Construïts
el 1882 al costat del canal d’Urgell, d’on obtenen l’aigua,
destaquen pel bon disseny i la bona execució de l’obra. Els
safaretjos estan formats per una font central monumental, que
distribueix aigua a la dreta i a l’esquerra cap a dos rentadors en
forma de U, un per a netejar i l’altre per esbandir.
Al
llarg del segle XIX i inicis del segle XX s'aixecaren la majoria de
safareig o rentadors que formaven part de la geografia urbana de la
majoria de pobles i ciutats. En el que en podríem anomenar el primer
centre de socialització femení. Així, es va passar de rentar en
rius i fons a rentar en llocs especialment dissenyats per a aquesta
finalitat, cosa que millorava en funcionalitat.
Els
safareigs es van convertir, e
un lloc de tertúlia mentre les dones rentaven, i aquest fet va
afavorir la creació de dites populars que han arribat fins a
l’actualitat. Com
ara «fer safareig», «passar bugada», «perdre un llençol a cada
bugada», «Ai! senyor! Tanta roba i tan poc sabó», etc.
Entre
el 1950 i el 1960, es van anar abandonat els safaretjos, amb la
canalització de l’aigua a les llars i posteriorment amb la
introducció de les rentadores automàtiques.