diumenge, 30 d’agost del 2009
dimarts, 25 d’agost del 2009
El músic trist
Músic de carrer, foto feta a Burgos el passat dia 15 d'agost. En va cridar l'atenció aquesta mirada de tristesa.
divendres, 14 d’agost del 2009
Per què em costa tant aprendre, de la Dra. Anna Sans.
Editat per edicions Edebe conjuntament amb l'Hospital Sant Joan de Déu, preu 10.- €, 254 pàgines.
Llibre molt interessant sobre els trastorn d'aprenentatge, escrit per la Doctora Anna Sans, Neuròloga, del Hospital Sant Joan de Déu, escrit amb un llenguatge molt entenedor, sense tecnicismes.
El meu parer, es un llibre de lectura imprescindible per a mestres i pares amb nens amb problemes d'aprenentatge, vaja que si fos Conseller d'Educació, regalaria un exemplar a cada professor.
“Estàs sempre els núvols”, “no t'hi esforces”, “para de moure't”... Aquestes són algunes de les frases que habitualment senten els nens i joves que, malgrat tenir un nivell d'intel·ligència normal o superior de las resta de població, no aconsegueixen bons resultats acadèmics.
Estic d'acord amb l'autora que son problemes de salut pública, no es pot continuar ignorant entre un 10% i un 15% dels nens i joves en edat escolar. Si es posessin mitjans per tractar aquest nens i joves segur que baixaria el percentatge de fracas escolar.
dimarts, 11 d’agost del 2009
Robert Capa & Gerda Taro
Interessant exposició de fotografies que anat a veure avui al MNAC, Capa un dels millors fotògrafs de guerra i la seva companya Gerda Taro, una fotògrafa avançada al seu temps que malauradament va morir als 27 anys. Capa te fotos impactants, del front republicà, la batalla del Ebre, del desembarcament de Normandia, etc., son fotos de primera línia de foc, Taro en canvi te fotos de la població civil, nens, dones, gent treballant, fotos plenes de sensibilitat. Capa tenia una màxima, que deia que el millor que li pot passar a un fotògraf de guerra es està a l'atur. Avui, ja entrat el segle XXI, malauradament continuant les guerres o molts llocs de la terra.
dilluns, 10 d’agost del 2009
L'últim patriarca de Najat El Hachmi
Fins ara no havia llegit res d'aquesta jove autora d'origen marroquí, però que ha crescut a Catalunya, aquesta novel·la va guanyar el premi Ramon Llull de l'any 2008.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.
M'ha agradat, es un llibre dur, però crec que descriu una certa realitat de la mentalitat que sobreviu en molts països. Per exemple, avui dia encara hi ha al Marroc, matrimonis convinguts per els pares.
Aquesta novel·la, no es autobiogràfica, encara que mentre la llegeixes ho sembla.
L'actitud del pare reflexa una realitat que pateixen moltes dones musulmanes, no obstant en aquest llibre, el pare es un malalt (alcoholitzat) i un delinqüent (maltractador), fets que donen més dramatisme a la situació de la mare i la filla.
dissabte, 8 d’agost del 2009
El joc de l'Àngel
Llibre entretingut que fa de bon llegir, per mi el punts negatius que te, es que es un llibre massa fosc, amb escenes fantasioses i el final no li entès. M'ha agradat especialment la ironia barrejada amb un pel de despotisme, que gasta el protagonista en David Martín. Per mi es millor L'Ombra del Vent, esta més ben estructurada, te molta més força, ara veig que la vaig llegir l'agost del 2004, ja fa 5 anys, com passa el temps !!!
divendres, 7 d’agost del 2009
Rial del Bareu
Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)