dissabte, 31 d’agost del 2013
Caravana, últim model.
Caravana últim model. A prop de Sant Pere Pescador (Alt Empordà).
Aquest post forma part de la cadena virtual que ve del següent blog: Sílvia Cantos ....
... i que continua al blog de: Celler sota l'escala
1
divendres, 30 d’agost del 2013
dijous, 29 d’agost del 2013
En la pell d'un mort de Xevi Sala.
Editat per Columna, 218 pàgines. A web de l’editorial no
hi és el llibre. El llegeixo per gentilesa del Quellegeixes. Novel·la negra ambientada a
les comarques gironines, Salt, Girona, La Jonquera. Intervenen tots els
elements necessaris per fer una bona novel·la negra: lladres, policies,
drogues, diners dubtosos, prostitutes, etc. Tot dintre del escenari de Salt,
població amb un alt índex d’immigració, amb la problemàtica que comporta. El
racisme i la xenofòbia i surten reflectits
mitjançant un personatge que es membre d’un partit polític xenòfob.
El llibre està ben escrit i fa de bon llegir, els personatges
estan ben treballats, els protagonistes més en profunditat, veiem els problemes
del protagonista amb el seu fill, les inquietuds del mateix fill, etc.
La trama està ben treballada, tot i novel·lada els fets podríem
passar per reals. Si el llibre tingues més humor i ironia, podríem dir que ens
trobem davant d’un Ferran Torrent a la gironina.
dimecres, 28 d’agost del 2013
dimarts, 27 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
Incerta Glòria de Joan Sales.
Editat per Club
Editor, 542 pàgines. Dotzena edició de maig del
2012. Per molts una de les millors novel·les catalanes del segle XX i també la
millor novel·la sobre la Guerra Civil.
Després de llegir tants elogis, tenia moltes ganes de
llegir-lo. També per la personalitat del seu autor; “un home de ferma voluntat i
d’immensa tossuderia, dotat d’una visió “antinoucentista”, i que va posar la
literatura al servei del país, amb la finalitat de redreçar-lo culturalment”.
Redactat en forma epistolar i en primer persona, per un
part fa que sigui de lectura fàcil, però aquesta primer persona no sempre es la
mateixa, i a vegades crea situacions de cert desconcert.
Literàriament es tracta de un gran llibre, destaquen les
grans descripcions i la força i personalitat de molts del personatges; on
destacaria, el mateix Lluís, la Trini i el peculiar Soleràs.
Per la pròpia biografia de Sales, es de suposar que la
novel·la te importants situacions autobiogràfiques, el llibre es un cant contra
la barbàrie que suposa una guerra, la destrucció, la perduda inútil de vides
humanes, el desencís i trencament de moltes il·lusions.
En sorprèn aquest missatge que transmet, sobre els ateus; la Trini es mare soltera, parella d’en Lluis, ateu convençuda i
durant la guerra es transforma en una fervent creient que va a misses
clandestines i es batejar també de manera clandestina, sorprenent evolució.
També em sorprèn aquesta descripció que fa de la majoria
de combatents, en que hi estant per obligació i cap per uns convenciments
ideològics. Penso que no és del tot cert
Tampoc estic d’acord amb el missatge que vol transmetre
en que d’alguna manera equipara el dos bàndols; el Govern de la República era
legítim i democràticament escollit, els altres eren el sediciosos colpistes.
Si bé és cert que les autoritats catalanes, no van poder
o voler, controlar els anarquistes, que es van transformar en una colla de
salvatges sanguinaris, dedicant-se a assassinar capellans i cremar esglésies.
Malgrat alguns del fets esmentats, crec que el llibre
narra fidelment les vivències del front i la rereguarda, estic d’acord en que
és una de les millors novel·les sobres la guerra civil.
diumenge, 25 d’agost del 2013
Mandrejar
A part d’un viatge i un parell de sortides esporàdiques,
aquestes vacances d’agost no he fet res de profit, mandrejar. He destinat poc
temps a la lectura i a la fotografia, tampoc he fet cap entrada al Bloc. Em queda
una sensació contradictòria, de pèrdua de temps i per altre part l’agradable
sensació que suposar no fer res, descansar, fer llargues migdiades, mandrejar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)