dissabte, 28 de gener de 2012

L'ombra de l'eunuc de Jaume Cabré

Editorial Proa, 453, pàgines.  Definitiu, el deixo, no puc. He arribat fins la pàgina 100 de 453,  crec que 100 són suficients pàgines perquè vegis si un llibre és interessant o no. Tothom en parla bé del llibre. Soc la nota discordant, l'ovella esgarriada del ramat.
No sé de que vol parlar l'autor, si de l'evolució arquitectònica de la masia catalana, el paper del Psuc durant el franquisme o del nivell de les universitats en els anys 50 i 60.
Els personatges són plans,  no ni ha tensió narrativa, no enganxa. No tinc cap delit en agafar el llibre, no hi penso.
Després hi ha narracions de vàries èpoques (quina mania)  hi ha moments que no les diferencia, has d'estar molt atent, sinó et perds.
De Cabré he llegit Les veus del Pamano, hi en va agradar molt, ara tinc por de llegir Jo confesso i que en passi el mateix que amb L'ombra de l'eunuc.