Hora de dinar

Porto (2013)

Roba estesa

Porto (2013)

Els prodigis de la vida de Stefan Zweig.

Editada per Edicions de 1984, 122 pàgines. Ens troben davant d’un Zweig místic. Un home ric i pietós, després de la curació miraculosa el seu fill, encarregar un quadre de la Mare de Déu a un vell pintor. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model, però no la troba. Quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, una nena jueva i orfe, el va captivar el caràcter singular i extraordinari del seu rostre. La relació que es va creant entre mestre i model, els endinsa en els prodiguis de la vida.

Acostumat a altres obres seves, no pensava trobar-me una obra de caràcter espiritual. Si es comú el turment dels seus personatges, però en aquest cas,  en el seu vessant espiritual. Podríem també interpretar una crítica de Zweig cap a les religions, la nena jueva odia als cristians, el mestre vol cristianitzar-la sense aconseguir-ho. I tot això passar al Flandes espanyol durant el regnat de Carlos I, amb durs enfrontaments entre catòlics i protestants, amb incendis i destrucció d’esglésies.

A mi m’agrada més el Zweig psicològic que el místic.

Un tal Llovet

Es veu que aquest tal Llovet, es un eminent intel·lectual, professor universitari jubilat, ha estat el penúltim a comparar el moviment independentista català amb el nazisme i dic el penúltim perquè ben segur ni hauran més. No els queda cap altre argument que el de la por i l’insult, amics anem per bon camí, si no ens equivoquem i fem les coses ben fetes ho tenim guanyat.

Per altre part no podem pretendre que tothom pensi igual, els unionistes també tenen les seves raons i podem ser tan legitimes com les nostres, les unanimitats son perilloses. El que he de fer és convèncer racionalment al major numero de ciutadans, la veritat i la raó ens empara.

El que no podem permetre, és que ens insultin.

El viatge al passat de Stefan Zweig.

Editat per Edicions 1984 S.L., 106 pàgines. Avui al matí, mentre esmorzava, com aquell que es menja un préssec, m'he llegit aquest llibre, un Zweig, llibre de tot recomanable, de fàcil digestió. Un home jove i pobre s’enamora de la dona del seu ric benefactor, amor que es correspost, diferents circumstàncies fan que no es tornin a veure fins nou anys més tard. Una vegada més Zweig, utilitza l’amor com a fil conductor d’un text suggestiu, tràgic i una mica malaltís. El genial domini de la psicologia, els turments del inconscient de la ment humana.