dijous, 14 de juliol del 2011

Uns altres impresentables, les agencies de rating.


Un altre actor que ha tingut i segueix tenint un paper ben galdós en aquesta crisi, són les agencies de rating, les tres més importants, amb seu a Nova York; Moody's, Standard & Poor's i Fitch. Treballen com a monopoli i la Comunitat Europea està intentant modificar aquest estatus. Jo em pregunto on estaven quan va esclatar la crisi de les hipoteques subprime i la posterior caiguda del banc Lehman Brothers, doncs devien està sota una palmera prenen el sol a Hawai.
No entenc com després de tot, continuen tenint credibilitat. Cal una reforma urgent del seu paper dintre de les regles financeres. Qui posarà fil a l'agulla ? Molt em temo que ningú. Aquesta crisi ha deixat moltes coses al descobert i hauria de servir d'experiència per canviar el que no ha funcionat.

dimecres, 13 de juliol del 2011

"Els mercats"

Sobre la crisi, cada dia escoltem i llegim en els diferents mitjans de comunicació, que “els mercats”, decideixen això, pressionen la deute sobirana d'aquest país, avui un, demà l'altre, pressionen una moneda, avui l'euro, demà també.
Que i qui hi ha darrera aquesta eufemística paraula dels “mercats”. Doncs jo crec que hi els grans bancs de negocis i els grans especuladors financers (Soros & cia, per exemple).
Aquesta patuleia, fa diners a favor de i contra de, els importa un pito l'economia real, ells només volen fer diners i prou.
Hi ha alguna solució per evitar-ho ? La meva humil opinió crec que si, la solució passar per modificar, intervenir i si cal eliminar els mercats financers de opcions, futurs i cobertures. Aquest és l'instrument que utilitzen aquest especuladors per anar a favor o contra d'un actiu, inverteixen diners sobre la cotització futura, a vegades a l'alça i altres a la baixa, i a partir d'aquí van contra una moneda ( l'euro per exemple) o contra un país (deute sobirà).
Aquest mateixos “mercats” d'opcions, futurs i cobertures sobre actius monetaris o sobre divises, existeixen també sobre productes de consum bàsic; cafè, blat, sucre, etc o sobre matèries primeres (petroli, alumini, coure,or, etc), en el argot és diuen “Commodities”.
És obscè i perniciós que en el Chicago Board of Trade (CBOT), el mercat de futurs més gran del món, es fixi el preu del cafè o del blat per d'aquí 2 anys.
I perquè no s'acaba amb això? Falta voluntat política per actuar i falta autoritat, davant aquesta gent que són molt importants i poderosos.

divendres, 1 de juliol del 2011

Elogi del morós

Un morós és qui no paga els seus deutes en el termini establert, actualment tenim estats com Grècia, moltes empreses, petites i mitjanes, autònoms i molts particulars que no pagant els seus préstecs personals o hipotecaris. L'actual crisi econòmica ha fet estralls. També es cert que en èpoques de bonança, aquest esport, el de no pagar, tenia bastants seguidors, una mica consubstancial a la cultura llatina, a la picaresca, els països diguem, més calvinistes, en aquest aspecte son molt més seriosos.

Dic això perquè en l'opinió pública i en alguns mitjans de comunicació s'establert una mena de simpatia i de justificació cap a la gent que no paga. Ara resulta que tothom s'ha endeutat per obligació i no importa la responsabilitat personal de complir amb els compromisos adquirits.
És veritat que la taxa d'atur es molt alta, que hi ha molta gent que ho passar molt malament, però també es igual de cert que tots plegats hem estirat més el braç que la màniga i hem sigut força irresponsables, ara no podem amagar el cap sota l'ala.