En Marçal sempre està a punt per tirar-li una foto. Està tirada picant, després amb el Photoshop he pujat el nivell de blanc i passat a negre. Un retrat diferent.
Arribat la tardor i amb ella les primeres pluges, avui hi fet unes quantes proves amb el macro, no n’estic del tot content, haurem d’anar millorant Està feta sense trípode, a 400 ISO i velocitat 1/80, no he tirat amb les millors condicions.
De l’Albert Sánchez Piñol, editat per La Campana, 167 pàgines. Sense pena ni gloria, com diu el títol son tretze contes tristos, jo destacaria: “Mai no compris xurros en diumenge” i “Només digues si encara m’estimes”. Els contes a part de tenir en comú la tristesa, alguns els podríem englobar dintre la literatura fantàstica. D’aquest mateix autor m’agrada’t més les dues novel·les publicades, “La pell Freda i “Pandora el Congo”.