Maroni

Viena (Austria) - 2015 - Col·lecció El Factor humà.

Delta del Llobregat

Visita per primera vegada,  als espais naturals del delta del Llobregat, grata visita no pensava que pogués estar tan ben conservat, un entorn natural privilegiat, envoltat de tanta agressivitat; el port, l’aeroport, la pressió urbanística d’El Prat, etc. El marge esquerra, avui pràcticament no hi ha espais naturals, però si al marge dret on hi ha 145 Ha. de gran diversitat de flora i fauna.

Hem fet tres itineraris, el 1, 2 i el 3. Els itinerari 1 i 2 van des del centre d’informació fins la desembocadura del riu on hi ha la platja de Ca l’Arana, una platja verge que no si pot accedir, increïble que en el litoral més trinxat i poblat del mediterrani, al costat de Barcelona hi hagi una platja verge, doncs es cert.

Després vam fer el itinerari 3, des del centre d’informació fins l’edifici del Semàfor, passant per el canal de la Bunyola i l’antiga caserna dels carrabiners. Ambdós històrics i peculiars edificis.

En definitiva extraordinària experiència, en un entorn natural privilegiat, a tocar de Barcelona, una visita molt recomanable.

Canal de la Bunyola

Estany de Cal Tet.

Martinet Blanc al Canal de la Bunyola

Edifici del Semàfor.

Platja verge de ca l'Arana.

Camp de conreu dins l'espai natural protegit.

Contrast arquitectònic

Viena (2015)

Arpa

Viena (2015)

Philippe Halsman

A Caixaforum, del 6 de juliol al 6 de novembre hi ha l’exposició de més de 300  fotografies de Philippe Halsman, considerat un dels fotògrafs més importants del segle XX. És autor de més de cent portades de la revista LIFE, amb fotografies d'artistes i personatges importants com Marilyn Monroe, Churchill, Einstein, etc.

Va ser l’inventor del “jumpology”, que consisteix en fer una foto a una persona saltant. En l’exposició també és pot veure fotos de la seva primera època a Paris i també el resultat de l’extensa col·laboració amb Salvador Dali.

Si us agrada la fotografia no us ho podeu perdre.

Autoretrat

Autoretrat, emulant Vivian Maier. (Budapest-2015)

L’última nit de James Salter.

Editat per l’Altra editorial, 138 pàgines. És el segon Salter que llegeixo, l’altra va ser Això és tot. Aquest m’ha agradat més, potser perquè son relats curts que fan de bon llegir. No obstant, pel meu parer el llibre no és tant extraordinari com diu la crítica, però segur que tenen raó.

És un conjunt de deu relats, que parlen sobre les relacions humanes, de parella, la infidelitat, etc. Sempre amb un aire pessimista, per entendres no tenen un final feliç, Per mi el millor relat és el que dóna títol al llibre, L’Última nit, aquest si que és extraordinari

Vivian Maier

Com que m’agrada molt la foto urbana, la foto espontània de carrer, m’ho he passat molt bé visitant l’exposició de Vivian Maier a Foto Colectania.

És tracta d’una exposició de 80 fotografies d’aquesta peculiar fotògrafa nord-americana. Vivian Maier (Nova York 1.926 – Chicago 2.009), va treballar de mainadera durant més de 40 anys, i en les seves hores de lleure i durant les passejades amb els nens que cuidava feia fotografies, va morir en el més absolut anonimat. L’any 2007 és descobreix el seu  llegat de més de 150.000 negatius que descriuen bàsicament el Chicago i Noya York dels anys 1950 al 1980.

L'obra de Vivian Maier ja ha quedat inscrita en la història de la fotografia del segle XX, al costat de grans noms de l'anomenada Street Photography.

Si us agrada la fotografia no us ho podeu perdre, a Foto Colectania fins el 10 de setembre.

El soldat

La dura vida del soldat (Budapest - 2015). Col·lecció El factor humà.

La senyora

 Praga (2014)

El gran problema d’Espanya, és Catalunya.

Lliçó magistral, en  la conferencia del Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, va fer en la inauguració de la Universitat Progressista d’Estiu.

Alguns apunts interessants: Espanya només ha encarat el problema territorial, en èpoques democràtiques, el 1931 i el 1978, ambdós casos sense voler afrontar el problema directament.

La sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut del 2006, és un veritable cop d’estat, la constitució és una norma de convivència, no és pot imposar contra el poble que democràticament vota l’estatut en el parlament, en referèndum i és aprovat a les corts espanyoles.

No es pot governar Espanya, sense Catalunya.

La situació política espanyola està tan malament, que ni  tant sols es pot parlar del problema de Catalunya.

Bieradies

Viena (2015)

El gust amarg de la cervesa d’Isabel-Clara Simó.

Editada per Columna, 300 pàgines, crec que actualment està descatalogada.  He llegit La Salvatge i algun altre llibre d’aquesta autora. En aquest llibre ens parla de quatre veïns del mateix carrer que tenen en comú cert “voyeurisme”, els protagonistes són en Ramon, la Laia, la Vicenta i en Jordi.

 En Ramon;  segurament el més “voyeur” de tots, espiar s’ha convertit en la seva principal activitat, minusvàlid, va en cadira de rodes i regenta una rellotgeria, des de la finestra de casa seva observa els altres tres veïns que viuen davant. Coneix detalls íntims de la seva vida i la seva obsessió el fa intervenir anònimament en les seves vides, el que no sap, es que les seves “víctimes” saben que ell els observa.

La Laia; una jove i tendra estudiant, que es despulla expressament davant la finestra perquè sap que es observada, coneix al rellotger sense descobrir-li el seu secret.

La Vicenta; A partir del desenllaç final de la seva “relació”, la Vicenta li explica a Ramon la història de la seva vida, on li descobrirà, entre altres coses,  que ella va estar molt enamorada del seu avi.

En Jordi; la Laia i la Vicenta tenen o han tingut una relació directa amb en Ramon, no es el cas d’en Jordi on el únic lligam és el veïnatge i que també és víctima del seu “voyeurisme” però la història sembla entrada amb calçador.

Dels quatre relats, el de la Vicenta és el que m'ha agradat més, segurament perquè també és el més commovedor.

Tinc gana

Madrid (2013)

Enric Vila: Casar-se amb l’Arrimadas

Diu Vila avui en el seu article en El Nacional.cat, “el fet que dues persones de països diferent s’estimin es el més natural del mon” i continua “Al final, un matrimoni depèn de la vida concreta; és a dir, de quins restaurants t’agraden, de quines coses et fan riure i de quines escenes t’entendreixen”. Totalment d’acord amb en Vila. Però a continuació diu “Malgrat que la ideologia condiciona els valors, jutjar una persona pel programari d’un partit és de primari d'aquests que gaudeixen linxant innocents a tuiter. Estic d’acord però crec que aquesta afirmació contradiu l’esperit del article.

Perquè,  pregunto, et podries casar amb una persona que menteix més que parla, que és d’un partit que neix a partir d’una falsedat (Recorda: “El castellà està perseguit a Catalunya). Una persona que no te cap respecte al President del teu país, una persona que no te cap respecte al signes d’identitat del teu país.

Crec que el matrimoni és compartit un projecte de vida, que ha d’estar sustentat en una valors.

Per tant perquè aquest matrimoni tingui èxit, només passar per dues possibilitats, que ell renunciï a moltes de les seves conviccions i valors o que ella realment està interpretant un personatge públic, com si fos una actriu, però en  la seva intimitat es una persona totalment diferent.

Enllustrador

Enllustrador o "Limpiabotas", un ofici en vies d'extinció.
Madrid (2013)