San Gimignano (La Toscana 2012).
diumenge, 30 de desembre del 2012
dijous, 27 de desembre del 2012
dimecres, 26 de desembre del 2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
diumenge, 28 d’octubre del 2012
divendres, 19 d’octubre del 2012
diumenge, 14 d’octubre del 2012
dissabte, 13 d’octubre del 2012
divendres, 12 d’octubre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
La Foto (2)
El
Diari del Maresme, també és fa reso de la publicació de la meva
fotografia de la Diada al diari rus Moscow Info. Avui publica una
noticia amb el títol de “La
Diada arriba a Moscou via Arenys”
dilluns, 17 de setembre del 2012
La foto
Vaig
assistir a la gran manifestació independentista del 11S2012. Vaig
tirar poc més d'un centenar de fotografies, entre elles una d'en
Pere Alzina, penjat d'un fanal fent el signe de la victorià, el
vespre li vaig penjar al seu mur del Facebook. En Pere em comentar
que la meva fotografia ha sortit publicada al diari gratuït Moscow
info, que te una tirada de 300.000 exemplars. Aquí teniu la pàgina
del diari.
dissabte, 15 de setembre del 2012
dilluns, 10 de setembre del 2012
Timbuktú de Paul Auster.
Edita
per Edicions
62, dins Labutxaca.
188 pàgines. Willy i Mr. Bones, el primer un poeta fracassat, el
segon, el seu gos que a part de la fidelitat reuneix la condició
d'entendre el llenguatge del humans. Els dos són el protagonistes,
Willy sap que està al final de la seva vida i busca una antiga
professora per entregar-li els seus manuscrits, després ja podrà
anar al seu Timbuktú, el seu paradís. Mort Willy, Mr. Bones,
descobreix la soledat, però també que és fàcil trobar una nova
llar, malgrat això prefereix reunir-se amb Willy i anar també a
Timbuktú, al paradís.
Novel·la
diferent, narrada en part per un gos, te certa tendresa, sobretot
la segona part que per mi és més atractiva de llegir.
Com
element comú a altres novel·les d'Auster, el protagonista és un
fracassat, no sé si és una constant a tota la seva obra.
M'ha
agradat, però no tant com el Palau de la Lluna o Brooklyn Follies.
Recomanable i si t'agraden els gossos no te la perdis.
divendres, 7 de setembre del 2012
dijous, 6 de setembre del 2012
diumenge, 2 de setembre del 2012
dijous, 30 d’agost del 2012
Vacances a La Toscana
Hem tornat de les
vacances d'estiu, una setmana a la Toscana, una de les regions més
importants d'Itàlia, pel seu patrimoni artístic. històric i
cultural, sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. Aquí faré cinc cèntims dels llocs que hem
visitat:
Florencia:
Capital de la regió i ciutat més poblada. De visita obligada, si
ets un amant o entès de l'art, necessites 3 mesos per visitar-la.
Nosaltres només vàrem visitar la Galleria
dell'Accadèmia i la Galleria
dels Ufizzi. Impressionant el David
de Michelangelo,
obra mestra de l'art universal, no m'ho pensava però em va
sorprendre. A part del David , destacaria també la Piazza della
Signoria, centre neuràlgic de Florencia, també es de visita
obligada el Duomo, em va decebre el ponte Vecchio.
Siena:
Una ciutat encantadora, la històrica Piazza del Campo, on fan la
cursa del Palio, és diferent i a totes hores hi ha gent.
Extraordinària també la Catedral, amb el seu impressionant terra,
jo no havia vist mai cap com aquest. Passejar per els seus carres i
places és tot una delícia.
Lucca:La
grata sorpresa, m'han havien dit que valia la pena visitar-la, és
veritat. El seu centre històric, emmurallat, ple de petits carrers
i places, es pot visitar la catedral, esglésies o palaus com el
Guinigi i pujar a la seva torra de 41 metres on tens una panoràmica
de total la ciutat. La casa natal de Puccini i vista obligada a la
peculiar Piazza de l'Amfiteatre. Tothom va en bicicleta, hi ha varis
establiments de lloguer. Nosaltres vam llogar dues bicicletes i
després de donar una volta a la muralla en bicicleta ens vam
endinsar pels carrers.
Pisa:
Vàrem visitar, la Torre, la catedral i el baptisteri. Vam pujar a la
Torre, impressiona veure-la inclinada, només entrar-hi ja t'adones
que està torta i a mesura que puges per l'escala veus que el teu
cos és desplaça.
Arezzo:
Ciutat que varem copsar que tenia classe, és veia de categoria, ara
llegeixo que és una de les més riques d'Itàlia degut a les
industries d'elaboració de joies d'or. Vàrem passejar per el seu
centre històric i la seva Piazza Grande. Arezzo també es famosa
perquè es va rodar la pel·lícula “La vida es bella”.
San
Gigmiano:
Ciutat molt turística, vila medieval emmurallada molt ben cuidada,
val la pena passejar per el seus carrers, tenen el seu encant.
Cortona:
Poble també molt ben conservat, famós per que hi van rodar la
pel·lícula “Under the tuscan sun”, (Bajo el sol de la Toscana).
Montepulciano:
Ciutat renaixentista emmurallada, ben conservada, diuen que a les
afores hi ha una església rèplica de Sant Pere del Vaticà. Vam fer
una visita d'una hora, passejar per els seus carrers i poc més.
Vall
de Chianti: Un dia des de Florencia vam llogar una moto i
vàrem fer un recorregut per la vall, visitant, Greve in Chianti,
Radda in Chianti, Castellina in Chianti, etc, va ser una experiència
interessant i del tot recomanable.
diumenge, 26 d’agost del 2012
No obris els ulls de John Verdon.
Edició
de la Butxaca,
540 pàgines. Després de l'èxit de Sé el que estàs pensant, nova
història de John Verdon, on l'inspector retirat David Gurney,
tornar a enfrontar-se a un nou cas d'assassinat.
Una núvia és
assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de
convidats, al jardí de la mansió familiar.
Segueix
un argument similar al del primer llibre un assassinat inversemblant
amb un desenllaç inesperat, però crec que aquesta segona novel·la
està més ben treballada que la primera. En definitiva es tracte de
un thriller psicològic, de fàcil i entretinguda lectura,
recomanable si us agrada aquests tipus de llibre, ara no hi busqueu
res més.
Lletraferits incívics
Ahir
el vespre, aeroport de Pisa, el vol anava amb retard, tothom feia una
cua civilitzada per embarcar, davant meu una parella, ell albanès
ella polonesa, darrera un grup de joves italians. La gent xerrava o
s'entretenia amb el mòbil, observo que seguts còmodament hi ha una
parella llegint, els únics que llegeixen llibres, ella una e-reader,
ell un llibre d'Eduardo Mendoza. Al cap d'una estona després de més
de mitja hora de retard obren les portes per començar l'embarcament,
veig astorat que la parella s'aixeca i amb tot el morro del món, es
cola a la fila, quina barra, cultes però incívics. És pot ser
culte però incivilitzat, la cultura i l'educació no sempre vam
agafats de la mà.
divendres, 17 d’agost del 2012
dijous, 16 d’agost del 2012
dimecres, 15 d’agost del 2012
dimarts, 14 d’agost del 2012
dilluns, 13 d’agost del 2012
diumenge, 12 d’agost del 2012
Novel·la d'escacs de Stefan Zweig.
Editat
per Quaderns
Crema, 103 pàgines. Ara ja conec Zweig, és el meu segon
llibre, el tinc ja com autor de capçalera.
M'ha
sorprès que les dues novel·les que he llegit, el protagonista, te
en certa manera una malaltia mental; obsessió, neurosis, paranoia.
No sé si és una constant al llarg de la seva obra. Zweig és va
suïcidar, era un malat mental, potser aquests protagonistes
reflecteixen algun tret de la seva personalitat.
La
novel·la és llegeix en un tres i no rés, curta però intensa. En
un viatge en vaixell, de Nueva York a Buenos Aires, on hi ha de
passatger el campió del món d'escacs, un personatge arrogant i de
personalitat plana, te lloc una partida d'escacs contra un
contrincant enigmàtic, a partir de la confrontació coneixem la
història del personatge, la seva detenció per la Gestapo, el
captiveri, els interrogatoris i l'explicació de l'obsessió pels
escacs.
La
descripció del campió del món d'escacs: la seva incultura era
enciclopèdica, tenia una arrogància freda que sovint ostentava
grollerament, m'ha fet pensar en alguns esportistes actuals d'elit.
dissabte, 11 d’agost del 2012
Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig.
Editat
per Quaderns
Crema, 91 pàgines. No coneixia Zweig, no havia llegit res d'ell,
a través del Quellegeixes
l'he descobert. Aquest ha estat el meu primer Zweig i segur que no
serà l'últim. Avui he apedaçat una mica les meves llacunes
literàries.
A
partir d'un fet tant trivial com rebre una carta, un novel·lista
descobreix que durant molts anys ha estat estimat de manera furtiva,
obsessiva, per una dona que no coneix. M'ha sorprès agradablement
que malgrat que la protagonista te un comportament de certa paranoia,
l'obra és molt tendre. Es una obra de ficció, l'any que el va
escriure (1927), podia esta basada en fets reals, però en els temps
actuals, en que tot es tant efímer, no crec que hi hagi persones
capaces d'estimar amb tanta intensitat, de renunciar a tot per amor.
divendres, 10 d’agost del 2012
Cinc nits de febrer d'Eduard Márquez
Editat
per La
butxaca, 121 pàgines. Novel·la psicològica, on el personatge
central, Sela Huber, te paranoies que la porten a gravar, escriure,
fotografiar tot el seu present i guardar-ho junt amb objectes i coses
que li regalant. Aquest obsessió per recordar el present no se si es
perquè el seu pare va tenir Alzheimer, o per la por a un futur
incert. Finalment es suïcida i un dels seus antics amants, visita el
seu pis, i troba tots el records emmagatzemats, vídeos, fotografies,
gravacions, etc. on explica amb detall totes les seves neures i
sofriments, amb les parelles que ha tingut.
Novel·la
que toca un tema, delicat, estrany i ho fa d'una manera poc creïble,
si bé fa de bon llegir et deixa una mica un regust que li falta
alguna cosa.
Del
llibre em quedo amb la frase “La vida és massa curta per
resignar-se”.
dijous, 9 d’agost del 2012
Passionaria
Flor
anomenada “Passionaria”, perquè representa la passió de Crist.
Te 11 o 12 pètals com els apòstols, de blau la corona d'espines,
els claus de marró i els martells de groc.
dimecres, 8 d’agost del 2012
L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson.
Editat
per La
Campana, 411 pàgines. Premi dels llibreters suecs, 31
traduccions, més de 2 milions d'exemplars venuts. No entenc res, si
tingues que definir aquest llibre en una paraula es poca-solta.
Feia
temps que no llegia un llibre tan estúpid i totalment prescindible,
Dues
histories en paral·lel, una la fugida del geriàtric el dia que fa
100 anys, a partir d'aquí un seguit d'esdeveniments
inversemblants i amb poca gràcia, més aviat pena, tot acompanyat de
la història del personatge al llarg de la seva vida on s'ha
relacionat amb tots els grans personatges polítics del segle XX, des
de Churchill a Stalin, passant per Franco, Roosevelt, De Gaulle, etc,
en tot una serie d'episodis estúpids, absurds, sense cap ni peus i
amb poca gràcia.
M'ha
sorprès que estigui editat per La Campana, una editorial que sovint
l'encerta i que habitualment publica llibres de qualitat.
Si
em voleu fer cas no perdeu ni un minut amb aquest llibre.
dimecres, 25 de juliol del 2012
dimarts, 24 de juliol del 2012
divendres, 13 de juliol del 2012
dissabte, 30 de juny del 2012
dimecres, 6 de juny del 2012
diumenge, 3 de juny del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
divendres, 18 de maig del 2012
dilluns, 14 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
dimarts, 1 de maig del 2012
La seducció americana de Roser Caminals.
Fins
ara havia llegit, Cinc-cents bars i una llibreria i El carrer del
tres llits, i una vegada més Roser Caminals no m'ha decebut.
Editada
per Edicions 62, 220 pàgines. No és una novel·la, no és una guia
de viatges convencional, és un llibre diferent, peculiar. L'autora
catalana, resident a Estats Units, dóna la seva visió de diferents
indrets del país, després de la seva experiència como a resident i
com a turista. Una visió amb ulls europeus sobre la realitat
americana, podríem dir que es un “maxembrat”, una guia de
viatges, amb tocs antropològics, sociològics i algunes espurnes
històriques.
M'agrada
molt viatjar, però malauradament no he estat mai a Estats Units,
després de llegir el llibre encara tinc més ganes d'anar-hi, m'ha
captivat la descripció de Nova Orleans, de Califòrnia, de Texas, de
Nova York, etc....
La
imatge que tinc jo d'EE.UU, és en gran part la que he vist a través
del cinema, la que reflecteix el llibre no és gaire diferent,
l'autora sovint fa referencia a títols de pel·lícules per situar
el lloc. Per exemple, el racisme del sud o la veneració de les armes
a Texas, son realitats avui, que l'autora copsa i sovint han estat
reflectides al cinema.
M'ha
sorprès el capítol sobre Nova Anglaterra, liderat per
Massachusetts, segurament perques és un lloc on no tinc referents,
segons l'autora la part més europea d'Estats Units. Llegint aquest
capítol m'ha vingut a la memòria que l'altre dia el President Mas
va dir que Catalunya tenia que ser com Massachusets.
Potser
el President Mas, ha vist a Massachusetts, igual que l'autora, un
retol penjant de les cases que diu “No whining”, Prohibit
rondinar, en aquest temps d'austeritat, retallades i crisi que millor
que demanar, ciutadans, no rondineu !!!.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Retaule de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar
Aquesta
any es celebra els 300 anys del Retaule major de l'Església
Parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar, obra del famós artista
barrocs de l'època, l'escultor Pau Costa. Per aquest motiu
l'Ajuntament d'Arenys de Mar, ha encarregat a l'AFA (Agrupació
Fotogràfica d'Arenys de Mar), un reportatge fotogràfic per donar la
seva visió particular d'aquesta obra, una mostra d'aquest
reportatrge serà esposat durant el mes d'agost a la Sala
d'exposicions del edifici Calisay, aquí hi ha la meva aportació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)