dilluns, 26 d’agost de 2013

Incerta Glòria de Joan Sales.



Editat per Club Editor, 542 pàgines. Dotzena edició de maig del 2012. Per molts una de les millors novel·les catalanes del segle XX i també la millor novel·la sobre la Guerra Civil.
Després de llegir tants elogis, tenia moltes ganes de llegir-lo. També per la personalitat del seu autor; “un  home de ferma voluntat i d’immensa tossuderia, dotat d’una visió “antinoucentista”, i que va posar la literatura al servei del país, amb la finalitat de redreçar-lo culturalment”.
Redactat en forma epistolar i en primer persona, per un part fa que sigui de lectura fàcil, però aquesta primer persona no sempre es la mateixa, i a vegades crea situacions de cert desconcert.
Literàriament es tracta de un gran llibre, destaquen les grans descripcions i la força i personalitat de molts del personatges; on destacaria, el mateix Lluís, la Trini i el peculiar Soleràs.
Per la pròpia biografia de Sales, es de suposar que la novel·la te importants situacions autobiogràfiques, el llibre es un cant contra la barbàrie que suposa una guerra, la destrucció, la perduda inútil de vides humanes, el desencís i trencament de moltes il·lusions.
En sorprèn aquest missatge que transmet, sobre els ateus; la Trini es mare soltera, parella d’en Lluis, ateu convençuda i durant la guerra es transforma en una fervent creient que va a misses clandestines i es batejar també de manera clandestina, sorprenent evolució.
També em sorprèn aquesta descripció que fa de la majoria de combatents, en que hi estant per obligació i cap per uns convenciments ideològics. Penso que no és del tot cert
Tampoc estic d’acord amb el missatge que vol transmetre en que d’alguna manera equipara el dos bàndols; el Govern de la República era legítim i democràticament escollit, els altres eren el sediciosos colpistes.
Si bé és cert que les autoritats catalanes, no van poder o voler, controlar els anarquistes, que es van transformar en una colla de salvatges sanguinaris, dedicant-se a assassinar capellans i cremar esglésies.
Malgrat alguns del fets esmentats, crec que el llibre narra fidelment les vivències del front i la rereguarda, estic d’acord en que és una de les millors novel·les sobres la guerra civil.