Queda escrita la nostra història de Lily Brick

 

Per un futur millor, mural en commemoració a les víctimes de l'Holacaust, vinculat als actes del 80è aniversari de l'alliberament del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau (1945) per part de les forces aliades.

Lily Brick, ha creat a Manresa (Bages) aquest mural de grans dimensions sobre la importància de transmetre la memòria democràtica a les noves generacions.

Molt vigent avui dia, perquè diuen les enquestes que un de cada cinc joves espanyols entre 18 i 24 anys considerant que els anys del franquismes van ser bons. Cinquanta anys després de la mort de Franco, Espanya continua sent sociològicament franquista.

El gran problema d’Espanya, és Catalunya.

Lliçó magistral, en  la conferencia del Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, va fer en la inauguració de la Universitat Progressista d’Estiu.

Alguns apunts interessants: Espanya només ha encarat el problema territorial, en èpoques democràtiques, el 1931 i el 1978, ambdós casos sense voler afrontar el problema directament.

La sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut del 2006, és un veritable cop d’estat, la constitució és una norma de convivència, no és pot imposar contra el poble que democràticament vota l’estatut en el parlament, en referèndum i és aprovat a les corts espanyoles.

No es pot governar Espanya, sense Catalunya.

La situació política espanyola està tan malament, que ni  tant sols es pot parlar del problema de Catalunya.

España, té por.

Avui surten publicades tres notícies, que parlen per si soles, España té por que Catalunya s’independitzi. La seva actitud ratlla el ridícul, però potser és conscient del grau de dificultat de la viabilitat d'España sense Catalunya.

 1.- La diplomàcia espanyola continua l'ofensiva contra el procés sobiranista de Catalunya. El govern de Mariano Rajoy ha vetat la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, en la cimera a Dakar de l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) del 29 de novembre vinent, vint dies després de la consulta, al costat de setanta-set caps d'estat i de govern.

 2.- El govern espanyol vol vetar la incorporació de Jordi Galí al Banc Central Europeu (BCE), tal i com recull avui el diari digital Voz Pópuli. Galí, que és membre del col•lectiu independentista Wilson, podria presentar-se al càrrec de director d'investigació del BCE, de caràcter tècnic però de gran influència, i que actualment està obert a un procés de selecció.

 3.- Espanya es venja del líder letó que va avalar el procés. Rajoy castiga Dombrovskis negant-se a la possibilitat que pugui rellevar Van Rompuy al Consell Europeu. El cap de l'executiu espanyol adverteix els Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo com a president

Eleccions, la setmana desprès.

Desfeta a Esquerra.

Haurem de dir Esquerda Republicana, desprès d’aquest resultats, ningú esperava passar de 8 a 3. Crec que han influït varis factors, alguns externs altres interns, aquí en van uns quants:

Era previsible no repetir els resultats del 2004, perquè aquelles eleccions venien precedides del afer Carod, el tractament de l’atemptat de Madrid, el PP estava el poder, etc., per tant hi havia en aquells moments una conjuntura realment irrepetible que ens afavoria.
La por que pogués guanyar el PP, afavorit el vot útil cap els socialistes.
Els debats i la bipolarització mediàtica a fet malt els partits mes petits.
La campanya d’Esquerra no m’ha agradat, l’anunci electoral passat per TV, era simplista i sense contingut, calia fer propostes.
Es difícil estant en el Govern poder marcar el perfil propi, la gent no entén algunes actituds i posicionaments.
El Grup Parlamentari del Parlament espanyol, no ha donat una imatge de credibilitat i seriositat, per exemple el diputat gironí Joan Puig i Cordón i en menor mesura el diputat Joan Tardà.

A Espanya ha guanyat el PP

Ahir els de Polònia van fer una parodia de l’Acebes que es tornar independentista, la veritat es que si Catalunya fos independent a Espanya hagués guanyat el PP, per tant es donar la paradoxa, que els màxims defensors de la integritat de la pàtria espanyola, son els més perjudicat electoralment d’aquesta unitat.

CiU, no aixeca’n cap.

Malgrat que han aguantat be la forta bipolarització de la campanya i son el únic partit que aguanta, tenen molt difícil tornar als 15 o 18 diputats que tenien en anteriors legislatures, tenen un electorat molt fidel, però diguem d’edat avançada.

PSC, una màquina electoral.

Es bastant increïble que després de: L’apagada, el caos a rodalies,el retràs de l’Ave, l’aeroport del Prat, la presa de pel de l’Estatut, etc.., la gent continuïn votant socialista. Serà que voten el menys dolent i com que el PP fa por, voten socialista com a vot anti-PP.

Si mirem la part positiva dels resultats: El PP no ha guanyat, i el socialistes no han tret majoria absoluta.

Eleccions 9 de març del 2008

Des de l’any 1991, aquestes eleccions, son les que he viscut d’una manera més passiva. No he anat a cap acte electoral, no he penjat ni un cartell, no he vist cap dels dos cara a cara, ni he vist el debat dels cinc candidats catalans a TV3, cada dia la política en motiva menys. Si que he seguit una mica la campanya a través de la premsa escrita i d’alguns blocs.

Sobre els dos candidats espanyols, d’en Rajoy que voleu que us digui, es el representant de la dreta mes rància, reaccionaria i espanyolista, pobra Catalunya si guanya.
En Zapatero a part de ser un mentider compulsiu, com hem pogut comprovar els catalans, vol nedar entre dos aigües per una part defensa aquesta idea de l’Espanya plurinacional que cada dia te menys adeptes dintre de la família socialista i les posicions de “Una grande y libre” que defensa l’inefable Bono.
Diu un amic meu convergent que el PSOE i el PP, son iguals, jo crec que no, com a mal menor prefereixo el PSOE, encara que si en alguna cosa es posem d’acord es en putejar Catalunya.
En relació als candidats catalans: La Chacón no tinc gaires referències per treure un conclusió. En Duran, ja sabeu la simpatia que li tinc, podeu mirar un altre apunt d’aquest bloc dedicat a ell. En Ridao, es un bon element, no m’agrada’t la campanya que ha fet Esquerra, la trobo superficial. En Herrera, dogmàtic com el seu partit, només fan propostes sense contingut, de cara la galeria, viuen en un altre mon. La Nadal, impresentable com el seu partit, l’ús que fan de la llengua en la campanya, mesura el grau de misèria política que tenen.
Res més ho deixo aquí, esperem que Déu i faci mes que nosaltres.

“Porqué no te callas”

El “porqué no te callas” del Rei d'Espanya a Hugo Chávez , ha despertat una onada de simpatia cap al Rei, tothom coincideix en que ha afavorit la figura del monarca, que estava en hores baixes, “El Periódico” titulava l’altre dia “annus horribilis”; crema de fotos, separació de la filla, etc.

A part de les poques simpaties que en mereixen polítics com Fidel Castro i Hugo Chávez, ningú parlar del fons de la qüestió, que diferent dirigents llatinoamericans qüestionen la figura d’Espanya i del seu Rei, en el seu paper a llatinoamerica. Cinc cents anys després de la descoberta i del genocidi, Espanya encara tracta aquest països com antigues colonies i fa el paper de la “Reina Mare”.

Visca la República !!!

Desprès d’un parell de mesos de vacances, reprenc la meva activitat blocaire. El últim a punt del bloc parlava del segrest de la revista “El Jueves” per la portada del Prínceps, i acabem el mes de setembre amb la polèmica al voltant de la crema de fotos del Rei d’Espanya. A partir d’aquí s’ha obert un debat entorn a Monarquia o República.

Jo soc republicà, perquè crec que la república es la forma de govern més genuïnament democràtica, també crec que la monarquia es un estament propi del segles passats que no te vigència en una societat com l’actual.

Hi no hi ha dret que a Espanya prevalgui el respecte als símbols per sobre la llibertat d’expressió, es inadmissible que per cremar una foto del rei en condemni a presó.

"Polvo Real"

El segrest de la revista “El Jueves”, per la portada dels Prínceps, ha estat criticat per la majoria de mitjans de comunicació, fins i tot el diari monàrquic “La Vanguardia” criticava la mesura i reproduïda la portada objecte de la polèmica, el govern s’ha quedat sol, defensant la mesura.

A part de la gravetat de que un país “democràtic” es segresti una revista, per una dibuix, i que diu molt poc a favor de la democràcia espanyola. El fet en si, es un símptoma que la monarquia en aquest país te data de caducitat.

Avui dia amb la xarxa i els mitjans de comunicació actuals, ordenar el segrest d’una revista es prendre una mesura del segle XX en el segle XXI. La portada corre per la xarxa, la pot veure tothom des de qualsevol lloc del món.

Aquesta gent fan por !!

Ahir es celebrar la gran manifestació a Madrid, convocada per el PP, per defensar la nació espanyola, a mi aquesta gent del PP en fan por. La dreta espanyola pensa que el poder li pertany, i quan no el té fa tot el possible per a aconseguir-lo. Tot si val en la seva estratègia de “acoso y derribo” al govern del PSOE. Només es pot seguir les seves consignes des de la mala fe o des de la ignorància. Son una banda de manipuladors, cínics, no tenen vergonya, ni fetge. Els importa una merda, les victimes i la pau, només volen el poder. Si per desgràcia recuperen el poder que Déu es agafi confessats, amen.

En el meu nom, Sí

Llegeixo en el bloc d’en Saül Gordillo que blocaires progressistes, s’han afegit a la iniciativa d’AlfonsoGil, donant suport i difonen la campanya amb el títol “En el meu nom si”, per contrarestar la campanya de la dreta espanyola per fer fracassar el procés de pau a Euskadi. Dono tot el meu suport aquesta campanya, no hi ha cap conflicte que es resolgui únicament amb l’actuació policial, sempre cal la via del diàleg. El paper que està fent el PP i tota la dreta cavernícola espanyola es senzillament mesquí