Mile end Road Mural

Mural creat per Mychael Barrat, porta per títol el nom del carrer. Per encàrrec del propietari de l’edifici, el despatx d’advocats TV Edwards. Simbolitza alguns del edificis emblemàtics del barri i alguns dels personatges famosos de la zona.

M’explico de Carles Puigdemont.

 Editat per La Campana, 677 pàgines. Relat en forma de dietari escrit pel periodista Xevi Xirgo. Relata les experiències viscudes en primera persona pel President Puigdemont, de la investidura a l’exili. Es a dir el període més calent i àlgic del «procés», la crònica de la vegada que en l'historia contemporània, Catalunya ha estat més a prop de la independència.

Confessa el president a la contraportada que en el llibre hi ha i algunes agrors i demana una mica d'indulgència i generositat.

És evident que els polítics involucrats en el procés no queden del tot bé, alguns més que altres.

Crec que es mereixen la indulgencia que demana el President, hem de ser generosos amb aquests polítics que han portat l'objectiu de la independència tant lluny com mai havíem imaginat.

El llibre es llegeix de manera trepidant, quasi bé con si fos una novel·la. Si t’agrada i segueixes la política es un llibre de lectura indispensable, jo ja tinc a punt de començar l’altre volum, La lluita a l’exili.

Lewis Floyd Henry

 

Foto del músic i cantant, Lewis Floyd Henry, feta al mercat de Brick Lane a Londres.

Gnashermurals

 

Foto d’un graffiti de l’artista Gnasher, feta a prop del Brick Lane Market de Londres.

Jay Blanes

 

Passejant per Londres, vaig fer aquesta fotografia d'aquest noi tocant la guitarra. Resulta que el seu nom és Jay Blanes i és un autor i compositor nascut a Barcelona.

Cremaràs en la tempesta de John Verdon.

Editat per Rocaeditorial, 501 pàgines. Sisè llibre de la saga del detectiu David Gurney, he llegit el quatre primers, em falta el cinquè, que segur que llegiré properament, m ‘agraden els thrillers de Verdon.

En aquest cas en Gurney és requerit pel fiscal del districte perquè els ajudi aclarir uns assassinats a White River, on la tensió social ha anat pujant de to amb enfrontaments de caire racistes. Les investigacions de Gurney, fan girar com un mitjó les conclusions i línies d’investigació oficials, aleshores el fiscal del districte l’aparta del cas. Però el tossut de Gurney segueix investigant pel seu compte fins que soluciona el cas.

L’entrellat del cas és complex, fa mantenir la tensió narrativa d’un bon thriller, encara que no te el nivell, al meu parer, de Sé el que estàs pensant.

Tower Bridge

 Londres (2019)

Volant en formació

  Sèrie minimalista, New York-2018

Una boda a Lió de Stefan Zweig.

 

Editat per Quaderns Crema, 71 pàgines. Conjunt de quatre relats curts, amb el segell Zweig, relats que no et deixen indiferent, darrera cada relat un missatge: Dos solitaris, Un home que no s’oblida, El camí i Una Boda a Lió, de qui pren el títol el llibre.

Una boda a Lió; durant el terror jacobí, una parella es retroba al fosc soterrani de l’ajuntament, ara convertit en presó, només falta un dia perquè els afusellin, els seus companys de destí, els ajudaran a complir el seu desig, presentar-se davant Déu com marit i muller.

El camí; un jove, recorre la comarca on viu per trobar a Jesús, està cansat, dubte si tornar sense complir el seu desig, però recorre el camí exhaust i allà prop de la ciutat veu en un turó, tres creus que sobresortien, avança pel camí i se li apropa un home, que camina neguitós i sense rumb, l’home fuig esperitat, li va semblar reconèixer en ell, un home anomenat Judes Iscariot.

Un home que no s’oblida; La vida d’un home, que partint d’una absoluta llibertat interior, no es sotmet al poder més gran del món, el dels diners, i a viure amb els nostres semblants sense crear-se ni un sol enemic.

Dos solitaris; Dos marginats, un home coix i una dona molt lletja, troben el consol mutu, davant el rebuig de la societat.

Crims de Carles Porta.

Editat per La Campana, 205 pàgines. Llibre que narra set casos de crònica negra, històries fosques les anomena l’autor, totes ambientades a Catalunya, menys una a Bangkok, però on víctima i assassí son catalans. El llibre surt a partir de la secció que fa l’autor en un programa de Catalunya ràdio, més tard adaptat a un format televisiu per a TV3, amb el mateix títol, programa d’èxit.

Porta narra aquestes històries de manera que enganxa i no pots deixar un capítol a mitges, has d’arribar fins al final i amb ganes  de començar el següent.

Històries fosques però reals, per comprovar fins on pot arribar la misèria humana i constatar el complicat que podem ser les persones, malgrat tot el llibre fa de molt bon llegir, ideal per distreure't una mica de les cabòries que puguis tenir.

Periodista premiat i de llarg recorregut, va escriure també el llibre Tor: Tretze cases i tres morts, que vaig llegir també fa anys, amb els mateixos resultats satisfactoris que aquest.

Así están las cosas de Gonzalo Boye.

Edició en castellà, editat per rocaeditorial, 285 pàgines. Dotze capítols i un epíleg, que equival als dotze mesos del 2019 i el gener del 2020, escrit quasi com un dietari, narra de manera trepidant els esdeveniments jurídics a Europa en relació a les euro-ordres i al conflicte per esdevenir eurodiputats el President Puigdemont i Toni Comin.

Queda palès l'excel·lent treball del equip jurídic, la gran coordinació en tots els fronts oberts i que tot està degudament planificat com si es tractes d’un trencaclosques.

El llibre està narrat d’una manera vibrant, amb tocs d’humor i episodis de vida personal, però és evident que el ritme de vida i de treball del Gonzalo Boye és extenuant.

Llibre imprescindible si vols conèixer de primera mà tot l’entrellat jurídic dels exiliats i el perquè de moltes decisions. Totalment recomanable, es llegeix en un no res. 

L’home que no llegia els diaris de David de Montserrat i Juli Gutiérrez

Editat per Columna, 313 pàgines. Biografia del polifacètic i fascinant personatge d’Alexandre Deulofeu (1903-1978), farmacèutic, polític, historiador, filòsof, apotecari, persona de difícil classificació, per uns un català universal, un científic excepcional, per altres un somiatruites que defensa una teoria sense base historiogràfica. Empordanès, contemporani de Salvador Dalí, de qui fou amic.

Deulofeu invertir pràcticament tota la seva vida a investigar, escriure i defensar la seva teoria sobre la Matemàtica de la Història. Teoria desenvolupada en la primera meitat del segle XX i que sintetitzant, demostra que els imperis i les civilitzacions tenen uns cicles vitals que sempre és repeteixen amb la mateixa regularitat. A partir d’aquesta teoria fa una sèrie de prediccions sobre esdeveniments polítics que acabant passant tal com ell diu durant bona part del segle XX. Com per exemple: la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l'Índia, que Hitler perdes la II Guerra Mundial, la desintegració de la URSS, la reunificació d’Alemanya, etc.

Malgrat això, va ser ignorat pels historiadors oficials i per les universitats, sent un dels seus gran detractors el prestigiós historiador Jaume Vicens Vives. Va tenir moltes dificultats per publicar la seva obra a Espanya i a l'estranger. Alguns llibres va optar per auto-publicar i també finançar alguna de les traduccions.

Llegint aquesta biografia, m’ha fet pensar amb en Jordi Bilbeny, guardant les distancies, veig alguns paral·lelismes entre els dos, Bilbeny teoritzar amb el passat, Deulofeu ho fa amb el futur, ambdós tenen partidaris i detractors.

La col·lecció invisible de Stefan Zweig.

                                                                      

Editat per J.J. de Olañeta, 75 pàgines, mini llibre de format 14X9 cm. Breu relat situat a Alemanya a finals dels anys 30 del segle passat, amb una situació econòmica i social terrible.

Una vegada més Zweig ens sorprèn amb aquest relat curt, un drama psicològic sobre la riquesa i l'ostentació. Un ancià cec, ha dedicat tota la vida a col·leccionar gravats, ha viscut amb austeritat per poder destinar els seus recursos a la seva col·lecció. Creu que te un petit tresor, que els seus heretaran i els permetrà viure amb tranquil·litat.

El que no sap, és que davant la greu crisi econòmica, la seva família ja fa temps que venen els gravats i ara la seva col·lecció és un conjunt de fulls en blanc, ara la seva col·lecció és invisible.

Las marismas de Arnaldur Indridason.

Edició en castellà de RBA, 287 pàgines. Primer llibre que llegeixo d’aquest autor, que junt amb altres ha fet rellevant la novel·la negra nòrdica. Publicada en islandès el 2000 i traduida a l’anglès el 2004. A partir de l'assassinat d’un camioner en el sotarrani de casa seu al barri de "Las marismas", es desenvolupa tota una investigació intrigant per part del detectiu Erlendur, les seves investigacions i instints el portaran a fets de fa més de 40 anys, que a la fi seran el desllorigador del entramat.

Novel·la amb un argument molt ben treballat, va de menys a més, barrejat amb la trama hi ha les circumstancies personals del detectiu Erlendur, comú en tota l’obra del autor.

La resolució del cas be donat per una qüestió genètica, hi ha qui hi veu una crítica per part de l’autor, cap als treballs de recol·lecció de gens, per part d’una empresa farmacèutica, per establir la identitat nacional islandesa.

També voldria destacar que la novel·la està escrita originàriament en islandès, un idioma que parlant només, 320.000 persones, una mostra més que la literatura és universal i és podem fer bons llibres amb llengües minoritàries.

Tota la veritat. (varis autors).

Editat per arallibres, 345 pàgines. Crónica política sobre el procés, escrita per sis periodistes de diferents mitjans de comunicació: Ferran Casas, Odei A.Etxearte, Marc Martínez Amat, Roger Mateos, Gerard Pruna i Neus Tomàs.

Obra sòlidament documentada i contrastada, els autors afirmen que ningú els ha desmentit. Escrita en set capítols, descriu els fets de la trepidant i convulsa tardor del 2017. Dos anys d'investigació i entrevistes amb els protagonistes directes o indirectes d’aquells fets.

És tracta d’un llibre que enganxa com si fos una novel·la, un thriller. Si t’agrada la política o vols conèixer el detalls del procés, has de llegir-lo, segur que no et decep.

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisè i últim lliurament d’aquesta Lliga. Tema lliure, he presentat aquesta fotografia d’un músic de carrer feta a La Habana, és un fotomuntatge, doncs el grafitti del Che està afegit. La puntuació obtinguda ha estat de 8,09 sobre 10. He quedat en desena posició de vint-i-sis participants. Avui mateix a la sala Josep M Arnau del CC Calisay, s’ha fet la entrega de premis als guanyadors, tan de la categoria social como popular. A la classificació final general he quedat en quinzena posició de vint-i-cinc participants i en la classificació final del premi popular he quedat amb quinzena posició.

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

Per evitar concentració de persones continuem amb l’entrega i votació virtual. Tema lliure però en BN. He presentat aquest retrat d’una dona de Tailàndia, no ha agradat. He quedat en vintena posició amb una puntuació de 6,69 punts. En la classificació general vaig setzè de vint-i-vuit participants.

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

Continuem amb el confinament, entrega i votació virtual. Tema lliure però en color. He presentat aquesta foto de la festa de «La Plantada» al Delta de l’Ebre. He quedat en quinzena posició amb una puntuació de 8,42 punts. En la classificació general vaig tretzè de vint-i-vuit participants.

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

Continuem amb el confinament, entrega i votació virtual. Tema obligat: «Nit, llum en la foscor, estels, tenebres, ombres». He presentat aquesta foto feta al capvespre en el One World Observatory, l’edifici més alt de New York. He quedat setzena posició amb una puntuació de 7,77 punts. En la classificació general vaig onzè de vint-i-vuit participants.

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

A causa del confinament, aquesta segona entrega de la lliga és va fer de manera virtual, tan la presentació com les votacions. Tema obligat: «Dona treballadora, solidaries, tendres, mares etc. Retrat de la dona». He presentat aquesta foto d’una mare refrescant al seu fill en un rierany. He quedat segon empatat amb el tercer amb una puntuació de 9 punts. En la classificació general vaig novè de vint-i-vuit participants.

Fake Views.

 Caos.

Cava de Llet

Per l’expo de «Fake views», vaig presentar les dues fotos del post anterior, però en tenia més, aquí les teniu.

Fake Views. Engany i artifici a la fotografia

Ubiqüitat

Energia positiva

Aquestes són les dos fotos que vaig presentar per l'exposició de l’Afa «Fake Views», que va tenir lloc l’octubre del 2019 a la sala d'Exposicions de l’Edifici Calisay d’Arenys de Mar. El motiu de l’exposició era crear imatges on hi hagi una decidida voluntat d’enganyar la percepció de l’ull o de crear una realitat alternativa, surrealista.

Sorprendre el visitant, despertar-li una certa inquietud, provocar el seu neguit i fer-li repensar la visió preestablerta que mostren les imatges de la ‘realitat’ perquè prengui consciència del caràcter mal·leable de les imatges, ara més manipulables que mai gràcies a la tecnologia digital. 

XVI Lliga social de fotografia de l’AFA

El dijous dia 13 de febrer, va començar la lliga d'aquest any. El tema era obligat, «Reflexos, mirada de fotògraf a través de miralls, vidres, aigua». Vaig presentar aquesta fotografia; Un tren estacionat a l'estació d'Arenys on es reflecteix el banc amb gent asseguda contemplant el mar. He quedat en tretzena posició de 27 participants, amb una puntuació de 7.07 sobre 10.