diumenge, 30 de juny del 2013

Concert per la llibertat















Emoció, optimisme, sensació de que som un gran país, pell de gallina, cada dia ho tenim més a prop.
Dia històric, quan veig els vídeos encara m’emociono. Depèn de nosaltres, si tenim la voluntat de seu lliures no hi haurà ningú que ho pugui impedir. Freedom Catalonian 2014.


divendres, 28 de juny del 2013

No vull formar part d'un país que ...



No vull formar part d’un país que el seu cap d’estat és un Borbó.
No vull formar part d’un país que el seus líders polítics són: González, Aznar, Zapatero, Rajoy, Rubalcaba, Navarro, Camacho, Chacón, Cospedal, etc..
No vull formar part d’un país que la justícia està polititzada i el jutges i fiscal segueixen consignes polítiques.
No vull formar part d’un país que el seu màxim Tribunal esta polititzat, desprestigiat i és parcial.
No vull formar part d’un país corrupte.
No vull formar part d’un país que retalla la despesa en ensenyament i sanitat i augmenta la de Defensa.
No vull formar part d’un país que retalla la despesa en R+D i els seus investigador han de marxar a altres països.
No vull formar part d’un país que fomentar el malbaratament de recursos públics i no inverteix amb criteri i sentit comú.
No vull formar part d’un país que prioritzar les inversions en la xarxa de l’Ave enlloc del corredor mediterrani, per afavorir les exportacions.
No vull formar part d’un país que any rere any espolia a Catalunya.
No vull formar part d’un país que és la riota d’Europa per les seves decisions i la seva fatxenderia.
No vull formar part d’un país que menysprea i persegueix la llengua i cultura catalana.
No vull formar part d’un país que pretén l’aniquilació, política, social i cultural de Catalunya.
Per aquestes i moltes altres raons  no vull formar part d’Espanya.
Per aquestes i moltes altres raons soc independentista.
Per aquestes i moltes altres raons vull la màxima llibertat per el meu país.


diumenge, 23 de juny del 2013

Contraban i altres narracions de Josep Pla.



Edició de 1980, editat per Edicions 62, dintre de Les millors obres de la literatura catalana. 213 pàgines que després de 33 anys  ja tenen un color groguenc. Llibre que comprem cinc relats entre els més representatius de l’autor. Els tres primers  tenen el comú denominador del que em podríem dir el tema del mar, una de les constants de Pla; els dos restants són una reduïda mostra de la seva experiència cosmopolita, al llarg de gairebé vint anys de viatges i residència fora de Catalunya.
Barreja de realitat i ficció, podem destacar les acurades descripcions de paisatges i personatges de la costa, Begur, Cadaqués, Cotlliure, Portvendres, etc. A Contraban també podem destacar la identificació de llengua i país que fa Pla, en les seves descripcions dels pobles de l’altre part de la frontera política.
En els relats basats en la seva experiència a l’estranger, es nota, segurament basat amb ell mateix, un cert enyorament, a la catalana, d’una manera sentimental.
Us deixo un parell de fragments, el primer de Contraban, molt adient per els temps que estem vivint: “ Els esforços que fa la gent del nostre país per no entendre’s són impressionants. És la tenacitat més viva del país.”
El segon d’Una aventura al Canal: “La paraula lletraferit és una de les que fan més angunia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular delirant.”

diumenge, 9 de juny del 2013

IX LLiga social de fotografia de l'AFA




Sisè i últim lliurament, tema lliure, anava en cinquena posició i volia consolidar la posició o fins i tot millorar-la. He pr4esentat questa fot en BN del Far de Punta Nariga de Costa da Morte, on el meu fill Marçal complementa la composició. He punxat la foto he quedat en penúltima posició amb un 5,87. En la classificació final, aquesta mala puntuació m’ha fet caure del lloc cinquè al vuitè.

diumenge, 2 de juny del 2013

Lateralitat creuada. (Segona part)



El dia 14 de novembre del 2006 en aquest mateix bloc, vaig fer un post parlant d’aquest tema. Arran dels problemes d’aprenentatge del meu fill i després de voltar la seca i la meca en un centre optomètric li van diagnosticar aquesta disfunció. Vam estar un any fent un tractament setmanal amb exercicis diaris. Semblava que avançàvem, el centre ens deia que millorava la seva velocitat lectora, etc.
Però nosaltres com a pares no ho veiem tan clar, el nostre fill emocionalment no estava bé, uns cursos abans havia patit una situació de bulling i tenia un bloqueig emocional que no el deixava avançar.  L’alarma va saltar en una episodi de violència a l’escola, va ser la mateixa optometrista que ens va dir que el bloqueig continuava i que el millor era que el veies un psiquiatra infantil.
En la primera visita al psiquiatra infantil (de reconegut prestigi), ens va deixar de pasta de moniato, ens va dir que això de lateralitat creuada és una “collonada”, que no és un terme científic, i que la comunitat científica no ho te acceptat ni com a disfunció ni com a trastorn.
Després de diferents proves i visites el diagnòstic, va ser que patia una gran ansietat que li produïa dèficit d’atenció i concentració, acompanyat de cert grau d’immaduresa. A partir d’aquí vam començar un tractament que va consistir per una part amb una  teràpia setmanal amb un psicòleg del  mateix centre, ajudat per un tractament farmacològic.
El vam canviar d'escola i després d’un any i mig de teràpia, el nostre fill ja te l’alta mèdica, els estudis li vam molt millor, està superant tots el cursos i emocionalment està molt bé.
Fa uns anys vaig fer un post en aquest mateix bloc després de  llegir el llibre de la Dra. Anna Sans Fito,  Per què em costa tan aprendre?, sobre els trastorns de l’aprenentatge, aquesta prestigiosa doctora, especialista en pediatria  neurologia pediàtrica, en el seu llibre tampoc esmentat la lateralitat creuada, com a trastorn de l’aprenentatge.
Si desitgeu obtenir més informació  podeu dirigir-me un correu a joan.puigmassuet@gmail.com.

Secret candent de Stefan Zweig.



Editat per Quaderns Crema, 109 pàgines. Novel·la curta però intensa, l’he  llegit en un parell d’hores. Història ambientada en un hotel a principis del segle XX, només tres personatges, Edgar el nen, Mathilde la seva mare, i el  Baró. Explica el pas de l’Edgar, de 12 anys, del món infantil al món adult en pocs dies.
El Baró vol seduir a la mare del nen, i l’utilitza per acostar-s’hi. El Baró és el caçador, la mare la presa i el nen el medi. Però el nen se sent traït no vol compartir l’amistat del Baró amb la seva mare, passa de la veneració a l’odi.
El nen  no coneix el món del adults, no s’adona del joc de Baró i ho viu com una traïció. Aquí és contraposen la ingenuïtat dels infant versus la hipocresia dels adults.
Interessants com sempre són les descripcions de Zweig. Amb l’avinentesa que és primavera aquí us deixo la seva descripció:
“En l’aire se sentia la primavera. Flotaven al cel uns núvols  inquiets i blancs, típics de maig i juny: aquells companys blancs, encara joves i bellugadissos que, juganers, corren per la ruta blava i s’amaguen de sobte darrere les altes muntanyes; que s’abracen i s’esmunyen, que ara es rebreguen com mocadors, ara desfilen en formació per finalment, entre bromes posar gorres blanques a les muntanyes.”