divendres, 26 de desembre del 2008

La torna de la torna


Editat per Empúries el 1985, escrit per el col·lectiu Carlota Tolosa, grup d’estudiants de periodisme dirigits per el desaparegut i enyorat Ramon Barnils. El llibre explica la historia del MIL i d’en Salvador Puig Antich. He rellegit aquest llibre, que vaig llegir per primera vegada l’abril del 1985, desprès de veure un altre vegada la pel·lícula “Salvador”, recentment emesa per TV3, una pel·lícula colpidora que no et deixa indiferent i de la que ja vaig escriure un post quan la van estrenar, l’octubre del 2006.

diumenge, 21 de desembre del 2008

A 40 per hora.


Em considero un persona ecologista, intento ser respectuós amb el medi ambient, reciclo tot el que puc, però he de confessar que començo a tenir ecofatiga. Ho dic per aquesta nova mesura que vol implantar els talibans de Iniciativa per Catalunya, de limitar la velocitat fins a 40 per hora segons la densitat del trànsit, amb l’excusa de limitar l’emissió de gasos contaminants.

Aquest fanàtics del ecologisme, començant posant avets que van en pedals, continuant prohibint l’ús de bosses de plàstics, limitant la velocitat dels cotxes i d’aquí quatre dies ens obligant a tots anar en bicicleta. Estic plantejant-me fer-me anti-ecologista.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Homenatge a Duran Lleida


Llegeixo avui amb consternació, a “La Vanguardia” que segons un sondeig del Institut Noxa, el inefable Duran Lleida, continua com el polític mes ben valorat (5,9 sobre 10). Sembla la reina mare, està per sobre del bé i el mal, ja vaig publicà fa un mesos un apunt sobre ell. Que la majoria d’aquest país, opini així, demostra el país que tenim, que Déu ens agafi confessats.
Duran Lleida dirigeix un partit que quan estava a govern, més que un partit era una agencia de col·locació. Afectat per varis casos de corrupció.
Ara la seva última brillant idea, ha estat apostar decididament per la “sociovergencia”, veu que es l’última esperança, per poder fer realitat el seu gran somni, ser ministre d’Espanya.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Carxofes a la brasa





En plena tardor, ja comença a fer fred i be de gust encendra la llar de foc. Aprofitant aquest fet, avui per dinar he cuinat un “Menú de tardor”: De primer unes carxofes a la brasa, de segon un entrecot a la brasa acompanyat de pebrot escalivat, tot regat per un Rioja negre, de postres una taronja, cafè i després un Hoyo de Monterrey.... sense paraules.
No es per dir-ho però les carxofes a la brasa em queden molt bé: Primer els hi tallo el tronc, després les esclafo contra el marbre de les cuina perquè quedin obertes, hi poso un mica de sal, pebre negre, oli de oliva i directes a la brasa un quart de hora llarg, depèn de la mida, i que aprofiti ......

diumenge, 16 de novembre del 2008

El niño con el pijama de rayas


De John Boyne, he llegit la versió en espanyol editada per Salamadra, que vaig comprar a la Fira del llibre vell de Barcelona (9.- €).
El llibre es llegeix bé, es una novel·la certament, crua sobretot el seu final, jo la trobo una mica superficial, la trama donaria més de sí, he llegit comentaris de altres lectors que la consideren poc creïble, en tot cas es una novel·la, no te perquè ser una història certa. Per ser una dels llibres més venuts i tenir crítiques tan favorables, a mi m’ha decebut una mica, no ha complert amb les expectatives creades, malgrat tot es un llibre recomanable.

diumenge, 2 de novembre del 2008

La velocidad de la luz


De Javier Cercas, editat per Tusquets, 305 pàgines, 8,95 €. Vaig comprar aquest llibre, perquè em va agradar “Soldados de Salamania”, Cercas sap escriure i no m’ha decebut.
El llibre va de menys a més, el principi costa que t’enganxi, però ho aconsegueix, hi arriba al màxim interès a la part “Puerta de piedra”.
La novel·la es narrada en primera persona de manera que sembla autobiogràfica; el personatge es un escriptor d’èxit, el segon personatge es un veterà de la guerra de Vietnam, una persona que la guerra marca definitivament i el canvia per la resta de la seva vida, la novel·la demostra que en una guerra al final tothom es víctima.
En definitiva per mi totalment recomanable.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Els absents




Fotografia del Cementiri de Sinera on hi ha enterrats els meus absents, avui 1 de novembre, un dia per recordar els morts, també amb un poema de Miquel Martí i Pol;

La teva absència.

Quan em desperto, sol, trobo la calma
de les terrasses altes del misteri
i em reconec, al cor del gran silenci,
en el record de tu.

Batega a penes
la nit, i els porticons mal ajustats
deixen entrar una incertesa melangia
ara t’esbullaria tendrament
els cabells, i amorós, escoltaria
el teu respir suau, cadenciós,
que tant sovint amb el meu compassava.

Canten els galls. Encara canten galls
al nostre poble, però tu no pots
sentir-los; ja mai més no els sentiràs,

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Maleïda crisis !!!




Deia Sócrates, “Només sé, que no sé res”, jo que no soc cap savi ni molt menys soc conscient de que quan més sé, més m’adono que no sé res.

Dic això, arran de tot el que s’escriu i es parlar en el mitjans de comunicació, sobre la crisi que estem patint. Tothom opina alguns en molt bon criteri explicant de manera molt pedagògica el que esta passant, els motius i les conseqüències, etc.

Però molts vegades, els mitjans de comunicació, donen informacions parcials, mitges veritats o dades inexactes, especialment informació relativa actuacions del govern o de organismes públics aquesta informació arriba als ciutadans, després aquests opinan amb cartes als directors dels diaris, participant en programes de radio o televisió, en els comentaris boca a boca, amb amics o companys, etc. Com que parteixen de informacions no del tot certes, els comentaris que fan tenen sovint una gran dosi de demagògia.

En refereixo per exemple amb les mesures que vol prendre el govern per donar liquiditat amb el sistema financer espanyol.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ernest Benach


El diari “ABC” i de retruc la “Brunete mediática”, (El Mundo, La Cope, etc.), han fet festa grossa amb el cost dels accessoris i el cotxe oficial del President del Parlament de Catalunya. Fan la seva feina, si fos el cas del President del Parlament de La Rioja, no diríem res, però clar es tracte de Catalunya, ja se sap.
També si ha afegit a la festa, no podia ser un altre “La Vanguardia Española i de las Jons”, dedicant, dos dies, mes de mitja plana al tema, més un article de Jordi Juan.
No érem prous a la festa, hi ha posat cullerada en Joan Saura, (probablement un dels politics actuals més inútils).
Que la “Brunete mediática” qüestioni el costs del cotxe oficial de la segona autoritat de Catalunya, entraria dintre la normalitat, però que es qüestioni des de Catalunya, no te perdó de Déu, on hem arribat. Quin país !!!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Sokatira


Avui volia anar al Montnegre, ha tirar fotos, a veure si aquest inici de tardor en portava alguna imatge interessant. Finalment no ha pogut ser, el cel tapat hi ha començat a espurnejar. Però com que tinc ganes de penjar fotos al bloc, aquí deixo aquestes dues fetes el passat mes d’agost a Navarra; practicant el Sokatira.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Gegants








Fotos de la Cercavila Nocturna de Gegants, que es va fer per Sant Roc. Aquestes estan fetes a pols i amb flash, el resultat; fotos de poca qualitat, la foto nocturna es molt difícil, haurem d’anar aprenen.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Marçal


En Marçal sempre està a punt per tirar-li una foto. Està tirada picant, després amb el Photoshop he pujat el nivell de blanc i passat a negre. Un retrat diferent.

Avia i neta


Es una foto senzilla però entranyable, l’avia i la neta. Des d'aquest lloc es veu tot Arenys i el fons els Tres Turons, que deu senyalar ?

Pescant


Foto d’avui el matí al port d’Arenys, m’agrada la composició, crec que l’enquadrament dels dos elements es correcta.

divendres, 26 de setembre del 2008

Pluja




Arribat la tardor i amb ella les primeres pluges, avui hi fet unes quantes proves amb el macro, no n’estic del tot content, haurem d’anar millorant Està feta sense trípode, a 400 ISO i velocitat 1/80, no he tirat amb les millors condicions.

dijous, 11 de setembre del 2008

Tretze Tristos Tràngols



De l’Albert Sánchez Piñol, editat per La Campana, 167 pàgines. Sense pena ni gloria, com diu el títol son tretze contes tristos, jo destacaria: “Mai no compris xurros en diumenge” i “Només digues si encara m’estimes”. Els contes a part de tenir en comú la tristesa, alguns els podríem englobar dintre la literatura fantàstica. D’aquest mateix autor m’agrada’t més les dues novel·les publicades, “La pell Freda i “Pandora el Congo”.

divendres, 29 d’agost del 2008

El sendero


De l’escriptor egipci Naguib Mahfuz, Premi Nobel de Literatura el 1988, editada en castellà per Ediciones Martínez Roca (7,95 €), crec que no està editada en català. Tenia curiositat de llegir aquest autor, fa un parell d’anys vaig llegir “El callejón de los milagros” , i l’altre dia remenant en una llibreria vaig trobar aquesta llibre. Es llegeix en un moment (246 pagines), es una novel·la en la que un jove investiga el seu passat buscant el seu pare, després de la mort de la seva mare, ambientada els anys 40, no deixar de ser una denuncia de les situacions de injustícia social que viu Egipte

dimecres, 27 d’agost del 2008

Radars


He tornat de vacances d’Euskalerria, he fet més de 1.600 quilometres, per diferents carreteres i autopistes de Catalunya, Aragó i Euskalerria, he trobat 9 radars i sabeu on? Tots ells a Catalunya, des de la “frontera” a casa meu, poc més de 200 quilometres i sense comptar els de la Ronda de Barcelona. Segons el Servei Català de Trànsit ha Catalunya hi ha instal·lats 96 radars fixos.
Ara ja podem incorporar com a típic català, els radars, juntament amb el pa amb tomàquet, la sardana, els castells i sobre tot el peatges.. quin país !!!!.

dilluns, 25 d’agost del 2008

VI Concurs de Fotografia Fira del Solstici d’Estiu.



Una vegada conegut el veredicte del jurat, hi guanyat el tercer premi amb aquesta foto. De les tres que vaig presentar, es la que més m’agrada.


diumenge, 10 d’agost del 2008

Los girasoles ciegos


Los girasoles ciegos de Alberto Méndez, editada per Anagrama, 155 pàgines, es el seu primer i únic llibre, i l’èxit li arribat una vegada mort (2004).
Editat l’any 2004 va tenir bones crítiques, es va esgotar de seguida i no el vaig poder comprar, no hi vaig pensar més fins l’altre dia que triant els llibres per llegir aquestes vacances el vaig trobar, ara ja va per la vintena edició, 100.000 exemplars venuts.
Es un llibre del tot recomanable, parlar de quatre històries, que resulta que estan enllaçades entre si, retrata en duresa la postguerra civil espanyola.
Llegint aquest llibre te n’adones el que comporta una guerra, quan de sofriment, quantes il·lusions trencades, quans projectes inacabats, que inútil i estèril resulta aquest vessament de sang. Sempre me preguntat, quin país seriem sense el retrocés que va suposar la guerra civil.
Aquest llibre per el seu contingut, per el seu missatge, per la reflexió que comporta, el faria de lectura obligatòria als instituts de secundaria.

diumenge, 3 d’agost del 2008

Un món sense fi


De Ken Follett editat en català per Edicions 62, traduïda per Concepció Iribarren, 1.258 pàgines, deu pesar més de 2 quilos, des de el punt de vista pràctic es un llibre incòmode de llegir.
La subtitulen com la continuació d’Els Pilars de la Terra, però l’únic que hi ha en comú es que l’autor la situa en el mateix lloc 200 anys mes tard i els protagonistes son descendents dels personatges d’Els Pilars, si no has llegit la primera part pots seguir el llibre perfectament.
Com a obra literària, per mi es un bon llibre, vaig quedar atrapat des de el començament i m’ha creat la necessitat de llegir cada dia, no el podia tenir a la tauleta de nit sense obrir. Hi quedat atrapat tan o més que Els Pilars de la Terra.
Encara que es tracte de una novel·la, crec que narra en precisió, la duresa de la vida en l’Europa medieval, el patiment dels serf, els privilegis de la noblesa i la influencia de l’església. He llegit alguna crítica que diu, des de el punt de vista històric hi ha algunes errades, jo que no tinc grans coneixements d’història no els hi trobat.
Dins el llibre hi ha parts que la podrien catalogar de novel·la eròtica, dons es descriuen varis actes sexuals, en pels i senyals, hi mai més ben dit, també hi ha situacions de lesbianisme entre monges i de homosexualitat entre monjos, hi ha violacions i relacions no consentides, es a dir sexe per tot el gustos.Si t’agrada la novel·la històrica, no ho dubtis, llegeix-la, si et va agradar Els Pilars de la Terra, també. Si es cristià integrista, millor que llegeixis un altre llibre

dissabte, 2 d’agost del 2008

Finançament



El finançament de Catalunya, es un tema massa seriós per fer-hi acudits, es la mare dels ous, es el tot o res, es hi juguem el futur com a país, sense diners no es pot fer res. Molts del problemes que patim els ciutadans de Catalunya, en sanitat, ensenyament, infraestructures, etc. quedarien en gran part resolts amb un millor finançament. Ara els nostres dirigents estan negociant un nou sistema, sembla que hi ha unitat entre totes les forces polítiques catalanes, ja era hora, a veure quan dura, m’agradaria ser optimista i confiar en els nostres polítics, però per part dels espanyols no es pot esperar res de bo. El millor finançament es la independència.

divendres, 25 de juliol del 2008

VI Concurs de fotografia Fira del Solstici d’Estiu




Aquesta any he presentat fotos al concurs que organitza cada any la Fira del solstici, aquí teniu les tres obres presentades, es una trilogia que jo titularia MANS, hi que vol remarcar la feina feta a mà. El dia 16 d’agost es farà públic el veredicte.

dilluns, 21 de juliol del 2008

LLengua




Avui esperant un encàrrec, he estat una hora en una terrassa d’un bar de la plaça Marina de Sants a Barcelona. Mentre prenia un cafè he estat badant i observant la gent, en tota l’estona només he sentit a dues persones parlant català, tots els rètols de la plaça estan escrits en espanyol, excepte un de la Generalitat que anuncia la construcció d’una línea de metro. Quina es la llengua que està en retrocés i en perill de desaparició a Catalunya ? Quan veig actituds com la dels firmants del “Manifiesto”, penso, ...... fills de puta !!!!

diumenge, 6 de juliol del 2008

He votat NO.


Avui 6 de juliol s’ha votat la moció de censura a l’actual junta directiva de FC Barcelona, jo com a soci del club he votat NO a la moció de censura, entre d’altres per els següents motius:

- El balanç global de l’actual junta directiva es positiu, malgrat aquest dos últims anys.
- La situació, esportiva, econòmica i social del club ha millorat substancialment des de que hi ha l’actual junta directiva.
- La situació actual no justifica el fet que la junta no pugui acabar els seu mandat.
- El socis promotors de la moció de censura, no et transmeten cap confiança.
- En Joan Laporta, es el primer president en molts anys que exerceix de català, sense complexos.

Espero i desitjo que guanyi el sentit comú, que guanyi el NO.


diumenge, 22 de juny del 2008

Tastet fotogràfic






En el marc de la 26a Fira del Solstici d’Estiu d’Arenys de Mar, ahir 21 de juny en el Pati del Calisay, es va celebrar el tastet fotogràfic. Que vol ser un espai obert a tothom, per poder exposar una síntesis de les seves obres i així poder donar-se a conèixer. Aquí teniu una mostra de les fotos que vaig exposar.

diumenge, 15 de juny del 2008

Crònica del 25è Congrés Nacional d’ERC


Ahir vaig participar en el congrés d’ERC, i les coses no varem anar del tot bé. La part positiva, es va aprovar la ponència política, els informes del president i del secretari general sortints i el dos sector crítics, reagrupament.cat i esquerra independentista, es van comprometre ha seguir en el partit i expressar les discrepàncies amb la direcció, per els conductes reglamentaris, si be resulta lògic i normal, abans del congres jo no ho tenia tan clar. Com aspectes negatius en destacaria dos, un el congrés no ha servit per tancar ferides i anar tots a una i l’altre com a conseqüència de la primera es que l’executiva només representa un sector, es una executiva de vaig perfil polític, amb aires de provisionalitat.

A part voldria fer algunes consideracions:

1ª/ Estic una mica cansat del que sempre a Esquerra, hi hagi tants sectors, clans, capelletes, etc. i crec no equivocar-me si aquesta opinió es compartida per una amplia majoria de militància. Si be enriqueix el debat, la majoria de vegades més que diferencies ideològiques o estratègiques el que hi ha son diferencies personals.

2ª/ Jo no vaig votar a Puigcercós i a Ridao, però la majoria els ha escollit president i secretari general, per tant ara son el meu president i el meu secretari general.

3º/ El objectiu d’ERC es d’independència, aquest fet ens fa incomodes davant la majoria de mitjans de comunicació, i fa que es donin un tracte despectiu i parcial, un exemple: El procés modèlic d’escollir el president i el secretari general per sufragi universal, cas únic a l’estat espanyol i que ha merescut elogis de la premsa estrangera, part de la premsa d’aquí, el contrari, ho destaquen només com un enfrontament.

4ª/ Els votants i militants d’ERC, som molt autocrítics, jo diria que som masoquistes, ens agrada fuetejar-nos, potser som massa apassionats, hem de ser conscients que el camí cap a d’independència es una camí llarg i costos. Hem comés errors i hem fet coses malament i altres molt malament, en els darrers comicis electorals hem perdut molts vots, però parafrasejant la ja famosa frase d’en Laporta diria “al loro, que no estamos tan mal”.

dimarts, 10 de juny del 2008

Jo no volaré amb Air Berlin



Déu n’hi do la polèmica que ha generat les paraules del president de Air Berlin, Joachim Hunold, que els alemanys es donin lliçons de llibertat, es una mica sarcàstic, i que es donin lliçons d’idiomes també, ells que viuen a Mallorca, Fuengirola, Marbella o Lloret de Mar i son incapaços de parlar ni una paraula de castellà, en conec personalment a més d’un, de dos i de tres.
En quan al president de la companyia, algú la qualificat de nazi, jo crec que es un pobre ignorant.

****

Nicht Schlecht die Polemik, die die Wörter des Präsidenten erzeugt hat, von Air Berlin, Joachim Hunold, dass die Deutschen sich Freiheitslektionen geben, istsich ein bisschen sarkastisch, und die sich auch Sprachlektionen geben, weder sie, die in Mallorca lebenwohnen, Fuengirola, Marbella oder Lloret de Mar und Müdigkeit, unfähig, zu sprechen noch ein Spanischwort, kenne ich davon persönlichpersonell zusätzlich zu einem, von zweien und von dreien.
In wann zum Präsidenten der GesellschaftUnternehmens, jemand die bezeichnet als Nazi, glaubehalte ich daßalsdas istsich ein unwissender Armer.

divendres, 6 de juny del 2008

V Lliga social de fotografia 2008


Autoretrat, aquest era el tema obligat de la darrera entrega de la lliga, del dimecres 4 de juny. Vaig presentar aquesta foto meva, retocada amb el fhotoshop, amb l’eina “umbral” li vaig donar la tonalitat negre i desprès vaig fer el fondo vermell perquè ressaltés. La puntuació obtinguda es de 7,56 sobre 10 i vaig quedar amb 6è lloc sobre 12 participants.
En la classificació final hi quedat en 6è lloc de 16 participants.

diumenge, 25 de maig del 2008

Només socis


Només socis”, l’última novel·la de Ferran Torrent (editorial Columna), 278 pàgines, 21 euros, es la meva darrera lectura, he llegit tots el llibres d’en Torrent i m’agrada la seva fina ironia, les situacions, els personatges i el llenguatge del seus llibres. Pel que fa aquesta novel·la esta en línea amb la seva obra i seria el final o no de la trilogia que va començar amb “Societat limitada” i va acabar amb “Judici final”.
Si tingués que destacar un punt negatiu del llibre, el final no m’agrada’t, li trobat un pel enrevessat i forçant una mica la situació. Recomanable la seva lectura per distreure’t i passar una bona estona desconnectant de la rutina diària.

divendres, 16 de maig del 2008

V Lliga social de fotografia 2008


El dimecres 14 de maig hi va haver la cinquena i penúltima entrega de la Lliga. Vaig presentar aquesta fotografia del fiord de Geiranger (Noruega). Amb un 7,30 de puntuació hi quedat en vuitena posició, ara a la classificació general vaig setè empatat amb el sisè. El proper mes de juny hi ha la darrera entrega d’aquesta Lliga i el tema es obligat, un autoretrat, a veure que passa.

dissabte, 10 de maig del 2008

25è Congrés Nacional d’ERC


Com a militant d’Esquerra, he donat suport a la candidatura Erc Futur de l’Ernest Benach i Rafael Niubò, com a candidats a President i Secretari General d’Esquerra, i el proper 7 de juny votaré aquesta candidatura.

Ho he fet perquè soc partidari i admirador d’en Carod-Rovira (Web), es el nostre millor actiu i també el que electoralment ens ha donat millors resultats, tampoc el podem responsabilitzar, només a ell de les ultimes davallades electorals i de tos els mals que afecten Esquerra.

D’en Puigcercós, no m’agrada l’estil, no trobo correcte el tracte que dona a Carod-Rovira, hauria de tenir paciència per ser el proper líder del partit, però ara no es el moment.
En Carretero i en Bertran, els mouen intencions respectables i sincerament crec que desitgen el millor per Esquerra, però els falta capacitat de lideratge, tant necessari ara amb la situació que es troba el partit.

No obstant crec que guanyarà la candidatura d’en Puigcercós-Ridaó, tenen el domini del partit, l’aparell i molts càrrecs electes i els hi donen suport i aquest fet serà determinant.

En preocupa que passarà l’endemà, quina actitud tindran els guanyadors ?, que faran els perdedors ? . M’agradaria que ERC sortís enfortida d’aquest congrés, però .... a vegades els personalismes podem més que el sentit de país o el sentit comú.

divendres, 9 de maig del 2008

Mil cretins



L’últim llibre de Quim Monzó, es un recull de relats, dividit en dos parts, la primera trobem un Monzó una mica diferent, parlar de la vellesa, la mort, el dolor, son relats crus, colpidors que et porten a reflexionar sobre la vellesa. La segona part en més el Monzó de sempre, amb la seva ironia característica.
A mi m’agrada’t més la segona part, però de la primera part destacaria “Dissabte” i “La Lloança”.
Son 174 pàgines que passant volant, jo com soc un fidel seguidor d’en Monzó, recomano a tothom la seva lectura, llegir a Monzó mai deixa indiferent a ningú.

dijous, 1 de maig del 2008

La sang dels Innocents - La germandat del Sant Sudari




Acabo de llegir el llibre La germandat del Sant Sudari de Julia Navarro, i fa uns mesos vaig llegir La sang dels Innocents de la mateixa autora, els dos en versió en català.
La sang dels Innocents, en va agradar, es una historia que enganxa i les seves 766 pàgines passant volant, el fet que siguin diferents histories de diverses èpoques que estan connectades entre si, fa que la lectura sigui molt amena.
Hi ha un part del llibre que no en va agrada es la subtil comparació que fa l’autora, entre el fanatisme religiós islàmic i el terrorisme basc, la vaig trobar fora de lloc i entrada en calçador a partir d’un personatge com es el sacerdot basc Aguirre. Si be els dos fets son totalment condemnables i no hi ha cap lluita que justifiqui vessar ni una sola gota de sang, crec que son dos problemes diferents amb solucions diferents. A l’autora li devia sortir la seva vena “mesataria”.

La germandat del Sant Sudari, també m’ha enganxat, no es tant extensa como l’altre, l’edició de butxaca te 466.- pàgines, segueix també l’estructura de varies histories de diferents èpoques relacionades entre si, hi ha moments que podria semblar un novel·la policíaca i altres una novel·la històrica.

Després d’aquesta positiva experiència, espero aviat poder llegir l’altre obra que en falta “La Bíblia de Fang”.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Visca la República !!!


Avui he anat al Saló del Còmic de Barcelona, era la primera vegada, el mon del còmic a mi no en motiva gaire, però el meu fill petit si que li agrada, i l’hem acompanyat. L’ambient en general una mica friki Hi havia un stand amb els còmics censurats, des de la Cu-Cut, fins l’ultima censura, la portada del Jueves, passant per El Papus. La portada del Jueves, estava preparada per fer aquesta foto muntatge, que hem fet amb l’Anna, "un divertimento".
Visca la República !!!

dissabte, 19 d’abril del 2008

V Lliga social de fotografia 2008


El dimecres 16 d’abril hi va haver la quarta entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,18 aquesta fotografia, es un reflex de la cara del meu fill Joan, sobre el vidre de la finestra del tren de Flam (Noruega). La foto no va agradar ni els companys de Lliga ni al Jurat.
Ara vaig sisè amb 26,11 punts, a la propera entrega tinc que millorar.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Crònica d'abril: Vacances



Cada any per aquestes dates, tinc costum de fer unes curtes vacances, que aprofitem amb l’Anna , la meva dona, per fer una escapada. Aquest any hem fet un creuer per la mediterrània, hem sortit de Gènova hi hem anat a Nàpols, Palerm, Tunis, Palma de Mallorca i Barcelona.
Han estat 6 dies de descans, tranquil·litat i bons aliments, hem aprofitat per visitar aquestes ciutats, encara que de manera superficial, degut a les poques hores que hem estat a cada una d’elles. M’he quedat amb les ganes de veure Pompeia i de conèixer Nàpols, però com que Itàlia m’apassiona, ja tinc una excusa per tornar-hi.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Crònica d'abril: El celler


He llegit El celler de Noah Gordon (Roca Editorial), fins ara no havia llegit cap obra d’aquest autor, m’havien recomanat alguns llibres com ara El Rabí o El Metge, però no havia tingut ocasió de llegir-les.
El llibre m’agrada’t força, enganxa des de el primer moment i les 382 pàgines es fan amenes i passant volant.
Com aspecte negatiu, destacaria potser que l’historia es massa plana, no hi ha cap fet que sorprengui al lector (bé només un a la segona part). En un conjunt es un llibre del tot recomanable.

Crònica d'abril: La sequera


Fa pràcticament un mes que no escric al bloc, tinc algunes coses per escriure i no trobo el moment.
Voldria escriure sobre la sequera, es evident que no s’han fet les coses bé, amb el suposat transvasament del Segre, no se si es la millor opció, ERC no hi ha està d’acord. Ara sembla que es farà un minitransvasament del Ebre. No obstant no s’ha informat a la gent, ni s’ha obert un debat valent amb les altres forces polítiques. Si Catalunya pateix sequera i no plou, no es culpa del Govern actual ni dels anteriors, en tota cas el Govern actual i els anteriors haurien de prendre mesures i haver pres mesures per ara no haver de patir possibles restriccions en el subministrament d’aigua. Per tant una vegada el problema està sobre la taula, caldria exigir responsabilitat a tots el partits per actuar units amb una problemàtica tant important.

Per altre banda llegeixo que per fer el transvasament del Segre es necessita el permís del govern espanyol. Però no té Catalunya autonomia, com tant sovint se’ns recorda ?
Una vegada més queda amb evidencia el grau d’autonomia que tenim. L’autonomia que ens cal es la de Portugal !!!

dissabte, 15 de març del 2008

Eleccions, la setmana desprès.


Desfeta a Esquerra.

Haurem de dir Esquerda Republicana, desprès d’aquest resultats, ningú esperava passar de 8 a 3. Crec que han influït varis factors, alguns externs altres interns, aquí en van uns quants:

Era previsible no repetir els resultats del 2004, perquè aquelles eleccions venien precedides del afer Carod, el tractament de l’atemptat de Madrid, el PP estava el poder, etc., per tant hi havia en aquells moments una conjuntura realment irrepetible que ens afavoria.
La por que pogués guanyar el PP, afavorit el vot útil cap els socialistes.
Els debats i la bipolarització mediàtica a fet malt els partits mes petits.
La campanya d’Esquerra no m’ha agradat, l’anunci electoral passat per TV, era simplista i sense contingut, calia fer propostes.
Es difícil estant en el Govern poder marcar el perfil propi, la gent no entén algunes actituds i posicionaments.
El Grup Parlamentari del Parlament espanyol, no ha donat una imatge de credibilitat i seriositat, per exemple el diputat gironí Joan Puig i Cordón i en menor mesura el diputat Joan Tardà.

A Espanya ha guanyat el PP

Ahir els de Polònia van fer una parodia de l’Acebes que es tornar independentista, la veritat es que si Catalunya fos independent a Espanya hagués guanyat el PP, per tant es donar la paradoxa, que els màxims defensors de la integritat de la pàtria espanyola, son els més perjudicat electoralment d’aquesta unitat.

CiU, no aixeca’n cap.

Malgrat que han aguantat be la forta bipolarització de la campanya i son el únic partit que aguanta, tenen molt difícil tornar als 15 o 18 diputats que tenien en anteriors legislatures, tenen un electorat molt fidel, però diguem d’edat avançada.

PSC, una màquina electoral.

Es bastant increïble que després de: L’apagada, el caos a rodalies,el retràs de l’Ave, l’aeroport del Prat, la presa de pel de l’Estatut, etc.., la gent continuïn votant socialista. Serà que voten el menys dolent i com que el PP fa por, voten socialista com a vot anti-PP.

Si mirem la part positiva dels resultats: El PP no ha guanyat, i el socialistes no han tret majoria absoluta.

divendres, 14 de març del 2008

V LLiga social de fotografia 2008


El passat dimecres 12 de març hi va haver la tercera entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,42, aquesta fotografia d’un nen tocant l’harmònica, feta a L’Alguer (Sardenya) el passat mes de maig.
Vaig voler donar-li mes nitidesa, amb la “máscara de enfoque” i no va quedar be del tot.
Ara vaig quart amb 20,92 punts a 2,37 del tercer classificat.

dissabte, 8 de març del 2008

Eleccions 9 de març del 2008



Des de l’any 1991, aquestes eleccions, son les que he viscut d’una manera més passiva. No he anat a cap acte electoral, no he penjat ni un cartell, no he vist cap dels dos cara a cara, ni he vist el debat dels cinc candidats catalans a TV3, cada dia la política en motiva menys. Si que he seguit una mica la campanya a través de la premsa escrita i d’alguns blocs.

Sobre els dos candidats espanyols, d’en Rajoy que voleu que us digui, es el representant de la dreta mes rància, reaccionaria i espanyolista, pobra Catalunya si guanya.
En Zapatero a part de ser un mentider compulsiu, com hem pogut comprovar els catalans, vol nedar entre dos aigües per una part defensa aquesta idea de l’Espanya plurinacional que cada dia te menys adeptes dintre de la família socialista i les posicions de “Una grande y libre” que defensa l’inefable Bono.
Diu un amic meu convergent que el PSOE i el PP, son iguals, jo crec que no, com a mal menor prefereixo el PSOE, encara que si en alguna cosa es posem d’acord es en putejar Catalunya.
En relació als candidats catalans: La Chacón no tinc gaires referències per treure un conclusió. En Duran, ja sabeu la simpatia que li tinc, podeu mirar un altre apunt d’aquest bloc dedicat a ell. En Ridao, es un bon element, no m’agrada’t la campanya que ha fet Esquerra, la trobo superficial. En Herrera, dogmàtic com el seu partit, només fan propostes sense contingut, de cara la galeria, viuen en un altre mon. La Nadal, impresentable com el seu partit, l’ús que fan de la llengua en la campanya, mesura el grau de misèria política que tenen.
Res més ho deixo aquí, esperem que Déu i faci mes que nosaltres.