dissabte, 26 de desembre del 2009

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda




Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

dilluns, 7 de desembre del 2009

13 de desembre


El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

dissabte, 5 de desembre del 2009

La salvatge d'Isabel-Clara Simó



Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.