dilluns, 31 d’octubre de 2011

El quadern gris de Josep Pla.

Edició de l'obra completa, editada per Destino, 857 pàgines, inclòs un pròleg (excessiu) de Joan Fuster de 83 pàgines. 40 euros (si Pla aixeques el cap).
Fins ara no havia llegit res de Pla, havia llegit sobre Pla però res de Pla, coneixia al Pla personatge però no al Pla escriptor. Com a primera lectura he escollit la seva obra més emblemàtica, El quadern gris, que molt probablement és la seva obra més coneguda però no la millor.
El quadern gris es un dietari del 1918 al 1919, revisat i editat per primer cop el 1966. Va descrivint les seves obsessions i preocupacions i també interessants reflexions sobre la vida, la literatura, la política, el periodisme o la gastronomia. La participació en les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, envoltat de grans intel·lectuals de l'època, (Sagarra, d'Ors, Pujols, etc), queda reflectit en el dietari, que influí també en ell de una manera determinat, així com el consell del seu amic Alexandre Planes, per allunyar-se del noucentisme, i escriure de la forma que parlar tothom.
He seleccionat dos fragments, que segurament defineixen el millor Pla, un la descripció, l'altre la reflexió.
25 de març.- He entrat a l'església. Desagradabilíssima sensació de malar olor inconcreta – d'aire respirat i tornat a respirar, esgotat, devastat, d'un aire com si n'haguessin separat l'oxigen i hagués quedat reduït a una concentració microbiana antiga i densa – d'una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradable-, una qualitat que fa posar la pell de gallina.
29 d'abril.- La joventut és trista perquè en aquesta edat només es té receptivitat -em penso- per les coses inconcretes, és a dir, per al no-res.
Malgrat els foscos episodis que va protagonitzar durant el franquisme. Pla ha esdevingut un dels grans escriptors catalans del segle XX i llegir la seva obra es del tot recomanable.