Catalunya davant el conflicte d’Israel vs Palestina.

 

El Govern de la Generalitat tanca l’oficina de representació que té a Tel-Aviv, crec que és un error.

El conflicte Palestí vs Israel, fa molts anys que dura, jo quan vaig néixer ja existia i crec que moriré i encara existirà, té difícil solució perquè si barreja un conflicte territorial i un de religiós.

La massacre actual que pateix el poble palestí, fa esgarrifances i és del tot execrable i condemnable. Des d’un punt de visita humanitari i de solidaritat has d’estat a favor del poble palestí pel que està patint i també per la raó històrica que l’empara.

Però si extrapolem aquesta situació estrictament als interessos de Catalunya per aconseguir ser un estat independent, aquí només ens pot ajudar Israel, els enemics d’Espanya han de ser els nostres amics.

Hem de fer una política exterior audaç, és imprescindible teixir aliances de solidaritat a favor del nostre objectiu, hem de tenir estats al nostre costat.

Mirem cap un altre cantó, posem-nos una pinça al nas, però la independència de Catalunya és una fita ingent, caldran molt sacrificis, hem de ser amics de l’estat d’Israel, que no ens perdi l’estètica.

No ens rendirem

 

L’objectiu d’Espanya pel que fa a Catalunya sempre ha estat el mateix d’ençà fa més de 300 anys, eliminar Catalunya com a nació, i com que molta part de Catalunya com a nació se sustenta en la llengua, una vegada eliminada aquesta, bona part de la feina ja estarà feta.

Espanya vol que ens rendim i entreguem la nació per fer-nos espanyols.

Davant la rendició només queda la independència.

Posar el carro davant els cavalls.

Hi ha qui posar el crit al cel, davant les manifestacions del Vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, en el sentit  que en  la República Catalana, el castellà seria llengua oficial. No posem el carro davant els cavalls, primer la independència, després ja decidirem el model de país, el model econòmic, el model lingüístic, etc.

Canvia el model d'estat; república, monarquia, dictadura. Canvien els governs; dretes, esquerres, liberals. Canvien les lleis, etc .... Però el que no canvia és el jou d'Espanya que dura ja més de 300 anys.

Siguem hàbils, per guanyar el referèndum necessitem tenir al nostre favor als catalans castellanoparlants. No podem donar arguments als enemics.

Cargols a la llauna

Els cargols a la llauna és un dels meus plats preferits, però només com els fan a Lleida.  A molts restaurants en fan, però a pocs llocs  com a Lleida; secs, només amb oli i sal, com a molt alguna especia i les salses a part.

L’altre dia per casualitat vaig poder menjar uns cargols a la llauna, molt bons, com a Lleida,  al Restaurant El Rebost d’Escaladei,  una ració abundant acompanyat de tres salses; allioli, oli amb julivert i un exquisit romesco.

Per llepar-se als dits, si aneu per aquells indrets i us agraden els cargols a la llauna, no us esteu de menjar-ne.

Restaurant Can Gros

Si us agraden els cargols i el bacallà, heu d’anar a menjar al Restaurant Can Gros de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) . Fan uns cargols a la llauna, bastant semblants als de Lleida, també en fan amb tomàquet, amb botifarra negra i cansalada, amb all-i-oli negat, etc. El bacallà és l’altre especialitat estrella del restaurant.

És un restaurant de cuina de tota la vida, sense experiments,  del tot recomanable: menjar de qualitat, tracte proper i un  servei ràpid i eficient, no hi aneu sense reservar abans.

Enric Vila: Casar-se amb l’Arrimadas

Diu Vila avui en el seu article en El Nacional.cat, “el fet que dues persones de països diferent s’estimin es el més natural del mon” i continua “Al final, un matrimoni depèn de la vida concreta; és a dir, de quins restaurants t’agraden, de quines coses et fan riure i de quines escenes t’entendreixen”. Totalment d’acord amb en Vila. Però a continuació diu “Malgrat que la ideologia condiciona els valors, jutjar una persona pel programari d’un partit és de primari d'aquests que gaudeixen linxant innocents a tuiter. Estic d’acord però crec que aquesta afirmació contradiu l’esperit del article.

Perquè,  pregunto, et podries casar amb una persona que menteix més que parla, que és d’un partit que neix a partir d’una falsedat (Recorda: “El castellà està perseguit a Catalunya). Una persona que no te cap respecte al President del teu país, una persona que no te cap respecte al signes d’identitat del teu país.

Crec que el matrimoni és compartit un projecte de vida, que ha d’estar sustentat en una valors.

Per tant perquè aquest matrimoni tingui èxit, només passar per dues possibilitats, que ell renunciï a moltes de les seves conviccions i valors o que ella realment està interpretant un personatge públic, com si fos una actriu, però en  la seva intimitat es una persona totalment diferent.

Unionistes independentistes.

En el meu àmbit laboral amb relaciono amb moltes persones, en el transcurs de les converses ni ha que parlen del procés, doncs bé hi ha unionistes que jo els anomeno unionistes independentistes o també independentistes optimistes. En el sentit que veuen la independència molt propera, per ells sembla que el dia 28 de setembre és proclamarà la república catalana, tenen clar que els independentistes guanyarem, ja m'agradaria que els independentistes o tinguessin tots tan clar.

Ara bé, aixi com són molt optimistes en quan el resultat del procés, són molt pessimistes en quan a les conseqüències, albiren una catàstrofe econòmica, “corralito”, sortida de l'euro etc ....

13 de juny, nou Ajuntament.

Ahir és va constituir el nou Ajuntament, sortit de les passades eleccions del 24M. Finalment ha estat escollit Alcalde Estanis Fors, de Junts per Arenys, com a força més votada amb sis regidors, empatat amb Annabel Moreno, cap de llista d'ERC, que ha comptat amb el suport de la regidora d'IC i un de la CUP.

Ho havia la possibilitat de fer una govern d'esquerres, amb ERC, PSC, CUP i IC, que sumarien un total de 9 regidors de 17.

Com a segona força més votada ERC ha encapçalat les negociacions: Per part d'IC hi hagut una plena disposició, però inexplicablement la CUP ha dit que facilitaria l'elecció d'Annabel com Alcalde, però sense entrar al govern, finalment ha optat per aquesta formula que no entén ningú de donar un vot a ERC i l'altre a ells mateixos. No entenc aquesta postura de la CUP de tenir la possibilitat de governar i no fer-ho, no entenc perquè és presentant.

El PSC, ha tingut durant aquestes setmanes de negociació una postura de certa indefinició, ara no, ara si, per finalment votar-se a si mateixos. La decisió no se si es en clau nacional, per no afavorir l'elecció d'una Alcaldessa independentista, o a en clau local, en aquest últim cas també de difícil justificació.

Tot plegat comportarà que Arenys tornarem a tenir durant quatre anys més un Alcalde, per dir-ho d'alguna manera “peculiar”, un personatge que ni el seu propi partit ha acceptat com Alcalde, un personatge que denota prepotència i narcisisme, un Alcalde que com arenyenc em fa sentir certa vergonya.

Caca de gos

Aviat  hi haurà eleccions municipals, ja se sap que la problemàtica de les caques de gos, és un tema recurrent a totes les campanyes electorals, a molts votants, el tema  els apassiona; poden estar a l’atur, a punt de ser desnonats de casa seu, en llista d’espera a la sanitat, però les caques de gos continua sent el gran problema.

Hi ara un colla d’Ajuntaments  que per saber qui són els propietaris incívics que no recullen les caques, incorporen un sistema per detectar a través de l’ADN, quin gos és l’autor de la defecació i de retruc  el responsable incívic de no recollir-la.

 Les dades s'obtindran de la base de dades del registre de gossos de cada municipi,  aquí és on veig el problema. Com a propietari civilitzat d'un gos, que està degudament censat amb xip i amb totes la vacunes en regla, estic convençut que els propietaris incívics que no recullen la merda del seu gos, el més probable es que tampoc el tinguin censat, amb xip i en alguns casos ni vacunat.

Per tant els Ajuntaments és trobaran amb molta merda, però  que no sabran de qui és.

Això em recorda, el cas del defraudadors fiscals, Hisenda sempre fa inspeccions a partir de la seva base de dades, és a dir inspecciona els que declaren, però no fa inspeccions els que no declaren, perquè com que no els te a la seva base de dades, no sap qui són. El defraudadors fiscals queden impunes, com quedaran impunes els porcs que no recullen la merda del seu gos.

No m’agraden els animals.

Darrerament  he escoltat o llegit aquesta frase, queda molt snob, sobretot si ets un intel·lectual. Em recorda fa 30 o 40 anys, com quedava molt bé dir que no t’agradava el futbol, (era cosa del populatxo), fins que Vázquez Montalban, va dir que li agradava molt, que anava cada diumenge al Camp Nou, a partir d’aquí el futbol era art i anar al Camp Nou  com anar al Liceu, hi ha gent que les seves opinions són com el penells.

Doncs bé a mi si que m’agraden els animals, sobretot els de la meva mateixa especia i de sexe contrari, m’agraden tant que comparteixo la meva vida amb un d’ells, amb la qual fins i tot he tingut descendència.

Després hi ha els animals de altres espècies,  que també m’agraden, però aquests cuinats, estic pensant amb el pollastre rostit, l’entrecot de vedella a la brasa, o el porc del que s’aprofita tot. I els peixos; un llobarro, un rèmol, un besuc al forn amb patates i ceba. També hi ha altres espècies que no et fan gens de gràcia i com més lluny millor, rèptils, depredadors, etc.

Però entre tots els animals no racionals ni ha un de molt especial: el gos;que fa “només” 14.000 anys que fou domesticat i conviu amb els humans.

El meu gos m’espera cada dia quan arribo, sempre esta content, perquè ells mai tenen un mal dia, remena la cua, està apunt per sortir a caminar, perquè ell sempre en te ganes, i sortim cada dia a caminar que fa que millori els meu nivell de colesterol i la meva salut cardiovascular.

Es una amic fidel, que et  mira, t’ observa, et llepa, et crida, sempre està al teu costat, però mai té un mal dia, té totes les virtuts del humans i cap del seus defectes.

Santi Vidal

Resulta que el Jutge Vidal, que viu apassionadament la seva professió, que no és un funcionari gris, si no un intel·lectual, català i independentista, en les  seves hores lliures, amb altres persones, s'ha dedicat a escriure un esborrany de la que pot ser la futura constitució catalana. Per aquest fet pot perdre la seva feina, bé gairebé segur que la perd, una feina que és la seva vocació, una feina que la fa de gust. Això pot passar, passarà, perquè a Espanya, s’ha reformat tímidament el poder legislatiu i executiu però no el judicial, que continua amb mans dels franquistes i del seus hereus sociològics.

Doncs bé, molts independentistes; intel·lectuals, opinadors, articulistes, tertulians i altres especies, es dediquen a carregar-se i criticar la constitució feta per jutge Vidal. Pots estar d’acord o no, (recordeu que s’ha basat amb les constitucions de països com Suïssa, Dinamarca, Suècia, Noruega, Islàndia, etc.). Però ell es juga la feina i el seu propi país, per sort no majoritàriament, es dediquen a la critica i també a la burla (BernatDedéu). M’agradaria preguntar a molts d’aquest personatges que han fet ells per Catalunya.

Som uns desagraïts i uns inconscients, i no tenim en compte que l’enemic és molt fort, molt gran i es defensarà amb totes les seves armes legals i il·legals, i davant d’això, la nostra millor arma es la unitat, no que ens posem a discutir entre nosaltres si l’esborrany es bo o no, total una discussió doblement estèril, la constitució catalana la redactarà el Parlament de Catalunya.

Estem sortint de la crisi ?

A la feina els clients sovint em fan aquesta pregunta. Jo els contesto que sembla ser que els indicador macroeconòmics indiquen que si, però que malauradament aquesta millora encara  no es veu reflectida a la gent de carrer. Augmentant les exportacions, baixa la prima de risc, augmenta tímidament el consum etc., però la taxa d’atur encara és manté en nivells excessivament alts.

Hi ha però fets totalment subjectius que em fan pensar que probablement sigui veritat que estem sortint de la crisi, el que ara explicaré és pot considerar un fet totalment anecdòtic o significatiu:

En últims 10 o 15 anys, he anat algunes vegades, la majoria convidat,  a menjar  a un reconegut restaurant de la comarca, especialista en peix i marisc, les factures dels àpats solen ser proporcionals a l’excel·lència de la seva cuina. En els anys de l’eufòria econòmica i constructora, si no tenies taula reservada no dinaves, cada dia estava ple i un  munt de cambrers anant amunt i avall. Hi vaig tornat el novembre del 2013 i en tot el restaurant tan sols hi havia ocupada una taula, la nostra, la resta del menjador buit, feia certa pena de veure. La falta de clients era un símptoma evident de la  crisi econòmica, les taules que anys enrere estaven ocupades per promotors immobiliaris i altres especies del  món del totxo, ara estaven buides.

Doncs aquesta setmana he tornat anar a dinar en aquest restaurant, l’aspecte del menjador no era ni el frenètic d’abans de la crisi, ni el gèlid de l’any 2013, aproximadament la mitat de les taules estaven ocupades, anecdòtic o significatiu,  ho podem considerar un símptoma que estem sortint de la crisi.

El Indio

El final de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans, fa que moltes botigues històriques hagin de tancar, algunes també per faltar de relleu generacional.

Aquest és el cas dels magatzems El Indio, del carrer del Carme de Barcelona, fundats el 1870. Aquí teniu aquest foto feta l’agost del 2013, ara ja és història.