dissabte, 26 de desembre del 2009

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda




Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

dilluns, 7 de desembre del 2009

13 de desembre


El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

dissabte, 5 de desembre del 2009

La salvatge d'Isabel-Clara Simó



Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.

divendres, 20 de novembre del 2009

Les veus del Pamano de Jaume Cabré


Editat per Edicions 62, 622 pagines, 11, 40 euros, l'edició de butxaca. Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, n'havia sentit a parlar, quan vaig veure que feien una serie per TV3 sobre aquest llibre, va ser quan vaig decidir llegir-la, abans de veure-la per la TV, va ser una marató de lectura, en una setmana.
En va agradat molt, es una història impactant, et fa adonar el molt que es va patir en aquest país durant la guerra i la posterior postguerra. Sempre he sentit a casa explica històries sobre aquells anys, a la meva avia i a la meu mare. Però cap de tant cruel i salvatge com aquesta.
La serie de TV3 esta ben feta i fa honor al llibre, no obstant, per qüestions de temps ha d'obviar alguns personatges i situacions, como a producte televisiu es més que correcta, però jo, vaig gaudir més llegint el llibre.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Aurora Boreal d'Asa Larsson.


Edició en castellà de Seix Barral, 381 pàgines. Novel·la d'èxit en el seu país, editada l'any any 2003, ha venut un milió d'exemplars, l'èxit de la trilogia Milenium l'afavorit, hi ha fet que estigui de moda la novel·la negra dels països nòrdics.
Que un llibre escrit en suec, hagi venut més d'un milió d'exemplars, hagi estat publicada a molt països, es una constatació que la bona literatura pot tenir una gran difusió encara que els seu idioma original sigui minoritari.
Parlant del llibre que ens ocupa, sense ser una gran novel·la fa de bon llegir, el desenllaç es força previsible a mesura que vas llegint. No se si es ficció però m'ha sorprès que en una societat com la sueca tingui certa importància la religió. Un fet també anecdòtic, es que, un dels policies que investiguen l'assassinat, es dona i en avançat estat de gestació, potser un missatge subliminal de l'autora a favor de les dones treballadores.

divendres, 23 d’octubre del 2009

El vencedor està sol de Paulo Coelho.



Editat per Proa, 394 pàgines. Novel·la que representa un àcida critica a la superficialitat de l'èxit, la fama i el glamur que ens envolta. Com a rerefons del festival de Cinema de Canes, Coelho construeix una trama,entre un empresari rus d'èxit, la seva ex-dona, un dissenyador important i una aspirant actriu. He llegit altres llibres d'en Coelho molt millors, aquest no m'ha agradat, encara que sigui molt lloable el motiu del llibre, he trobat una mica surrealista, sobre tot els plantejaments de l'empresari rus. Hi ha una paraula, que jo desconeixia, que surt sovint en el llibre, oripell, per mi podríem definir aquest llibre amb aquesta paraula.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Camí de Sirga de Jesús Moncada.



Edicions de la Magrana, 298 pàgines. Feia anys que tenia aquest llibre, vaig intentar llegir però en va caure de les mans. Ara seguint les recomanacions de una Quellegiste l'he llegit i la veritat es que val la pena, Moncada es un gran escriptor amb un gran domini del llenguatge, he trobat Camí de Sirga una novel·la molt literària, si bé l'argument no es gaire potent, el millor del llibre es el llenguatge utilitzat i la fina ironia del seu autor. Camí de Sirga ha estat molt premiada hi està considerada una de les millors novel·les de la literatura catalana actual.

divendres, 25 de setembre del 2009

Anatomía de un instante de Javier Cercas


Editat per Mondadori, 462 pàgines. Assaig sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, centrant el relat amb 3 personatges: Adolfo Suarez, Santiago Carrillo i en menys protagonisme Gutierrez Mellado. La crònica parlar també de com estava la situació política que d'alguna manera va provocar el cop d'estat, el perquè del seu fracàs i quines conseqüències polítiques va tenir. El llibre esta molt ben documentat i es molt extens, per mi massa, es molt reiteratiu per exemple amb la descripció de l'Adolfo Suarez, també explica dues vegades la legalització del PCE, li sobrant 150 pàgines.
Interessant per afeccionats a la política o a l'historia contemporània.

divendres, 11 de setembre del 2009

La reina al palau dels corrents d'aire de Stieg Larsson.


Tercer i últim volum de la trilogia Millennium, 847 pàgines de plaer. Per mi els tres son molt bons i si hagués d'escollir un no sabria quin. La trama policíaca, està molt bé i fa que tinguis ganes d'anar llegint per anar veient els esdeveniments, però a part els llibres transmeten una certa ideologia, que jo comparteixo, vaja que en Larsson es un tipus especial que em cau bé, llàstima d'aquesta mort sobtada. Sembla ser que hi ha un quart volum a veure si el publiquen.
En sap greu aquest lletraferits que desqualifiquen els tres llibres per el fet d'haver venut més de 13 milions d'exemplars a tot el món, o que diuen que es tracte de llibres lleugers, per gent que no llegeix habitualment.
Per cert molt interessant el programa que van dedicar a Larsson a L'Hora del Lector.

diumenge, 6 de setembre del 2009

En el blanc de Ken Follet.



Novel·la sobre el robatori de unes mostres de virus letals dels laboratoris Oxenford, la trama del robatori conviu amb els problemes de la família propietària, traïcions, amor, desenganys, etc.
La novel·la es força entretinguda, arribat un punt que faltaven unes 100 pàgines per acabar, no el podia deixar.
En Ken Follet, m'agrada, fins ara tots el libres d'ell, m'han agradat, uns més que altres, es un autor super vendes i molt llegit, alguns lectors més elitistes el tenen per un autor menor.

dimarts, 25 d’agost del 2009

El músic trist

Músic de carrer, foto feta a Burgos el passat dia 15 d'agost. En va cridar l'atenció aquesta mirada de tristesa.

divendres, 14 d’agost del 2009

Per què em costa tant aprendre, de la Dra. Anna Sans.


Editat per edicions Edebe conjuntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu, preu 10.- €, 254 pàgines.
Llibre molt interessant sobre els trastorn d'aprenentatge, escrit per la Doctora Anna Sans, Neuròloga, del Hospital Sant Joan de Déu, escrit amb un llenguatge molt entenedor, sense tecnicismes.
El meu parer, es un llibre de lectura imprescindible per a mestres i pares amb nens amb problemes d'aprenentatge, vaja que si fos Conseller d'Educació, regalaria un exemplar a cada professor.
“Estàs sempre els núvols”, “no t'hi esforces”, “para de moure't”... Aquestes són algunes de les frases que habitualment senten els nens i joves que, malgrat tenir un nivell d'intel·ligència normal o superior de las resta de població, no aconsegueixen bons resultats acadèmics.
Estic d'acord amb l'autora que son problemes de salut pública, no es pot continuar ignorant entre un 10% i un 15% dels nens i joves en edat escolar. Si es posessin mitjans per tractar aquest nens i joves segur que baixaria el percentatge de fracas escolar.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Robert Capa & Gerda Taro



Interessant exposició de fotografies que anat a veure avui al MNAC, Capa un dels millors fotògrafs de guerra i la seva companya Gerda Taro, una fotògrafa avançada al seu temps que malauradament va morir als 27 anys. Capa te fotos impactants, del front republicà, la batalla del Ebre, del desembarcament de Normandia, etc., son fotos de primera línia de foc, Taro en canvi te fotos de la població civil, nens, dones, gent treballant, fotos plenes de sensibilitat. Capa tenia una màxima, que deia que el millor que li pot passar a un fotògraf de guerra es està a l'atur. Avui, ja entrat el segle XXI, malauradament continuant les guerres o molts llocs de la terra.

dilluns, 10 d’agost del 2009

L'últim patriarca de Najat El Hachmi


Fins ara no havia llegit res d'aquesta jove autora d'origen marroquí, però que ha crescut a Catalunya, aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull de l'any 2008.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.

dissabte, 8 d’agost del 2009

El joc de l'Àngel

Llibre entretingut que fa de bon llegir, per mi el punts negatius que te, es que es un llibre massa fosc, amb escenes fantasioses i el final no li entès. M'ha agradat especialment la ironia barrejada amb un pel de despotisme, que gasta el protagonista en David Martín. Per mi es millor L'Ombra del Vent, esta més ben estructurada, te molta més força, ara veig que la vaig llegir l'agost del 2004, ja fa 5 anys, com passa el temps !!!

divendres, 7 d’agost del 2009

Rial del Bareu

Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.

diumenge, 26 de juliol del 2009

Sardenya



Avui surt en el suplement dominical de La Vanguardia, un reportatge sobre Sardenya, hi ha varies fotografies, una d'elles es la de una dona gran fent a mà cistells de margalló,al poble de Castellsardo, quina casualitat es la mateixa dona que jo vaig fotografiar quan vaig visitar l'illa l'any 2007.

Convent dels Frares Caputxins



Fotografia de la façana del Convent dels Frares Caputxins d'Arenys de Mar, moltes vegades fem fotos d'edificis i monuments que estan a milers de quilometres, i els que tenim a prop ens passen desapercebuts.

dissabte, 25 de juliol del 2009

L'escrivà



Fa ja molt de temps que va deixar de ser un ofici, per convertir-se en un art. Avui dia son pocs, els capaços d'escriure bonics textos, en una perfecta cal·ligrafia sobre un pergamí. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Foto feta en el Mercat Medieval de Vic.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Reina per un dia





Foto feta a la Medina de Fes, es tracte d'una trona, utilitzada per les dones el dia del seu casament, aquesta no se si la venen o la llogant. En la societat marroquí actual, podríem dir que les dones encara no han obtingut la igualtat. En les zones rurals, es habitual que els pares escollin el marit de les seves filles, i no parlem del paper que el mon musulmà reserva a les dones. Dons el dia del casament, la núvia la seuen en aquesta trona, al menys es la Reina per un dia.

diumenge, 14 de juny del 2009

Joan



Foto del meu fill Joan, gran jugador de bàsquet. Les fotos en moviment son difícils de fer, es requereix també disposar d'un equip adequat. Aquesta foto però la vaig fer en el moment oportú, per ressaltar la jugada he combinat color i b/n.

La màquina del temps



La Singer, una màquina de cosir que abans estava a totes les cases, ara ja la pobra tant sols es una relíquia del passat, una antigalla que només serveix per decorar.

divendres, 12 de juny del 2009

VI Lliga social de fotografia 2009




El passat dimecres 3 de juny, hi va haver la sisena i última entrega de la Lliga, sempre en l'ultima entrega el tema es obligat i aquest any era bodegons. Dons vaig haver de fer la foto expressament; hi aquí hi ha el resultat; aquesta foto de les garrafes amb el contrallum, va agradar força, tan en l'Albert Bruguera, que va venir de comentarista, com en el companys de lliga, la puntuació va ser de 6,91 quedant en sisè lloc empatat amb altres tres participants. En la classificació general he quedat en novena posició, sobre 20 participants, amb una puntuació de 40,86. Ara fins l'any vinent.

diumenge, 7 de juny del 2009

Els homes que no estimaven les dones. La pel·lícula



Ahir vaig anar a veure la pel·lícula, el llibre m'havia agradat molt, i tenia curiositat per veure-la. La majoria de vegades que he anat a veure una pel·lícula basada en un llibre, he sortit decebut del cinema, aquesta vegada no. Els guionistes i el director han estat fidels a l'obra, en la pel·lícula surten tots els elements importants, en cap cas distorsionen la novel·la. Es entretinguda, si be no tant trepidant com el llibre, crec que si la veus sense haver llegit el llibre pots sortir igual de satisfet.

diumenge, 24 de maig del 2009

VI LLiga social de Fotografia 2009



El passat dimecres 13 de maig, hi va haver la cinquena entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de les dues vaques, feta en el Pirineu de Navarra l'estiu passat, no tinc informació de la puntuació.
Ara ja le tinc, vaig quedar en tretzena posició amb un 6,45 i a la clasificació general he baixat fins a l'onzena posició amb 33,95 punts.

diumenge, 3 de maig del 2009

La noia que somiava un llumí i un bido de gasolina



Segon volum de la trilogia Millennium de l'autor suec Stieg Larsson, editat per Columna, 766 pàgines. Seguint amb més històries de Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, per mi tan o més bona que la primera part, es un llibre que no el pots deixar, estava a la feina i pensava en arribar a casa i continuar la lectura. Trobo que es una novel·la molt ben estructurada, a mesura que vas avançant van sortint fets i situacions que no t'esperes. Els milions de llibres venuts i la favorable critica dels lectors avalen sens dubte aquesta obra, el proper mes de juny surt en català la tercera i última part de la trilogia: “La reina al palau dels corrents d'aire”, estic ja desitja'n llegir-la.

diumenge, 26 d’abril del 2009

VI Lliga social de Fotografia 2009



Dimecres 22 d'abril, quarta entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto feta a la Medina de Fes (Marroc). La foto original està sobre exposada, he tractat les llums i les ombres amb capes d'ajusts i després li he donat una mica de tractament amb filtre. La puntuació va ser 7,43 punts, quedant amb setena posició. En la classificació general ara estic en vuitena posició sobre vint participants.

divendres, 17 d’abril del 2009

Quiet


Quiet d’en Màrius Serra, editat per Empúries, 148 pàgines, 15 €. No havia llegit mai cap llibre d'en Màrius Serra, però si que el segueixo en els seus articles a La Vanguardia.

El llibre tracte de les seves experiències amb el seu fill petit, en Llullu, que va néixer amb una gran discapacitat. Crec que ha de ser molt difícil per un pare explicar les teves experiències amb un fill discapacitat. En aquest cas qui escriu ? el pare-escriptor o l’escriptor-pare ?
Jo crec que l’escriptor que es pare que amb un subtil sentit del humor descriu situacions quotidianes, que fan reflexionar el lector sobre aquesta problemàtica, també transmet un missatge en el sentit, que la seva família, intenta viure aquesta situació amb la màxima normalitat. Un llibre molt encertat !!!

dilluns, 13 d’abril del 2009

Els homes que no estimaven les dones.


Maleïda pluja, Setmana Santa passada per aigua, a plogut gaire bé cada dia, la part positiva es que he pogut destinar més temps a la lectura, i literàriament parlant, he anat de vacances a Suècia, tot llegint Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, editat per Columna, 625 pàgines, 22,50 €.
Es un llibre de trepidant, si el deixava una estona, tenia la necessitat de tornar-hi, feia temps que no em passava això amb un llibre. En quan els personatge si bé en Blomkvist, es un periodista amb trets més comuns, trobo a la Salander un personatge fascinant i molt literari. Si voleu passar una bona estona, us recomano la lectura.
Un fet curiós del autor es que va morir poc després d’entregar els manuscrits de la trilogia a la seva editora, hi no va veure en vida l’èxit dels llibres.
Me’n vaig corrents a comprar la segona part, “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

dissabte, 11 d’abril del 2009

Gran Torino


Ahir vespre vaig anar a veure Gran Torino, de Clint Eastwood, en va agradar, una pel·lícula del tot recomanable, son 116 minuts del millor Eastwood. He vist totes les seves pel·lícules, algunes dos , tres i quatre vegades, soc un admirador seu, com a director i també com actor. En fa certa gracia, des de fa uns anys, tots el crítics de cinema i molts pseudointelectuals, lloen l’obra d’en Clint Eastwood, els mateixos que abans criticaven les seves pel·lícules i les posaven a parir, ja et direu si el Clint Eastwood, actor de Gran Torino, no es el mateix actor de Harry o dels westerns. En tot cas que reconeixen la seva obra, val més tard que mai, crec que va ser “Sense perdó”, la pel·lícula que va marcar el inici del seu reconeixement, per part d’aquesta colla de babaus, una pel·lícula que jo vaig trobar excessivament lenta, però clar jo no soc crític de cinema.

diumenge, 29 de març del 2009

La Bíblia de fang


La Bíblia de fang de Júlia Navarro, editat per Random House Mondadori, edició de butxaca 9,45 €, 766 pàgines. No m’ha convençut, vaig llegir altres dos llibre de la mateixa autora: La sang dels innocents i la Germandat del Sant Sudari, i els vaig trobar millors. Aquest concretament, el fet de tenir varis escenaris obert amb diferents protagonistes i també històries, de diferents èpoques el fan una mica feixuc, per exemple, per mi sobre total la part de l’historia del escrivà. Tot hi no arribar a ser un llibre d’aquets que et cauen del les mans, quan acabes un capítol no frises per continuar amb el següent. Ara mateix crec que tinc un mica de saturació de novel·la històrica, haurem de canviar de gènere.

divendres, 20 de març del 2009

VI Lliga social de Fotografia 2009


Dimecres 19 de març, tercera entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de Venècia. Estic força satisfet de com va quedar la foto, sobretot les diferent llums, vaig aclarir una mica la part esquerra, amb una capa d'ajust i després vaig passar un filtre per donar volum. La puntuació va ser 6,57 punts, quedant amb vuitena posició. En la classificació general segueixo en desena posició sobre vint participants.

dissabte, 21 de febrer del 2009

VI Lliga social de Fotografia 2009




El dimecres dia 18 de febrer, segona entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta fotografia d'una competició de Sokatira, feta a Navarra l'estiu passat. La puntuació va ser de 7,27 punts quedant en vuitena posició, en la classificació general vaig en desena posició sobre un total de vint participants.

diumenge, 25 de gener del 2009

VI Lliga social de fotografia 2009




El passat dimecres dia 23 de gener, va començar la sisena edició de la lliga de fotografia, que cada any organitza l'AFA. Enguany com sempre, hi participo, encara que no tinc gaires fotos noves, tiraré una mica d'arxiu. En aquesta primera entrega hi presentat aquesta foto, feta a L'Alguer el maig del 2007, la puntuació ha estat de 6,23 punts hi quedat en quinzena posició de dinou participants.

dimarts, 13 de gener del 2009

Déu existeix ?





Curiosa aquesta campanya d’anuncis en els autobusos de Barcelona, que fan ateus i creients sobre l’existència o no de Déu.
En vàrem fer soci de l’església catòlica apostòlica i romana quan vaig néixer, evidentment que no en van preguntar si volia ser-ho, fins al començament de l’adolescència vaig ser un cristià modèlic, per imperatiu familiar, anava a missa cada diumenge. Però ja fa una colla d’anys que estic en excedència voluntària.
Ara mateix no se, si soc ateu, agnòstic o un ovella esgarriada del ramat cristià. I sobre la pregunta de si Déu existeix o no, els meus plantejaments racionals en fan pensar que no, Davant aquesta pregunta, una bona resposta es la que va donar en Jaume Estalrich a Ventdelplà, després de la mort del seu germà; “Jo no se si Déu Existeix. El que hem pregunto es ha que collons es dedica ?