diumenge, 23 de gener del 2011

La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies

Editat per Quaderns Crema, 141 pàgines. Quatre anys després de publicar Si menges una llimona sense fer ganyotes, pública aquest conjunt de vint relats, que parla'n del que ell anomenar naufragis de la maduresa, es a dir la mort i les emocions de tota mena que provoquen. Hi ha un parell de relats on s'intueix que són autobiogràfics.
Moltes vegades es compara a Pàmies amb Monzó i fent referencia al llibre d'en Monzó, Mil Cretins, hi ha un relat “Dissabte” que te un argument similar a “Les cançons que li agradaven a Lenin” d'en Pàmies.
Per la gent que li han agrada't, el èxits editorials de “Contra el vent del nord” i “Cada set onades”, els hi recomano el relat “Benzodiazepina”, que tracta d'un personatge que es coneix a través d'un xat hi queda amb ell mateix.

dissabte, 22 de gener del 2011

VIII Lliga social de fotografia de l'AFA.

Ja ja començat la lliga del 2011, aquesta primera entrega el tema era “Patrimoni local d'Arenys”. He presentat aquesta fotografia de l'Església Parroquial de Santa Maria.
Es una composició a partir de 9 fotografies, passada després a blanc i negre, li he passat un filtre sèpia i un altre per ressaltar les formes, el cel està canviat per donar més força a la foto.
La puntuació obtinguda es de 8,13 sobre 10, estic en sisena posició de 14 participants.

diumenge, 16 de gener del 2011

Contra el vent del nord i Cada set onades de Daniel Glattauer.


Editats el dos per La Campana, 238 pàgines el primer i 249 pàgines el segon. Es tracta de dos grans èxits de venda més 1,5 milions d'exemplars venuts a Europa. Es una història d'amor a sorgida a través d'Internet a partit d'un correu electrònic enviat a una adreça equivocada. El tema no és nou recordo una pel·lícula d'en Tom Hanks i la Meg Ryan, titulada “Tens un e-mail” (1.998), que l'argument és similar.
La primera part, podríem dir que no acaba bé i sembla ser que l'autor va escriure la segona part, perquè els lectors li van demanar i aquesta si que acaba bé, vaja com totes les històries d'amor.
Des de el punt de vista literari, l'obra no te res, el més positiu dels llibre es que la trama et captiva en el sentit de que vas llegint per anar descobrint l'entrellat.
Per definir-los amb una frase diria que són els llibres de la Corin Tellado del segle XXI.
Jo he estat un dels 1,5 milions d'incauts que han comprat els llibres, per mi dos llibres totalment prescindibles.

diumenge, 9 de gener del 2011

Istambul d'Orhan Pamuk

Editat per Edicions Bromera, 433 pàgines, el vaig comprar en la passada Fira del Llibre vell de Barcelona, per 7 euros i l'altre dia vaig veure en una llibreria una edicio nova de trinca per 6 euros, a més m'en porto la desagradable sorpresa que hi faltan el dos últims capitols, en total 20 pàgines, ja es ben cert que no hi ha duros a quatre peles.

Fins ara no havia llegit res d'aquest autor, he llegit aquest llibre per anar provant i descobrint coses diferents. El llibre es una barreja autobiogràfica de la seva joventut amb un analisis de la relació de diferents artistes (escriptors, pintors etc) amb Istambul. El llibre ben documentat i acompanyat de diverses fotografies, fa de bon llegir per mi la part més interesssant es la que narra d'una manera novelada els seus records de joventut. La part d'assaig que explica con veu ell la relació de diferents intelectuals amb la ciutat la trobo una mica reiterativa.

La part positiva d'haver llegit el llibre es que, vaig visitar Istambul l'any 1995, i ara tinc ganes de tornar-hi.