ha reformat tímidament el poder legislatiu i executiu però no el judicial, que continua amb mans dels franquistes i del seus hereus sociològics.

Doncs bé, molts independentistes; intel·lectuals, opinadors, articulistes, tertulians i altres especies, es dediquen a carregar-se i criticar la constitució feta per jutge Vidal. Pots estar d’acord o no, (recordeu que s’ha basat amb les constitucions de països com Suïssa, Dinamarca, Suècia, Noruega, Islàndia, etc.). Però ell es juga la feina i el seu propi país, per sort no majoritàriament, es dediquen a la critica i també a la burla (BernatDedéu). M’agradaria preguntar a molts d’aquest personatges que han fet ells per Catalunya.

Som uns desagraïts i uns inconscients, i no tenim en compte que l’enemic és molt fort, molt gran i es defensarà amb totes les seves armes legals i il·legals, i davant d’això, la nostra millor arma es la unitat, no que ens posem a discutir entre nosaltres si l’esborrany es bo o no, total una discussió doblement estèril, la constitució catalana la redactarà el Parlament de Catalunya.