Intimitat

Porto (2013)

La ciutat invisible d'Emili Rosales.

Editat per Edicions Proa, 268 pàgines. Premi Sant Jordi del 2004. Novel·la històrica a partir del intent fallit del rei Carles III, de crear una gran ciutat al Delta de l’Ebre, a imatge de Sant Petersburg. La novel·la te una doble o  triple trama; la del segle XVIII, la història d’Andreu Roselli (alter ego de l’autor), arquitecte encarregat del projecte de crear la nova ciutat. La del protagonista actual, Emili Rosell (un altre alter ego de l’autor), que es veu immers en la recerca d’una pintura de Giambaptista Tiepolo, això el portarà a retrobar-se amb el seu passat en el poble del que va intentar fugir; antigues novies, companys d’escola, etc.

A mesura que vas llegint es van intercalant els diferents episodis i trames, així et trasllades de La Ràpita del anys 60 al Madrid del Segle XVIII, de Sant Petersburg de la Tsarina a la Toscana  actual o de Nàpols de 1759 al delta de l’Ebre actual.

 A part de descobrir i conèixer aquest fet històric m’ha fet passar una bona estona.

Nit fantàstica de Stefan Zweig

Editat per Quaderns Crema, 142 pàgines. Novel·la psicològica, en línia amb Novel·la d’escacs, Vint-i quatre hores en la vida d’una dona, Carta d’una desconeguda, etc., però el meu parer no tant reeixida com les  anteriors.

El protagonista es el baró Friedrich Michael von R., tinent retirat a la reserva. A partir d’un fet trivial com amagar una butlleta d’apostes hípiques sota la sabata, butlleta que resulta guanyadora, el protagonista agafa una mena de complexa de convertir-se o pensar que és un membre de las classes més desfavorides o inclús un delinqüent. Aquest fet el fa actuar amb una pressió psicològica sobre la seva persona, fent actes del tot estranys per un membre de l’aristocràcia. Dintre de aquest entorn se sent ignorat, se sent un intrús, com el moment que pren una cervesa en una guingueta del Prater vienès, envoltat de gent de classe baixa.

A mi no m’ha acabat de fer el pes, potser és una obra que llegida fora del seu context històric perd vigència.

 

La dona de mercuri de Roser Caminals.

Entre Zweig i Zweig, he llegit aquesta novel·la. Edició del Cercle de Lectors, 271 pàgines. Novel·la que tanca la trilogia de l’autora, sobre la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, (El carrer del tres llits i La petita mort). He llegit els tres, al meu parer,  El carrer del tres llits és la més novel·lesca, La petita mort la més tendra i La dona de mercuri la més trista. En tota cas són histories tràgiques, on queden reflectides les diferencies socials d’aquella Barcelona, entre la misèria i l’opulència.

En el cas que ens ocupa, La Teresa filla d’un carboner, que mal viu en el raval de Barcelona, es converteix en l’amant del Baró de Campociago, al mateix temps entre en relació amb un grup anarquista.

Aquesta doble relació li permet anar agafant consciència sobre les desigualtats socials i econòmiques. Els fets de la Setmana Tràgica, marcaran el destí de la Teresa.

M’ha agradat les referencies en el llibre sobre Francesc Ferrer i Guardia, peculiar personatge, mort afusellat pel fets de la Setmana Tràgica, sens dubte un avançat del seu temps amb un final tràgic, caldria per memòria històrica, un millor restabliment de la seva figura.