El dijous dia 11 d’octubre vaig assistir a Arenys, a la presentació del llibre “El mirall escocès”, d’en Xavier Solano. El llibre el tenia a casa des de feia uns mesos, l’havia començat ha llegir i a partir dels comentaris del propi autor i del debat en la presentació, el vaig acabar de llegir.
Sincerament , ara sento, una sana enveja dels escocesos. Hi ha moltes coses que diferencien les dues situacions, totes a favor d’Escòcia, a continuació, sota el meu parer anomeno les grans diferencies:
- La seva unió es a partir d’una decisió pròpia, la nostra com a conseqüència de perdre una guerra.
- Escòcia sempre ha estat reconeguda com a nació, tan pels propis escocesos, com pels anglesos, a Catalunya, Espanya no la reconeix com a nació.
- Anglaterra no es Espanya, no es poc comparar la tradició democràtica d’Anglaterra amb la d’Espanya.
- Els diferents primers ministres anglesos, ha assumit públicament el dret a l’autodeterminació d’Escòcia, els espanyols ni parlar-ne.
- L’opinió pública anglesa acceptaria amb indiferència l’independència d’Escòcia, els espanyols no.
- Etc.......
Crec que nosaltres ho tenim molt més difícil, però no impossible, el procés cap a l’independència es irreversible: Escòcia, Flandes, Euskadi, Catalunya ....
diumenge, 14 d’octubre del 2007
El mirall escocès
dissabte, 6 d’octubre del 2007
El vel islàmic
La prohibició de portar a l’escola el vel islàmic, ha obert el debat sobre els símbols religiosos. A mi personalment no m’agraden les prohibicions.
El fet de portar mocador, es més una costum que un fet religiós, fa 50 o 60 anys les dones d’aquest país també anaven tapades i en mocador. Si no, mireu a casa retrats familiars de la primera meitat del segle XX i veure les vostres avies i besàvies ben tapades. Les dones musulmanes a mesura que vaigin conquerint més llibertats personal aniran deixant el mocador.
En el que si hem de ser enèrgics, es en mantenir la religió (sigui la que sigui) en el seu àmbit privat, s’ha vessat molta sang per aconseguir un estat laic i no podem permetre tornar enrere.
En molesta el discurs d’aquest falsos progressistes que en nom de la multiculturalitat, la tolerància etc., defensen moltes vegades actituds intransigents d’alguns col·lectius religiosos.
El fet de portar mocador, es més una costum que un fet religiós, fa 50 o 60 anys les dones d’aquest país també anaven tapades i en mocador. Si no, mireu a casa retrats familiars de la primera meitat del segle XX i veure les vostres avies i besàvies ben tapades. Les dones musulmanes a mesura que vaigin conquerint més llibertats personal aniran deixant el mocador.
En el que si hem de ser enèrgics, es en mantenir la religió (sigui la que sigui) en el seu àmbit privat, s’ha vessat molta sang per aconseguir un estat laic i no podem permetre tornar enrere.
En molesta el discurs d’aquest falsos progressistes que en nom de la multiculturalitat, la tolerància etc., defensen moltes vegades actituds intransigents d’alguns col·lectius religiosos.
Visca la República !!!
Desprès d’un parell de mesos de vacances, reprenc la meva activitat blocaire. El últim a punt del bloc parlava del segrest de la revista “El Jueves” per la portada del Prínceps, i acabem el mes de setembre amb la polèmica al voltant de la crema de fotos del Rei d’Espanya. A partir d’aquí s’ha obert un debat entorn a Monarquia o República.
Jo soc republicà, perquè crec que la república es la forma de govern més genuïnament democràtica, també crec que la monarquia es un estament propi del segles passats que no te vigència en una societat com l’actual.
Hi no hi ha dret que a Espanya prevalgui el respecte als símbols per sobre la llibertat d’expressió, es inadmissible que per cremar una foto del rei en condemni a presó.
Jo soc republicà, perquè crec que la república es la forma de govern més genuïnament democràtica, també crec que la monarquia es un estament propi del segles passats que no te vigència en una societat com l’actual.
Hi no hi ha dret que a Espanya prevalgui el respecte als símbols per sobre la llibertat d’expressió, es inadmissible que per cremar una foto del rei en condemni a presó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)