Entre Zweig i Zweig, he llegit aquesta novel·la. Edició del Cercle de Lectors, 271 pàgines. Novel·la que
tanca la trilogia de l’autora, sobre la Barcelona de finals del segle XIX i
principis del XX, (El carrer del tres llits i La petita mort). He llegit els
tres, al meu parer, El carrer del tres
llits és la més novel·lesca, La petita mort la més tendra i La dona de mercuri
la més trista. En tota cas són histories tràgiques, on queden reflectides les
diferencies socials d’aquella Barcelona, entre la misèria i l’opulència.
En el cas que ens ocupa, La Teresa filla d’un carboner,
que mal viu en el raval de Barcelona, es converteix en l’amant del Baró de
Campociago, al mateix temps entre en relació amb un grup anarquista.
Aquesta doble relació li permet anar agafant consciència
sobre les desigualtats socials i econòmiques. Els fets de la Setmana Tràgica,
marcaran el destí de la Teresa.
M’ha agradat les referencies en el llibre sobre Francesc
Ferrer i Guardia, peculiar personatge, mort afusellat pel fets de la Setmana
Tràgica, sens dubte un avançat del seu temps amb un final tràgic, caldria per memòria
històrica, un millor restabliment de la seva figura.