dissabte, 12 de setembre de 2015
dilluns, 17 d’agost de 2015
dimarts, 11 d’agost de 2015
No hi ha terceres persones d'Empar Moliner
Editat per Quaderns
Crema, 165 pàgines. Recull de deu relats o contes, escrits amb
l'estil característic de la Moliner, aquesta especie d'ironia una
mica “monzoniana”, que a vegades arriba a ridiculitzar el
protagonista.
En algun cas fa una sarcàstica crítica de situacions
quotidianes, com el fet de tenir adoptat una fill natural d'un altre
país, els restaurants de cuina moderna, les relacions
extramatrimonials, el fet de ser pares, etc..
Són relats curts de fàcil i lleugera lectura, que fa
que passis un estona divertida, ideal per aquest dies de vacances.
diumenge, 2 d’agost de 2015
Unionistes independentistes.
En el meu àmbit laboral amb relaciono amb moltes
persones, en el transcurs de les converses ni ha que parlen del
procés, doncs bé hi ha unionistes que jo els anomeno unionistes
independentistes o també independentistes optimistes. En el sentit
que veuen la independència molt propera, per ells sembla que el dia
28 de setembre és proclamarà la república catalana, tenen clar que
els independentistes guanyarem, ja m'agradaria que els
independentistes o tinguessin tots tan clar.
Ara bé, aixi com són molt optimistes en quan el
resultat del procés, són molt pessimistes en quan a les
conseqüències, albiren una catàstrofe econòmica, “corralito”,
sortida de l'euro etc ....
diumenge, 14 de juny de 2015
13 de juny, nou Ajuntament.
Ahir és va constituir el nou Ajuntament, sortit de les
passades eleccions del 24M. Finalment ha estat escollit Alcalde
Estanis Fors, de Junts per Arenys, com a força més votada amb sis
regidors, empatat amb Annabel Moreno, cap de llista d'ERC, que ha
comptat amb el suport de la regidora d'IC i un de la CUP.
Ho havia la possibilitat de fer una govern d'esquerres,
amb ERC, PSC, CUP i IC, que sumarien un total de 9 regidors de 17.
Com a segona força més votada ERC ha encapçalat les
negociacions: Per part d'IC hi hagut una plena disposició, però
inexplicablement la CUP ha dit que facilitaria l'elecció d'Annabel
com Alcalde, però sense entrar al govern, finalment ha optat per
aquesta formula que no entén ningú de donar un vot a ERC i l'altre
a ells mateixos. No entenc aquesta postura de la CUP de tenir la
possibilitat de governar i no fer-ho, no entenc perquè és
presentant.
El PSC, ha tingut durant aquestes setmanes de negociació
una postura de certa indefinició, ara no, ara si, per finalment
votar-se a si mateixos. La decisió no se si es en clau nacional, per
no afavorir l'elecció d'una Alcaldessa independentista, o a en clau
local, en aquest últim cas també de difícil justificació.
Tot plegat comportarà que Arenys tornarem a tenir
durant quatre anys més un Alcalde, per dir-ho d'alguna manera
“peculiar”, un personatge que ni el seu propi partit ha acceptat
com Alcalde, un personatge que denota prepotència i narcisisme, un
Alcalde que com arenyenc em fa sentir certa vergonya.
Programa EFEC
![]() |
El Conseller Mas-Colell, en la jornada de cloenda. |
En aquest curs acadèmic 2014-2015, he estat voluntari
del programa d'educació financera a les escoles de Catalunya (EFEC),
organitzat per l'Institut d'Estudis Financers, òrgan de la
Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
He pogut participar com a voluntari, gràcies a que
l'empresa on treballo és col·laboradora del programa.
EFEC es un programa de tallers d'educació financera a
adolescents de 4at d'ESO de Catalunya.
Fer de voluntari d'aquest programa ha estat molt
gratificant, primer pel fet de poder retornar a la societat part dels
meus coneixement, i per l'altra part posar el meu granet de sorra,
amb la mesura del possible, perquè aquest joves quan siguin adults
tinguin la màxima informació per gestionar correctament les seves
finances personal, i no cometin errors que en molts casos són
irreversibles, com hem pogut comprovar durant aquesta greu crisi que
ens ha tocat patir.
divendres, 12 de juny de 2015
XI Lliga social de fotografia de l’AFA
Sisè i últim lliurament d'aquesta edició de la lliga,
he presentat aquesta fotografia feta al Solsonès. La puntuació ha
estat de 6,89 punts sobre 10, he quedat en dotzena posició de divuit
participants. Finalment a la classificació general he quedat
catorzè de divuit participant amb 40,43 punts.
diumenge, 7 de juny de 2015
La cinquena Lliga de Campions
Ahir mentre
veia per televisió com el Barça guanyava la seva cinquena Lliga de
Campions i tancava la temporada amb un històric triplet, em
recordava del meu pare, soci i afeccionat del Barça, que va morir el
1991.
Ell va viure
uns anys on el Barça pràcticament no guanyava mai res, les
desil·lusions de Berna i Sevilla i tantes altres. Com gaudiria ara,
amb aquesta generació de jugadors que han portat al Barça a dominar
Europa, com gaudira ara veien el Camp Nou ple d'estelades i com
s'emocionaria en el minut 17:14.
diumenge, 17 de maig de 2015
24-M: crònica del debat i porra electoral.
Avui diumenge, s'ha fet al Teatre Principal, el tradicional debat electoral de les properes eleccions municipals, novetat d'enguany, hi ha 10 candidatures que per un població de 15.000 habitants Déu n'hi do !
Josep M López (Arenys si pot): Només Jo. Ha personalitzat gran part de les seves intervencions en que ell està a l'atur i que l'Ajuntament no ha ajudat prou a l'associació que va crear. Potser és presenta per solucionar aquest problema, el seu problema.
Rosa Zaragoza (Ciutadans): Enfadada. Aquesta noia sempre fot una cara de mala llet que sembla que estigui emprenyada amb el món sencer. Ha dit algunes tonteries, com per exemple que un Ajuntament no ha de tenir superàvit.
Belen Quintero (PP): Simpàtica. Li agraeixo l'esforç que ha fet en parlar en català, ja m'agradaria que el seu partit fes el mateix. Les seves intervencions han estat correctes i conciliadores.
Àlex Acero (SI): Cregut. A Catalunya tenim un problema que és una lacra, l'atur, i aquest senyor amb les seves polítiques de promoció econòmica, diu que ha fet baixar l'atur Arenys. Està mal aprofitat, hauria de tenir fites polítiques més altes.
Estanis Fors (JXA): Prepotent. Desafiant, anava de sobrat. S'ha atribueix ell el merit que hi hagi tans grups al govern, com el motiu és que per alguns regidors l'ajuntament és l'única possibilitat de col·locació laboral.
Josep M. Nogueras (CiU): Desubicat. És nou en política i és nota, imprecís, nerviós i contradictori en algunes intervencions.
Annabel Moreno (ERC): Segura. Coneix l'Ajuntament, parlar amb seguretat, ha exposat algunes de les seves propostes. Ha entrat en el cos a cos amb l'Acero i l'Estanis.
Ramon Vinyes (PSC): Professional. Coneix l'ajuntament i l'administració, parlar amb seguretat. Jo a n'en Ramon li diria “que hace un chico como tu en un partido com este”.
Isabel Roig (IC): Nerviosa. La Isabel sempre ha estat en un segon terme, crec que no es troba còmoda anant de número u. I una altre cosa, hi ha vida intel·ligent més enllà de les polítiques socials.
David Caldeira (CUP): Alternatiu. En línia i coherència amb el seus postulats, m'ha sorprès que llegís gran part de les seves intervencions.
I la meva porra electoral per aquest 24 de maig és la següent:
JxA: 4 regidors, ERC: 3 regidors, CiU: 2 regidors, IC: 2 regidors
PSC: 2 regidors, CUP: 2 regidors, Ciutadans: 1 regidor, PP: 1 regidor
SI: 0 regidors, AsP: 0 regidors.
dissabte, 16 de maig de 2015
Desclassificat: 9-N de Vicent Partal
Editat per RBA la Magrana, 143 pàgines. Crònica periodística apassionat del 9N, dels mesos abans amb la preparació i les negociacions, els nervis i reunions del dies previs i les pressions i actuacions del Govern espanyol.
Escrit en 10 capítols, no és un assaig polític sinó un llarg article que narra els fets. Probablement, els catalans encara no som conscients del que va ser i significar políticament el 9-N. Jo llegint el llibre hi va haver moments que em vaig emocionar.
Es significatiu el comentari que va fer un observador basc, de l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández: “Herri bat”, un poble. Si anem units som imparables.
Escrit en 10 capítols, no és un assaig polític sinó un llarg article que narra els fets. Probablement, els catalans encara no som conscients del que va ser i significar políticament el 9-N. Jo llegint el llibre hi va haver moments que em vaig emocionar.
Es significatiu el comentari que va fer un observador basc, de l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández: “Herri bat”, un poble. Si anem units som imparables.
dilluns, 11 de maig de 2015
Maureta
Ahir a Bescanó (Gironès) ens vam reunir en un dinar, la família
Maureta, descendents dels germans Josep i Jaume Maureta, originaris
de Molló (Ripollès) que és vam establir a Sant Miquel de Fluvià
(Alt Empordà). La descendència dels Maureta, va ser principalment
femenina, fet que ha motivat que el cognom Maureta no ha hagi tingut
gaire propagació.
Actualment la família està dispersa en diverses
poblacions principalment de les comarques gironines: Bordils, Girona,
La Bisbal, Sant Martí Vell, Peratallada, Bàscara, Figueres,
Banyoles, Arenys de Mar, etc.
dissabte, 9 de maig de 2015
XI Lliga social de fotografia de l’AFA
Cinquè lliurament de la lliga, he presentat aquesta
fotografia feta a Porto. La puntuació ha estat de 6,55 punts sobre
10, he quedat en catorzena posició de divuit participants, malt
resultat. A la classificació general continuo a la catorzena posició
en 33,53 punts.
diumenge, 3 de maig de 2015
A l'ombra del Decameró
Editat
per Editorial
Gregal, 111 pàgines. Catorze relats eròtics escrits per
catorze lletraferits. Un llibre semblant a Deu pometes té el pomer
del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb la diferencia que aquells eren
escriptors professionals i aquest són amateurs.
El
llibre és fresc i divertit, eròtic però amb humor, el llegeixes
com si res. Hi ha relats més reeixits que altres, però en conjunt està
força bé. El que més m'ha agradat és l'últim, De quatre
grapes, una parodia molt divertida del periodista P.J. Ramírez.
dimarts, 28 d’abril de 2015
30 anys
Ets
un oasi en el desert
d’on
ve l’oratge en que t’escric.
Ets
una sínia de colors
on
gira i gira el meu desig.
Ets
art i part de mi.
Ets
el meu temps que va passant
qui dóna ritme al meu respir.
En el meu dubte ets la llum,
combat dolcíssim al meu llit.
Trenta anys i sembla ahir.
Si
ha fet calor, m’he capbussat
en una platja dels teus ulls.
I si fa fred, trobo recer
a la vall dolça que duu just
al centre del teu pit.
Que
els déus ens deixin veure’ns envellir.
(Aniversari
de Joan Isaac)
dissabte, 18 d’abril de 2015
La mirada dels gossos
La oxitocina, la hormona del amor, une a perros y personas
El vínculo entre ambas especies se basa en el mismo circuito neural que refuerza la relación entre madres e hijos durante la lactanciaCuando un perro y su amo se miran a los ojos, ambos disfrutan de una descarga de oxitocina que refuerza el vínculo afectivo entre ellos, según demuestra una investigación dela Universidad Azabu de Sagamihara (Japón) que se presenta en la revista Science. Esta hormona es clave para reforzar el vínculo afectivo entre madres e hijos cuando se miran a los ojos durante la lactancia. Los autores de la investigación concluyen que los perros se han adaptado al circuito neural humano que había evolucionado para reforzar el vínculo entre madres e hijos.
Además de su importancia durante la lactancia, la oxitocina se ha involucrado también en el sentimiento de pertenencia a un grupo social, las relaciones de pareja y la conducta sexual. Se trata de una hormona que induce sentimientos de afecto positivos.
Los investigadores dela Universidad Azabu han observado a treinta personas interactuando con sus perros. Una primera encuesta ha revelado que las personas que dicen querer más a sus perros son las que más les miran a los ojos, lo que sugiere que la mirada es importante en la relación entre ambas especies.
Pero los resultados más interesantes de la investigación son los de los análisis de oxitocina, que se han realizado a partir de muestras de orina antes y después de que personas y perros interactuaran. Cuanto más mira un perro a su amo, señalan los investigadores, más aumenta el nivel de oxitocina tanto en la persona como en el perro.
Un experimento igual realizado con lobos que habían sido criados desde cachorros por una persona no ha detectado ningún aumento significativo de oxitocina. Por lo tanto, el vínculo basado en la oxitocina entre perros y personas tiene que haber evolucionado recientemente, en los últimos miles de años, después de que el linaje de los perros y el de los lobos se separaran.
En otro experimento, los investigadores han administrado oxitocina a un grupo de perros antes de que interactuaran con sus amos. Esto ha hecho que el nivel de oxitocina aumentara también en las personas y que los perros les miraran más. Un fenómeno similar se observa cuando se administra oxitocina a padres y madres de niños pequeños, lo que provoca un aumento de la hormona también en sus hijos.
“Los perros se han aprovechado de nuestra sensibilidad parental, utilizando conductas como mirarnos a los ojos, para provocarnos sentimientos gratificantes y actitudes protectoras”, escriben Evan MacLean y Brian Hare, investigadores dela Universidad Duke de Durham (EE.UU.) que no han participado en el estudio, en otro artículo de Science.
Esta adaptación mutua entre perros y personas en los últimos miles de años explica que se hayan familiarizado con gestos humanos que resultan mucho más difíciles de aprender para los grandes simios (que son especies más próximas a nosotros) o para los lobos (que tienen una inteligencia similar a la canina y también son animales sociales). Así, los perros responden de manera espontánea a gestos humanos de interacción social como señalar con un dedo, seguir la dirección de la mirada o reaccionar correctamente ante palabras como “ven” o “siéntate”. “Los perros –escriben MacLean y Hare- tienen mucho más que decirnos sobre la cognición, y sobre nosotros mismos, de lo que muchos hubieran imaginado”.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150416/54429974798/perros-oxitocina-hormona-ojos.html#ixzz3XgB5bzFS
Article
publicat a La Vanguardia el divendres 17 d'abril del 2015.
Els
que ens agraden els gossos, sempre havíem pensat que només els
faltava parlar i que amb la seva mirada transmetien alguna cosa.
Aquest estudi confirma que quan et miren es comuniquen i transmeten
els seus sentiments a diferència d'altres animals que no et miren
sinó només et observen.
diumenge, 12 d’abril de 2015
XI Lliga social de fotografia de l’AFA
Quart lliurament de la lliga, he presentat aquesta
fotografia nocturna de Praga. La puntuació ha estat de 6,51 punts
sobre 10, he quedat en tretzena posició de vint-i-un participants,
mediocre resultat, a la classificació general continuo a la
catorzena posició en 26,98 punts.
diumenge, 5 d’abril de 2015
dissabte, 4 d’abril de 2015
dijous, 2 d’abril de 2015
Caca de gos
Aviat
hi haurà eleccions municipals, ja se sap que la problemàtica de
les caques de gos, és un tema recurrent a totes les campanyes
electorals, a molts votants, el tema els apassiona; poden estar
a l’atur, a punt de ser desnonats de casa seu, en llista d’espera
a la sanitat, però les caques de gos continua sent el gran problema.
Hi ara un colla d’Ajuntaments que
per saber qui són els propietaris incívics que no recullen les
caques, incorporen un sistema per detectar a través de l’ADN, quin
gos és l’autor de la defecació i de retruc el responsable
incívic de no recollir-la.
Les dades s'obtindran de la base de dades del registre de gossos de cada municipi,
aquí és on veig el problema. Com a propietari civilitzat d'un
gos, que està degudament censat amb xip i amb totes la vacunes en
regla, estic convençut que els propietaris incívics que no recullen
la merda del seu gos, el més probable es que tampoc el tinguin
censat, amb xip i en alguns casos ni vacunat.
Per tant els Ajuntaments és trobaran
amb molta merda, però que no sabran de qui és.
Això em recorda, el cas del
defraudadors fiscals, Hisenda sempre fa inspeccions a partir de la
seva base de dades, és a dir inspecciona els que declaren, però no
fa inspeccions els que no declaren, perquè com que no els te a la
seva base de dades, no sap qui són. El defraudadors fiscals queden
impunes, com quedaran impunes els porcs que no recullen la merda del
seu gos.
dimarts, 31 de març de 2015
diumenge, 29 de març de 2015
Confusión de sentimientos de Stefan Zweig
Versió
en espanyol, editada per Acantilado,
105 pàgines. Novel·la curta però intensa, com ens te acostumats
Zweig. Un prestigiós professor, evoca els seus anys d'estudiant quan
aleshores un brillant professor, li desperta la passió per l'estudi
i el coneixement,
l'idolatra, queda
emmirallat davant les seves classes , la manera que te de transmetre
el seus coneixements. Serà el seu deixeble i l'ajuda acabar las seva
gran obra sobre la història del teatre de Globe de Londres.
Però la relació mestre-deixeble, no serà fàcil,
Roland,
l'alumne, a vegades se sent ignorat o tractat en menyspreu, el mestre
mostra distancia i poc agraïment per la feina del deixeble.
Vol
fugir, perquè es fica al llit amb la dona del mestre, la
relació marital es peculiar i el mestre li confessar que es un
matrimoni de compromís. Però Roland ho considera
una traïció. Finalment el mestre li confessa els motius de la
seva actitud,
reconeix
la
seva homosexualitat,
el turment que suposa viure la seva sexualitat i li confessa
que està enamorat d'ell.
Novel·la
intensa, saviesa, veneració, sofriment, amor, passió, etc. Una
vegada més Zweiz entra dins el cor i en la profunditat dels
sentiments humans.
diumenge, 22 de març de 2015
La torre mestra de Jennifer Egan.
Editada per Edicions de 1984, 313 pàgines. L'autora no és gaire coneguda aquí, només hi ha dos llibres seus traduïts al català, però a EEUU ha guanyat els premis Pulitzer i Nacional de Crítica. Història de dos cosins, en Howard i en Danny, marcats per una experiència traumàtica d’infantesa. En Howard és un triomfador, ric i jubilat als 34 anys, en Danny és un fracassat de la vida, es reuneixen vint anys després per restaurar un castell medieval mig abandonat perdut en mig de la República Txeca, propietat d'en Howard que el vol convertir en un hotel de luxe. El narrador però, es en Ray un pres tancat a la presó, que fa un curs d'escriptura i està enamorat de la seva professora, la Holly a qui intentar impressionar.
L'autora alterna relats de la narració de Ray amb l'historia d'en Howard i en Danny al castell.
L'autora alterna relats de la narració de Ray amb l'historia d'en Howard i en Danny al castell.
Per mi la novel·la s'ha fet molt pesada, no es fins el final que agafa una mica d'interès. L'autora acostuma escriure novel·les angoixants i amb perfil psicològic, la seva narrativa és coneguda per poc convencional.
dissabte, 21 de març de 2015
dissabte, 14 de març de 2015
XI Lliga social de fotografia de l’AFA
Tercer lliurament d’aquesta lliga, he presentat
aquesta fotografia feta al Barri de la Barceloneta de Barcelona. La
puntuació ha estat de 6,48 punts sobre 10, he quedat en desena
posició de vint participants, bon resultat, a la classificació
general he pujat dos llocs ara vaig catorzé amb 20,47 punts.
dissabte, 7 de març de 2015
dissabte, 28 de febrer de 2015
diumenge, 22 de febrer de 2015
No m’agraden els animals.
Darrerament he
escoltat o llegit aquesta frase, queda molt snob, sobretot si ets un
intel·lectual. Em recorda fa 30 o 40 anys, com quedava molt bé dir que no
t’agradava el futbol, (era cosa del populatxo), fins que Vázquez Montalban, va
dir que li agradava molt, que anava cada diumenge al Camp Nou, a partir d’aquí
el futbol era art i anar al Camp Nou com
anar al Liceu, hi ha gent que les seves opinions són com el penells.
Doncs bé a mi si que m’agraden els animals, sobretot
els de la meva mateixa especia i de sexe contrari, m’agraden tant que
comparteixo la meva vida amb un d’ells, amb la qual fins i tot he tingut
descendència.
Després hi ha els animals de altres espècies, que també m’agraden, però aquests cuinats,
estic pensant amb el pollastre rostit, l’entrecot de vedella a la brasa, o el
porc del que s’aprofita tot. I els peixos; un llobarro, un rèmol, un besuc al
forn amb patates i ceba. També hi ha altres espècies que no et fan gens de
gràcia i com més lluny millor, rèptils, depredadors, etc.
Però entre tots els animals no racionals ni ha un de
molt especial: el gos;que fa “només” 14.000 anys que fou domesticat i conviu
amb els humans.
El meu gos m’espera cada dia quan arribo, sempre esta
content, perquè ells mai tenen un mal dia, remena la cua, està apunt per sortir
a caminar, perquè ell sempre en te ganes, i sortim cada dia a caminar que fa
que millori els meu nivell de colesterol i la meva salut cardiovascular.
Es una amic fidel, que et mira, t’ observa, et llepa, et crida, sempre
està al teu costat, però mai té un mal dia, té totes les virtuts del humans i
cap del seus defectes.
diumenge, 15 de febrer de 2015
Les reflexions de Joan Margarit
Escolto
l’entrevista
que fa Sílvia Cóppulo al poeta Joan Margarit en el programa El Suplement de Catalunya
Ràdio. M’han agradat dues interessant reflexions, que ha dit: la primera sobre l’opulència:
“ Som uns essers que no estem preparats per l’opulència,
estem preparats per la necessitat, quan creues la ratlla en que ja no necessites
res en converteixes en un esser objecte. Es aquell ser que necessitar un llit d’un
quilòmetre, quan tan sols per jeure necessitem dos
metres.”
I
la segona sobre l’interior: “ La ciència t’ajudarà a no patir físicament de la
intempèrie que és l’univers, del fred, del gel, estem bé perquè algú ha
inventar la calefacció, només prement un boto et salva de la intempèrie física.
Ara si la intempèrie moral t’ataca, em vols explicar qui botó premeràs? Quan et
deixa un ser estimat, algú que necessites, no ni ha de botó, només et queda una
sèrie de coses, com ara: la poesia, la música, la filosofia, per alguns la
religió i no gaires més, sis o set coses”.
diumenge, 8 de febrer de 2015
dissabte, 7 de febrer de 2015
Santi Vidal
Resulta que el
Jutge Vidal, que viu apassionadament la seva professió, que no és un funcionari
gris, si no un intel·lectual, català i independentista, en les seves hores lliures, amb altres persones, s'ha
dedicat a escriure un esborrany de la que pot ser la futura constitució catalana.
Per aquest fet pot perdre la seva feina, bé gairebé segur que la perd, una
feina que és la seva vocació, una feina que la fa de gust. Això pot passar,
passarà, perquè a Espanya, s’ha reformat tímidament el poder legislatiu i executiu
però no el judicial, que continua amb mans dels franquistes i del seus hereus sociològics.
Doncs bé, molts independentistes;
intel·lectuals, opinadors, articulistes, tertulians i altres especies, es dediquen a carregar-se
i criticar la constitució feta per jutge Vidal. Pots estar d’acord o no, (recordeu
que s’ha basat amb les constitucions de països com Suïssa, Dinamarca, Suècia,
Noruega, Islàndia, etc.). Però ell es juga la feina i el seu propi país, per
sort no majoritàriament, es dediquen a la critica i també a la burla (BernatDedéu). M’agradaria preguntar
a molts d’aquest personatges que han fet ells per Catalunya.
Som uns desagraïts i uns inconscients, i no tenim en compte que l’enemic
és molt fort, molt gran i es defensarà amb totes les seves armes legals i il·legals,
i davant d’això, la nostra millor arma es la unitat, no que ens posem a discutir
entre nosaltres si l’esborrany es bo o no, total una discussió doblement estèril,
la constitució catalana la redactarà el Parlament de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)