dilluns, 13 de juny de 2011

Vés on et porti el cor de Susanna Tamaro.

Editada el seu dia per Seix Barral, ara està en el catàleg de Columna, 190 pàgines. Vaig tard, llibre publicat aquí el 1995, quan va sortir ja volia llegir-lo i no ho fet fins ara, en el seu moment va ser un llibre d'èxit.
A les portes de la mort, una àvia escriu una carta a la seva neta que viu a Estats Units, on decideix explicar-li tots el seus secrets, la relació amb el seus pares, amb el seu marit, un amor clandestí, la difícil relació amb la seva filla, etc. , la carta fa de teràpia, li serveix per fer les paus amb ella mateixa.
Diuen que es una novel·la femenina, perquè els protagonistes son dones i el homes tenen un paper secundari, hi ha qui diu que es una novel·la intimista, també hi ha que la titlla de carrinclona.
A mi personalment m'ha agradat, l'he llegit en un moment, és un llibre que et dóna peu a reflexionar i ha pensar, és un llibre que transmet certa tristesa.
El títol és suggerent, m'agrada aquesta frase. Entre la raó i la rauxa. Quan has de prendre una decisió important, a qui fas cas, a la racionalitat del cap o el sentiment del cor. Em recorda una frase que em va dir un professor que intentava ensenyar-me anglès: “My only home is my heart and my head".