diumenge, 31 de desembre del 2006

No a la pena de mort


Dissabte, dia 30 de desembre, van executar a la forca el dictador iraquià Saddam Hussein, es evident que va esser un dictador sanguinari , amb milers de morts a les seves espatlles; la guerra amb Iran, la repressió del poble Kurd, la guerra amb Kuwait, etc. Voldria creure que ha tingut un judici just, amb les màximes garanties legals que la situació Iraquiana permet. Però jo, personalment estic en contra de la pena de mort, ni per el pitjor dels assassins.

dissabte, 23 de desembre del 2006

Les tradicions


Cada dia les tradicions foranes triomfant més entre nosaltres, es evident que es la vessant comercial de les mateixes que fa que adquireixin rellevància. En refereixo, per exemple a això tan horrorós del “Hallowen”, a partir de l’ensenyament de la llengua anglesa a les escoles, ara tots el col·legis celebren aquesta festa, i el comerç no aliè aquest fet, fa festa grossa venen carbasses , disfresses de la mort, etc.

Llegia l’altre dia, que a França, que venen de tornada de moltes coses, aquesta festa ja va de baixa, esperem que a casa nostra passi tres quarts del mateix.

Hi ara en aquestes dies de Nadal ens envaeix la figura tan nostrada de “Santa Claus”, es veuen papa Noel per tot arreu, en el Centre Comercials repartint caramels, a la TV, a la premsa, etc..Hi el més espantós, aquesta invasió de horteres i diminutes figures vermelles amb escales i cordes, escalen molts balcons i façanes de Catalunya, la gent no te sentit de ridícul.

divendres, 8 de desembre del 2006

En el meu nom, Sí



Llegeixo en el bloc d’en Saül Gordillo que blocaires progressistes, s’han afegit a la iniciativa d’AlfonsoGil, donant suport i difonen la campanya amb el títol “En el meu nom si”, per contrarestar la campanya de la dreta espanyola per fer fracassar el procés de pau a Euskadi. Dono tot el meu suport aquesta campanya, no hi ha cap conflicte que es resolgui únicament amb l’actuació policial, sempre cal la via del diàleg. El paper que està fent el PP i tota la dreta cavernícola espanyola es senzillament mesquí

La tardor


Tinc el Bloc una mica abandonat, la veritat es que no tinc gaire temps. A la foto podeu gaudir dels colors de la tardor del Montnegre, un regal de la natura, a un quart de casa, es un privilegi. Una bona passejada el diumenge el mati, veure els colors del bosc, sentir les olors, els sorolls, una sensació que estàs no sap on, val la pena per carregar les piles d’energia positiva.

dimarts, 14 de novembre del 2006

Lateralitat creuada


Per fi hem descobert que li passar al nostre fill Marçal, l' estudi optomètric, ha confirmat que te la lateralitat creuada. Aquest trastorn li produeix problemes de comprensió i concentració en l’estudi, problemes de retenció i comprensió lectora, ansietat i angoixa davant els exàmens etc.

Fins ara desconeixia l' existència d’aquest problema que la seva definició es: Un trastorn neurofisiològic del sistema nerviós que afecta el 20% de la població i que es hereditari. Cal remarcar que no es un problema psicològic .

El cervell consta de dos hemisferis, el dretà i l’esquerrà, cada un d’ells domina una sèrie de funcions (llenguatge, càlcul, coordinació, etc ). En funció de la distribució de les diferents funcions, utilitzarà preferentment un costat o altre del cos.

Cada un dels dos hemisferis està especialitzat; per exemple l’hemisferi esquerra controla les funcions del llenguatge i l’aritmètica i el dret controla les relacions espacials i les funcions més globals.

L’hemisferi dret controla el costat esquerra del cos i viceversa. Si els dos hemisferis no estan ben connectats, es produeix una separació de les funcions, que repercuteix negativament en l’aprenentatge i afecta el nivell superior d’organització del sistema nerviós.
El meu fill per exemple es esquerrà i fa el 90% de l’esforç visual amb l’ull dret.

Segurament un alt percentatge del fracàs escolar, es producte d’aquesta disfunció, lamentablement a l’Estat Espanyol hi ha molt desconeixement sobre el tema, tan per part del col·legis, com del professional i sobre tot per part del propis pares, com ens va passar nosaltres,
que veuen amb perplexitat i impotència que el seu fill te un problema i no saben com ajudar-lo.

La bona noticia es que el problema te solució, si es diagnostica i es tracte de la forma correcta.

dissabte, 11 de novembre del 2006

Govern de progrés



Finalment la socioconvergència no ha triomfat, no he encertat el pronòstic, on no m’he equivocat es que hi va haver trucada de l’Arturo a ZP, reclamant el compromís adquirit en el baixada de pantalons de l’ Estatut, amb cabreig de les dos parts, un per quedar-se sense la “poltrona” i l’altre perquè els socialistes catalans, van pactar amb Esquerra, contra l’opinió del PSOE.

Els tertulians, columnistes i altres patums mediàtiques, haurien de fer més pedagogia i menys demagògia, explicant que a Catalunya hi ha una democràcia parlamentaria i no una democràcia presidencialista, i que es el Parlament que hi escull el President, a partir de les majories que s’estableixen.

Els dirigents, militants, simpatitzants i votants de CiU, han de tenir memòria històrica, no com els peixos que dura 3 segons, sinó una mica més. En les eleccions del 1999, partit més votat PSC, i es va escollir President a Jordi Pujol amb el vots favorables del PP, a canvi de no reformar l’ Estatut.

Des de diferents mitjans de comunicació catalans, ja s’està criticant el nou Govern, abans de prendre possessió, fins ara existia la “Brunete mediàtica”, haurem de batejar aquest mitjans catalans, encapçalats per “La Vanguardia Española i de las Jons” i el diari Avui.

divendres, 3 de novembre del 2006

Ressaca electoral


De poc que no encerto la “porra”, publicada el 28 d’octubre, no pensava que els lerrouxistes de Ciutadans traurien representació, una mala noticia. Encara que les enquestes ho anunciaven també m’ha sorprès l’augment dels eco-pijos d’ICV. Els resultats del PSC i de CIU ambdós un fracàs, els socialistes per la pèrdua de vots i escons sobretot en els seus territoris i CiU perquè van plantejar aquestes eleccions com un plebiscit i sembla que tenia que arrasar. Per altre part ERC, ha aguantat el tipus, ni els més optimistes uns mesos abans creien que podíem treure 21 diputats.
Vistos els resultats crec que el pacte serà la sociovergència o convergelisme, com diu Saül Gordillo. Les raons, perquè ho decideix el PSOE, el PSC ja no te cap autonomia política i farà el que manin a Ferraz. Per altre part estic segur que des de la federació regionalista, ràpidament van trucar a ZP per recordar-li “que hay de lo mio” , la baixada de pantalons amb l’Estatut i el recent vot favorable als pressupostos, te un preu, pobre país.

dissabte, 28 d’octubre del 2006

Miscel·lània de campanya


Falten 4 dies per les eleccions, i sembla que tot el peix ja està venut. Gairebé totes les enquestes donen guanyador a CiU i també la possibilitat aritmètica de tornar a reeditar el tripartit.
Sense la figura carismàtica d’un líder, Catalunya no es país de majories absolutes, per tant els pactes postelectorals seran necessaris per governar. Per aquesta motiu no entenc aquesta campanya tan agressiva que ha fet CiU. Crec que si guanya amb força diferencia, governarà amb minoria i en Mas te el compromís d’en Zapatero que la federació catalana del PSOE, no molestarà. CiU no vol socis per governar o socis que no molestin, tipus PPC. No hi haurà pacte amb ERC, els interessa que res es bellugui i que tota segueixi igual, la política de anar fent .
Aquí va la meva porra: CiU 49, PSC 38, ERC 24, IC 11, PP 13.

Després d’aquest dies de campanya, tinc algunes opinions sobre els diferents candidats:

Montilla: Dona la sensació de ser un persona gris, li falta expressivitat, no te carisma de líder i dona sensació de falta de seguretat. També es nota que no te el bagatge intel·lectual d’altres líders socialistes com Maragall, Obiols, Raventos etc.

Mas: Un prepotent, una mica “Xulo”, te mol més carisma que en Montilla, però per mi no transmet confiança i honestedat.

Carod Rovira: Amb la seva línea, bon orador amb un discurs intel·lectual potent, en aquesta campanya li he notat falta d’entusiasme.

Saura: Dogmàtic, sembla que no hagi trencat mai un plat, clarament el ECO del socialistes.

Piqué: Brillant en les seves intervencions, no te res a fer, es mol difícil amb arguments racionals defensa les postures del PP.

diumenge, 15 d’octubre del 2006

Lluís Companys


Avui fa 66 anys que l'exercit feixista espanyol va assassinà el President de Catalunya, Lluís Companys. La Secció Local d’ERC d’Arenys de Mar, com cada any, hem commemorat aquest fet, amb el llançament de 4 salves de honor. Des d'ERC seguirem recordant la figura del President màrtir. I després de 66 anys ja seria hora que el Govern Espanyol, revises el judici sumaríssim, per restituir la seva figura i com a desgreuge a Catalunya.

dissabte, 14 d’octubre del 2006

Les misèries de Convergència i Unió



He vist a Youtube, el tràiler i alguns capítols del DVD de Convergència i Unió, Made in Madí, ConfidencialCAT. Es evident que Convergència a de recuperar el poder el preu que sigui, tot si val, durant el tres anys de govern d’esquerres han fet una oposició destructiva, anteposant els interessos de partit davant dels del país. La dreta sempre ha tingut una visió molt patrimonial de poder, que queda resumit amb la frase que va dir Marta Ferrusola, “ens han tret de casa”. Podeu veure que en diu d’aquest DVD en Saül Gordillo en el seu bloc, el Diari Republicà o el diari digital Tribuna Catalana.

dijous, 12 d’octubre del 2006

El miting del PP a Martorell



Enric Juliana, Sotsdirector i Delegat de La Vanguardia Espanyola, a Madrid, escriu que les escridassades i els intents d'agressió esdevinguts en el mitng del PP a Martorell, es “un reflejo más de crisis de autoridad política que vive Catalunya” i ho compara amb el que anomena “hundimiento de la Generalitat en verano de 1936”. Un nou fitxatge per la “brunete mediatica”

diumenge, 8 d’octubre del 2006

Salvador Puig Antich


Vaig anar a veure la pel·lícula “Salvador”, que recomano a tothom, crec que està molt ben feta, la fotografia excel·lent, la música encertada i els actors fan una bona interpretació.

Hi llegit critiques dels propis companys d’en Puig Antich, que diuen que la pel·lícula no respecte o no reflexa les idees dels militants del MIL.

No he llegit el llibre del Escribano, però si he llegit el llibre “La Torna de la torna” (Editorial Empúries 1985) escrit per el col·lectiu Carlota Tolosa, hi liderat per el desaparegut i enyorat Ramon Barnils. Per mi es una pel·lícula colpidora i emotiva que si reflexa aquells moments.

divendres, 6 d’octubre del 2006

"Sobirania i Progres", Jo votaré ERC


Jo també m’he adherit a la Plataforma “Sobirania i progrés”, ja som 2.000 persones i desitjo que cada dia siguem més, a veure si superem la xifra dels 10.000. Només des de la majoria social aconseguirem la independència de Catalunya.

Per altre part m’assabento que un Jutge a prohibit l’emissió de l’anunci de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. I en Montilla diu que l’anunci no li agrada i utilitza els mateixos arguments que el PP i Ciutadans, per altre part en Saura també diu que no li agrada perquè “surten nens”.

Per sort l’anunci es pot veure a la xarxa a traves de molts blocs, VISCA LA LLIBERTAT !!!

diumenge, 1 d’octubre del 2006

L'altre tripartit: PP+Unió+Convergència




Llegeixo a La Vanguardia, que el inefable Duran Lleida, etern candidat a ministre espanyol de Afers Exteriors, que “un nuevo tripartito llevaría a Catalunya a hacer puñetas”.

Per una vegada tindrà raó, només faltaria a la pobra Catalunya que a partir del novembre governes el nou tripartit (PP+Unió+Convergència). Que es sens dubte l’escenari que més desitgen a les files de CiU.

diumenge, 24 de setembre del 2006

Jo votaré ERC



Començo avui el meu bloc personal, on pretenc, com diu el seu títol, exposar les meves reflexions sobre temes diversos. Aquest primer comentari li titulat “JO VOTARÉ ERC”, perquè estic cansat del tracte que rep Esquerra de la majoria de diaris, ràdios i ja no dic de TV3 , “la nostra”, cada dia mes espanyolitzada i més pro PSOE.

Ara sembla ser que Esquerra es la responsable de tos els mals del país. El cert es que el govern tripartit ha jugat sempre a camp contrari, hi ha tingut en contra el poders fàctics, econòmics i mediàtics del país, que mai han vist bé el pacte d’esquerres. També ha contat amb una ferotge oposició per part de CiU, que ha intentat posar pals a les rodes al govern, anteposant els interessos de partit abans que els del país.