dimarts, 30 de desembre del 2014

Apunt cinquanta.



Aquesta és l’entrada cinquanta i última d’aquet any, a la vora de una a la setmana, fotografies, comentaris, llibres, etc. Vaig començar aquest bloc el setembre del 2006, ho vaig fer perquè  volia expressar les meves opinions, la veritat escriure em costa. A vegades tinc ganes d’escriure, tinc l’idea, però no ho puc plasmar amb paraules. Altres cops penso hi això a qui l’interessa? També hi ha una part de pudor, pel fet de no dominar correctament la llengua.
Com que fotografio millor que escric, penjo moltes fotos, aquí en la intimitat del bloc de butxaca, sense fer gaire soroll.

diumenge, 28 de desembre del 2014

Nocturn de primavera de Josep Pla.



Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres de ficció     que va escriure.
La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de Vilaplana, capital de comarca, ciutat  de mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal.  A mida que van arribant els convidats, el narrador fa una perfecte descripció física,  moral i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.
La trama es desenvolupa a partir de les peculiars relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt pot irrompre en qualsevol moment.
La novel·la traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.
Si voleu llegir un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre segur que us ho passareu bé.

dissabte, 29 de novembre del 2014

La nieve estaba sucia de Georges Simenon

Editada per Acantilado. 264 pàgines. He llegit la versió en castellà, però també hi és en català editada per Quaderns Crema. Havia llegit que Simenon era un del grans autors europeus del segle XX, fins ara no havia llegit res d’ell, calia omplir un altre esglaó de les meves anàrquiques lectures, calia omplir un altre forat negre. Ho he fet amb aquesta llibre, ara ja conec Simenon, no serà l’últim llibre que llegeixo d’ell. Frank Firiedmaier, un jove de tan sols divuit anys, fill de pare desconegut, la seu mare regenta un bordell en una ciutat europea ocupada pel nazis. Fatxenda fins el moll de l’os, mentre els seus veïns les passen magres ell graneja de valent, es creu que està per sobre del bé i del mal. Assedegat de violència, que exerceix de manera física i també psicològica, mancat de qualsevol valor humà, el portarà en tan sols divuit anys davant l’escamot d’execució.


dissabte, 22 de novembre del 2014

L'altra de Marta Rojals.

  • Editat per RBA, 332 pàgines. Novel·la molt vigent ja que reflecteix la crisi econòmica que pateix actualment la classe mitja catalana, sumada en aquest cas a la crisi dels 40 anys que viuen els dos protagonistes, la primera representada per la precarietat de la feina de l’Anna, dissenyadora autònoma i per la situació d’atur que viu en Nel, el seu company. La segona crisi, la dels 40, per la relació monòtona de la parella que portarà a l’Anna ha embolicar-se amb un noi 20 anys més jove que ella. Els personatges estan ben definits de manera que els pots imaginar, a mi m’ha fet certa gràcia la Cati, una “pija” de prop de 60 anys, aquestes que abans sempre parlaven espanyol, “porque hacia más fino” i ara parlen un català castellanitzat.
    El llibre fa de bon llegir i la trama enganxa fàcilment, un llenguatge molt proper i actual, hi ha qui l'anomena plurilingüe. Si haig de destacar algun fet negatiu, és que a vegades els canvis de diàleg són sobtats i no saps qui es el proper interlocutor.
    Però en general una bona novel·la del tot recomanable.

dissabte, 1 de novembre del 2014

No et refiïs de Peter Pan de John Verdon.



Editat per Proa, 550, pàgines. Quarta novel·la d’aquesta veterà autor, que va publicar el seu primer llibre als 68 anys. Quart thriller, que te com a protagonista el policia retirat David Gurney.
En aquest cas investiga l’assassinat d’un ric promotor immobiliari, cas tancat en fals amb la condemna de la seva dona. Les pesquisses el porten darrera la pista d’un enigmàtic assassí a sou anomenat Petros Panikos, connectat a la  màfia i conegut com a Peter Pan.
Esdeveniments inesperats i una trama dinàmica fan mantenir una tensió narrativa pròpia d’un bon thriller.
Els protagonistes estant envoltats de personatge secundaris, tots ells amb certa personalitat i força que complementen perfectament la trama.
En paral·lel als esdeveniments del cas, continua la seva peculiar relació amb la seva dona, les recances del passat amb la mort del seu segon fill i en aquesta novel·la continua la consolidació de la seva relació amb el seu primer fill.
Després de quatre novel·les, Verdon és consolida com un bon autor de thrillers, ja és un aposta segura, segur que no et decep.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

dilluns, 6 d’octubre del 2014

dissabte, 4 d’octubre del 2014

El món d'ahir. Memòries d'un europeu de Stefan Zweig.



Editat per Quaderns Crema, 531 pàgines. No és una autobiografia en l’estricte sentit del terme, sinó un recull de records personals, des de la seva infantesa i adolescència fins poc abans de la seva mort. Des de l’imperi Austrohongarès fins a la Segona Guerra Mundial, des del món d’ahir fins a la barbàrie d’avui. Zweig parla més dels altres que d’ell mateix, fa moltes referencies al seus amics intel·lectuals de l’època amb els que va tenir estretes relacions d’amistat, Rilke, Rolland, Mann, Hesse, Freud, etc.
Zweig; jueu, culte, tolerant, europeista, antibel·licista, poliglota i viatger, viu i pateix veiem com la seva Europa s’autodestrueix. Veu amb certa perplexitat l’ascens del partit nazi que abocarà a Europa a la barbàrie.
Com tots el textos de Zweig l’obra està molt ben escrita, amb la seva brillant tècnica narrativa, en aquest cas aplica la construcció psicològica del seus personatge a la seva pròpia persona,  de manera que el lector pot fer-se una idea de la personalitat i caràcter de l’autor i també de l'època que li va tocar viure.