A Catalunya li diuen, la fàbrica d’Espanya o la locomotora d’Espanya, dic li diuen i seria millor dir, li deien, perquè si no ens traiem la son de les orelles, anem retrocedint a passes de gegants. Sobre les infraestructures: sense comentaris. Sobre l’espoli fiscal; sense comentaris. El creixent econòmic es inferior que altres comunitat autònomes espanyoles. Aquesta setmana s’ha publicat els resultats sobre l’educació secundaria, i son decebedors en part per culpa de la falta d’inversió. I la llista podria ser molt més llarga. Que ha de passar perquè els catalans diguem prou i ens treien d’una vegada de sobre Espanya. Que ha de passar, companys, que ha de passar ......
diumenge, 25 de novembre del 2007
diumenge, 18 de novembre del 2007
“Porqué no te callas”
El “porqué no te callas” del Rei d'Espanya a Hugo Chávez , ha despertat una onada de simpatia cap al Rei, tothom coincideix en que ha afavorit la figura del monarca, que estava en hores baixes, “El Periódico” titulava l’altre dia “annus horribilis”; crema de fotos, separació de la filla, etc.
A part de les poques simpaties que en mereixen polítics com Fidel Castro i Hugo Chávez, ningú parlar del fons de la qüestió, que diferent dirigents llatinoamericans qüestionen la figura d’Espanya i del seu Rei, en el seu paper a llatinoamerica. Cinc cents anys després de la descoberta i del genocidi, Espanya encara tracta aquest països com antigues colonies i fa el paper de la “Reina Mare”.
dissabte, 3 de novembre del 2007
El Codi da Vinci
Soc una mica reticent a llegir “best sellers”, aquest es el motiu perquè encara no havia llegit El Codi da Vinci, però altre dia vaig anar a la fira del llibre vell hi vaig comprar un exemplar per 10.- €.
Malgrat tenir més de 600 pàgines la lectura es amena, no en va caure de les mans, de seguida el relat et fa presoner i necessites anar llegint, motivat perquè està estructurat en capítols breus i va alternant les narracions en diferents escenaris.
Pel que fa el argument de la novel·la, que tant escandalitzat a l’església, perquè no podria se cert, de l’església es pot esperar qualsevol cosa, en 2000 anys de cristianisme, en nom de Déu n’han fet de tots colors.
Que la història la escriuen els vencedors es evident, i no seria la primera vegada que es manipulessin uns fets històrics.
Malgrat tenir més de 600 pàgines la lectura es amena, no en va caure de les mans, de seguida el relat et fa presoner i necessites anar llegint, motivat perquè està estructurat en capítols breus i va alternant les narracions en diferents escenaris.
Pel que fa el argument de la novel·la, que tant escandalitzat a l’església, perquè no podria se cert, de l’església es pot esperar qualsevol cosa, en 2000 anys de cristianisme, en nom de Déu n’han fet de tots colors.
Que la història la escriuen els vencedors es evident, i no seria la primera vegada que es manipulessin uns fets històrics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)