diumenge, 30 de novembre del 2008

Homenatge a Duran Lleida


Llegeixo avui amb consternació, a “La Vanguardia” que segons un sondeig del Institut Noxa, el inefable Duran Lleida, continua com el polític mes ben valorat (5,9 sobre 10). Sembla la reina mare, està per sobre del bé i el mal, ja vaig publicà fa un mesos un apunt sobre ell. Que la majoria d’aquest país, opini així, demostra el país que tenim, que Déu ens agafi confessats.
Duran Lleida dirigeix un partit que quan estava a govern, més que un partit era una agencia de col·locació. Afectat per varis casos de corrupció.
Ara la seva última brillant idea, ha estat apostar decididament per la “sociovergencia”, veu que es l’última esperança, per poder fer realitat el seu gran somni, ser ministre d’Espanya.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Carxofes a la brasa





En plena tardor, ja comença a fer fred i be de gust encendra la llar de foc. Aprofitant aquest fet, avui per dinar he cuinat un “Menú de tardor”: De primer unes carxofes a la brasa, de segon un entrecot a la brasa acompanyat de pebrot escalivat, tot regat per un Rioja negre, de postres una taronja, cafè i després un Hoyo de Monterrey.... sense paraules.
No es per dir-ho però les carxofes a la brasa em queden molt bé: Primer els hi tallo el tronc, després les esclafo contra el marbre de les cuina perquè quedin obertes, hi poso un mica de sal, pebre negre, oli de oliva i directes a la brasa un quart de hora llarg, depèn de la mida, i que aprofiti ......

diumenge, 16 de novembre del 2008

El niño con el pijama de rayas


De John Boyne, he llegit la versió en espanyol editada per Salamadra, que vaig comprar a la Fira del llibre vell de Barcelona (9.- €).
El llibre es llegeix bé, es una novel·la certament, crua sobretot el seu final, jo la trobo una mica superficial, la trama donaria més de sí, he llegit comentaris de altres lectors que la consideren poc creïble, en tot cas es una novel·la, no te perquè ser una història certa. Per ser una dels llibres més venuts i tenir crítiques tan favorables, a mi m’ha decebut una mica, no ha complert amb les expectatives creades, malgrat tot es un llibre recomanable.

diumenge, 2 de novembre del 2008

La velocidad de la luz


De Javier Cercas, editat per Tusquets, 305 pàgines, 8,95 €. Vaig comprar aquest llibre, perquè em va agradar “Soldados de Salamania”, Cercas sap escriure i no m’ha decebut.
El llibre va de menys a més, el principi costa que t’enganxi, però ho aconsegueix, hi arriba al màxim interès a la part “Puerta de piedra”.
La novel·la es narrada en primera persona de manera que sembla autobiogràfica; el personatge es un escriptor d’èxit, el segon personatge es un veterà de la guerra de Vietnam, una persona que la guerra marca definitivament i el canvia per la resta de la seva vida, la novel·la demostra que en una guerra al final tothom es víctima.
En definitiva per mi totalment recomanable.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Els absents




Fotografia del Cementiri de Sinera on hi ha enterrats els meus absents, avui 1 de novembre, un dia per recordar els morts, també amb un poema de Miquel Martí i Pol;

La teva absència.

Quan em desperto, sol, trobo la calma
de les terrasses altes del misteri
i em reconec, al cor del gran silenci,
en el record de tu.

Batega a penes
la nit, i els porticons mal ajustats
deixen entrar una incertesa melangia
ara t’esbullaria tendrament
els cabells, i amorós, escoltaria
el teu respir suau, cadenciós,
que tant sovint amb el meu compassava.

Canten els galls. Encara canten galls
al nostre poble, però tu no pots
sentir-los; ja mai més no els sentiràs,