Editat per L’Altra Editorial, 338 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor. A mi en general no m’ha agradat gaire i ara veient l’allau de bones crítiques i premis que té el llibre, en fa certa vergonya confessar-ho.
L’Albert Jordi, el protagonista és un ciutadà normal, com podria ser tu o jo, treballa en una llibreria, un dia confessa a la seva actual parella que fa deu anys va matar a la seva dona. L’autor crec que vol destacar la fina línia que separa un assassí d’un persona normal. Les dues dones coprotagonistes, l’Èlia i la Teresa, son també persones que podríem anomenar «normals», no així el «Mercury i l’Andrés», dos individus tèrbols que la seva incorporació a l’obra només te sentit si vols contraposar-ho a la normalitat dels altres personatges.
A mi el llibre se m’ha fet llarg i pesat, especialment els episodis protagonitzats per en «Mercury i l’Andrés», entrats una mica en calçador.