Continuem amb les façanes peculiars. Aquesta de la "Estación Patatera" de Otsagabia (Navarra).
dimecres, 31 de juliol del 2013
Estación Patatera
Continuem amb les façanes peculiars. Aquesta de la "Estación Patatera" de Otsagabia (Navarra).
dilluns, 29 de juliol del 2013
dilluns, 15 de juliol del 2013
divendres, 12 de juliol del 2013
Salvador Espriu. 100 anys
Aquest any és celebra
el centenari del naixement de Salvador Espriu, és ”Any Espriu”. Com arenyenc
vull posar el meu granet de sorra a la divulgació de la seva obra. He llegit
molt poc Espriu, pràcticament res, crec que fa una colla d’anys vaig llegir
Laia, res més. Però hi ha dos poemes que m’agraden un “Assaig de càntic en el temple”,
me’l va ensenyar un amic, fa anys, quan
era adolescent i em va captivar, des d’aleshores porto una copia del mateix sempre a sobre. I
l’altre poema que també m’agrada molt és “He mirat aquesta terra” a partir de la
gran interpretació i divulgació que ha fet Raimon. Aquí teniu el dos:
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat
estic de la meva
covarda, vella,
tan salvatge terra,
i com
m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la
gent és neta
i noble, culta,
rica, lliure,
desvetllada i
feliç!
Aleshores, a la
congregació, els germans dirien
desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que
se'n va del seu indret",
mentre jo, ja
ben lluny, em riuria
de la llei i de
l'antiga saviesa
d'aquest meu
àrid poble.
Però no he de
seguir mai el meu somni
i em quedaré
aquí fins a la mort.
Car sóc també
molt covard i salvatge
i estimo a més
amb un
desesperat
dolor
aquesta meva
pobra,
bruta, trista,
dissortada pàtria.
HE MIRAT AQUESTA TERRA.
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)