dilluns, 30 d’abril del 2007

Eleccions municipals 2007 (I)

Falten 27 dies per les eleccions, es coneixen tots els candidats i les llistes, hi ha prou elements per treure algunes conclusions hi atrevir-se a donar un pronòstic, aquí va el meu:

- CiU: 6 Regidors, espero i desitjo que l’electorat tingui en compte aquest 4 anys perduts miserablement, la falta de diàleg, les acusacions de tràfic de influencies, la falta d’equip, la nit de naps, etc ...
- PSC: 4 regidors, els socialistes arenyencs estan en caiguda lliure, però no crec que perdin el quart regidor. No obstant la llista la trobo poc socialista, diuen que hi ha mala maror interna, podem perdre vots en dos sentits els més espanyolistes cap a Ciudadanos i els mes socialistes cap a IC.
- ERC: 4 regidors, en tant que militant d’Esquerra, la meva opinió es parcial, però presentem un bon equip, tenim experiència de govern i bones idees per treure Arenys d’aquests ensopiment.
- IC: 2 regidors, si bé Iniciativa te un sostre electoral, l’Oriol pot fer que tingui una pujada de vots per treure el segon regidor (amb càrrec al PSC i en menor mesura a ERC).
- PP: 1 regidor, la dreta espanyolista arenyenca sempre vota, encara que no facin res un regidor el tenen assegurat. Els perjudicarà el fet que es presenti Ciudadanos ?.
- Via: No crec que treguin cap regidors, IC els ha deixa’t a l’estacada a fet que presenti una llista de circumstancies, poc cohesionada.
- C's: Espero i desitjo que no treguin cap regidor i que aconsegueixin dividir el vot espanyolista i fer que el PP no recuperi el segon regidor que havia tingut en algunes eleccions.



dimarts, 24 d’abril del 2007

IV LLiga social de Fotografia 2007




18 d’abril , quarta entrega de la lliga fotogràfica. Hi presentat aquesta fotografia d’un músic tocant un instrument, del que no conec exactament el nom, potser un trombó ?. La foto esta feta a la Plaça Sant Marc de Venècia un diumenge al mati, inicialment estava una mica cremada, li he donat una mica de saturació i jugat també amb les ombres i il·luminacions, m’han donat una puntuació de 3,00, hi quedat en el lloc onzè empatat amb el novè

Duran Lleida




En Duran Lleida, es un dels polítics més cínics i impresentables d’aquest país, l’etern número dos de CiU, sembla que està per sobre del be i del mal, ara demanar la dimissió del Conseller Huguet , ara critica en Montilla, ara es presenta com a salvador de la pàtria, te més cara que esquena. Segons la última enquesta de valoració del politics, es el més ben valorat amb un 5,7 però aquí hi ha trampa:

Duran Lleida es el únic líder polític actual que no ha tingut mai responsabilitats de govern, no tinc en compte els mesos que va ser Conseller de Relacions Institucionals, amb el President Pujol, una Conselleria “florero” sense contingut, que per cert va dimitir quan Pujol va apostar per Artur Mas com a successor seu.

Duran Lleida es líder d’un partit polític que fa més de 30 anys que no es presenta en solitari a unes eleccions, es desconeix dons, actualment quina es la seva veritable representativitat política.

El que si sap tothom es que només sospira per ser ministre, espanyol, per descomptat.

dijous, 12 d’abril del 2007

Adéu Espanya !!! Jo també vull un estat propi (2)


M’estranya que a la blocosfera no hagi tingut reso la interessant entrevista que l’altre dia la Mònica Terribas va fer al jurista i membre del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, autor del llibre “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia” (Dèria editors – La Magrana), entre altres coses va dir el següent:

En la relació Catalunya-Espanya, només hi ha tres solucions; la provincialització definitiva de Catalunya dins Espanya, la constitució d’un estat plurinacional o la independència.

López Tena creu que a Espanya, la situació actual ja li va bé hi no farà res per canviar-ho. Veu viable un procés d’independència, sempre que el poble de Catalunya es mobilitzi per demanar l’autodeterminació i descarta totalment la possibilitat d’una intervenció militar per evitar aquest procés.

Està totalment convençut que el Tribunal Constitucional retallarà un altre vegada l’Estatut.

Va posar alguns exemples del que ens costa als catalans la dependència:

- Fa 40 anys el PIB de Catalunya suposava un 40% del PIB Espanyol, actualment es del 19%.
- El 1970 els dipòsits bancaris de Barcelona eren iguals que els de Madrid, actualment Madrid triplica Barcelona.
- En els últims anys el Govern espanyol ha signat 111 tractats internacionals prohibint explícitament que hi hagin vols intercontinentals a l’aeroport del Prat

Etc, etc., etc .......

No sovintegen declaracions de personatges de rellevància publica i que es manifestin clarament a favor de les tesis sobiranistes, crec que es inevitable, tard o d’hora hi haurà a Catalunya un majoria social que apostarà clarament per la independència.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Adéu Espanya !! Jo també vull un estat propi.


A Telemadrid, han emes un reportatge titular “Ciudadanos de segunda” on diuen que a Catalunya el castellà està perseguit i en perill d’extinció, que els castellà parlants , estan discriminats, viuen amenaçats i sense llibertat.

El reportatge la fet la productora El Mundo TV, vinculada evidentment al grup d’en Pedrojota Rámirez, per tan està en línia amb els plantejaments de la caverna mediàtica espanyola, COPE, El Mundo, etc.

No hi ha res de nou , es un episodi més de la manipulació i tergiversació que fan de la realitat catalana per anar contra Catalunya.

Hi hagut a Catalunya, diverses reaccions, evidentment totes de rebuig i indignació, m’ha fet gràcia la del Enric Juliana, sots-director de La Vanguardia que en el seu article, acusa de còmplices d’aquesta situació als independentistes, continua amb la seva tesis que dels problemes de la relació Catalunya-Espanya, tanta culpa tenen uns com els altres, es com posar el mateix sac a víctimes i botxins.

dissabte, 7 d’abril del 2007

El Mètode Grönholm


El dijous vaig anar al teatre a veure “El Mètode Grönholm”, es un obra d’èxit, ja porta 3 temporades a Barcelona, ha estat traduïda a diversos idiomes i estrenada a altres països amb èxit.
En va agradar, vaig passar una bona estona, però esperava un altre cosa, en va decebre una mica, potser el fet que en sentís parlar tant bé, esperava més.

Trobo que es una passada es el preu de les entrades, entre 24.- i 28.- euros, m’agradaria anar al teatre més sovint: però si en poses a sumar: Les entrades més: 8.- € de gasoil, 4 € de peatge, 7 € de pàrking i 30 € de sopar: total anar el teatre: 97.- €; un luxe.