dissabte, 26 de juliol del 2014

Disculpes acceptades, President.



President, ha estat un greu error i més per part d’una persona de la seva vàlua, del seu carisma i que ha tingut un càrrec que el transcendeix; President de Catalunya. M’ha decebut President, de vos sempre he tingut la percepció que éreu una persona integra i honesta,  era tant sols una percepció subjectiva. Aquesta mateixa percepció no la tenia de la vostra família, ans el contrari.
Heu fet mal al país, al país que tan estimeu, doneu arguments als enemics de Catalunya, si enemics, perquè hi ha qui vol destruir nacional, social, cultural i econòmicament Catalunya, enemics poderosos que tots sabem qui són.
A España, quan un català triomfa és espanyol, però quan un català fa les coses malament, només és català.
Aquest diners evadits són fruit d’una herència, no són diners guanyats il·lícitament per la seva activitat política, no podem posar a tothom en el mateix sac de la corrupció.
És probable que amb aquesta declaració hagi fet un servei al país, segurament hi havia un diari que ja tenia preparada la portada del 8N.
Disculpes acceptades, President.

dilluns, 21 de juliol del 2014

España, té por.

Avui surten publicades tres notícies, que parlen per si soles, España té por que Catalunya s’independitzi. La seva actitud ratlla el ridícul, però potser és conscient del grau de dificultat de la viabilitat d'España sense Catalunya.
 1.- La diplomàcia espanyola continua l'ofensiva contra el procés sobiranista de Catalunya. El govern de Mariano Rajoy ha vetat la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, en la cimera a Dakar de l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) del 29 de novembre vinent, vint dies després de la consulta, al costat de setanta-set caps d'estat i de govern.
 2.- El govern espanyol vol vetar la incorporació de Jordi Galí al Banc Central Europeu (BCE), tal i com recull avui el diari digital Voz Pópuli. Galí, que és membre del col•lectiu independentista Wilson, podria presentar-se al càrrec de director d'investigació del BCE, de caràcter tècnic però de gran influència, i que actualment està obert a un procés de selecció.
 3.- Espanya es venja del líder letó que va avalar el procés. Rajoy castiga Dombrovskis negant-se a la possibilitat que pugui rellevar Van Rompuy al Consell Europeu. El cap de l'executiu espanyol adverteix els Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo com a president

diumenge, 20 de juliol del 2014

El Solsonès


El món segons Garp de John Irving



Editada per Columna, 438 pàgines. L’any passat vaig llegir “En una sola persona”, em va agradar molt i tenia moltes ganes de tornar a llegir Irving, però en aquest cas m’ha decebut una mica, l’he trobat excessivament llarg, en algun moment m’ha caigut de les mans i he estat a punt d’abandonar-lo; el començament i el desenllaç estant molt bé però al mig hi ha excessiva “palla”.
Jenny Fields, és infermera i vol ser mare però sense casar-se, engendra un fill (Garp) d’una manera diguem poc ortodoxa, feminista militant i convençuda escriurà un llibre d’èxit, que farà que el seu fill també volguí ser escriptor, aquests són el dos personatges centrals: peculiars, estranys, complicats. La vida d’aquest dos personatges envoltats d’altres persones a l’estil  Irving, es a dir cap ni un diguem “normal”, crea una història peculiar plena d’elements; la parella, els fills, l’amistat, la mort, el sexe, etc.
Irving ha declarat  públicament que li agraden les històries i el personatges complicats, aquest llibre reuneix sens dubte aquestes dues característiques.