Posar el carro davant els cavalls.

Hi ha qui posar el crit al cel, davant les manifestacions del Vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, en el sentit  que en  la República Catalana, el castellà seria llengua oficial. No posem el carro davant els cavalls, primer la independència, després ja decidirem el model de país, el model econòmic, el model lingüístic, etc.

Canvia el model d'estat; república, monarquia, dictadura. Canvien els governs; dretes, esquerres, liberals. Canvien les lleis, etc .... Però el que no canvia és el jou d'Espanya que dura ja més de 300 anys.

Siguem hàbils, per guanyar el referèndum necessitem tenir al nostre favor als catalans castellanoparlants. No podem donar arguments als enemics.

Taula i barra de Quim Monzó

Editat per Librosdevanguardia, 223 pàgines. Recull de 87 articles publicats a LV,  que tenen en comú que parlant de  plats,  restaurants, cuiners, cambrers, etc., és a dir del món de la gastronomia en general, però des del sentit irònic, càustic i crític de Monzó.

Estic d’acord amb moltes de les seves opinions, perquè en el sector de la gastronomia hi ha molt d’intrusisme, tothom s’hi  veu en cor d’obrir un restaurant, encara que no tinguin ni idea de cuinar. Voltant per aquets mons de Déu, ho pateixes, també amb els cambrers, la majoria poc professionals (encara que amb el sous que tenen. no és poden demanar miracles !).

En definitiva un llibre divertit, fàcil de llegir, on riuràs a gust i segurament en sentiràs identificat amb moltes de les situacions exposades.

La bicicleta

Viena (2015)

El monarca de las sombras de Javier Cercas.

Editada en castellà, per Random House, 281 pàgines. Cercas assumeix dos personatges el  de narrador i el d’escriptor que decideix investigar la història d’un jove falangista que va lluitar en la guerra civil i que va morir al front de l’Ebre amb 19 anys, aquest personatges es el seu oncle-avi, Manuel Mena Martínez. He llegit varis critiques periodístiques del llibre, on acusen a Cercas d’intentar justificar el passat falangista de la seva família, també l’acusen d’escriure habitualment en aquesta i altres obres amb una ambigüitat calculada. Cercas que es descriu d’esquerres, li retreuen que estigui més d’acord amb intel·lectuals d’una generació major, que defensant els principis pràctics que va suposar la transició, en lloc de intel·lectuals de la seva generació més crítics amb com és va resoldre.

Sobre la novel·la he de dir que per mi té tensió narrativa, m’agrada com escriu Cercas, encara que no estigui d’acord amb moltes de les seves opinions.

Estic d’acord que la novel·la potser és una mica ensucrada i que intentar posar a la mateixa alçada els colpistes amb els defensors de la legitimitat democràtica.

Com a novel·la històrica no fa cap aportació interessant, més enllà de situar el lloc de  la mort del personatge o detalls similars que només tenen importància per la família.

Si no esteu interessats especialment amb la guerra civil, és un llibre prescindible.

XIII Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament d’aquesta  edició de la lliga, he presentat aquesta foto feta a Trinidad (Cuba). La puntuació obtinguda ha estat de 7,03 punts sobre 10, he quedat en divuitena posició de vint-i-tres participants. En la classificació general vaig en el lloc setzè de vint-i-cinc participants.

Raimon al Palau, concert de comiat.

El divendres dia 5 vaig assistir al primer dels dotze concerts que farà Raimon al Palau, com a comiat dels escenaris. Concert de dues hores, molt emotiu, he de confessar que en algun moment se m’escapa alguna llàgrima, sobretot  escoltant alguna de les cançons que m’agraden més.

J.Cavalle

Reus (Baix Camp)

Cargols a la llauna

Els cargols a la llauna és un dels meus plats preferits, però només com els fan a Lleida.  A molts restaurants en fan, però a pocs llocs  com a Lleida; secs, només amb oli i sal, com a molt alguna especia i les salses a part.

L’altre dia per casualitat vaig poder menjar uns cargols a la llauna, molt bons, com a Lleida,  al Restaurant El Rebost d’Escaladei,  una ració abundant acompanyat de tres salses; allioli, oli amb julivert i un exquisit romesco.

Per llepar-se als dits, si aneu per aquells indrets i us agraden els cargols a la llauna, no us esteu de menjar-ne.